Els terrenys de la fallida urbanització Muleta II, situats en un lloc estratègic del Port de Sóller i amb un elevat valor paisatgístic, continuaran sense ser edificables després de la duríssima indemnització que el Govern haurà d’assumir com a conseqüència final de la protecció d’aquest territori. Fonts dels serveis tècnics municipals han confirmat que, arran de la seva desclassificació el 2008, pel Pacte de Progrés, els terrenys van passar a ser considerats al Pla General com a sòl protegit i que els seus 43.000 metres quadrats de superfície no proporcionen la parcel·la mínima cap tipus d’edificació.
La notícia de la sentència del Tribunal Suprem ha ocasionat reaccions contrastades al municipi. Tot i això, el batle Miquel Nadal (PP), declinà comentar la sentència per considerar que «és un tema que ve de lluny i que jo desconec i que a més afecta el Govern».
Des de l’oposició, Més i el PSOE qualificaren de «vergonya» l’elevada xifra que finalment cobrarà el promotor. Laura Celià, portaveu de Més, defensa la importància de la protecció territorial davant l’especulació i afegeix que «l’elevada indemnització és conseqüència d’un acord entre el Govern del PP i el promotor durant el mandat de Bauzá, un acord innecessari que avui ens ha duit a pagar una indemnització desorbitada».
Per part del PSOE, Jaume Mateu es reitera en la posició del PSIB a nivell autonòmic, culpant el PP d’haver facilitat al promotor la reactivació de la urbanització, a través de l’anomenada Llei Company, «amb un acord sobre la seva requalificació, que l’Ajuntament no ho va acceptar». Tant Més com PSOE estan d’acord que aquests terrenys han de continuar sent rústics i estar protegits.
Finalment, Margalida Ramis, presidenta del GOB, manifestà la «indignació» de l’entitat conservacionista pel desenllaç jurídic i econòmic d’aquest procés de defensa del territori en què van estar implicats els grups ecologistes locals, com ara Albaïna i Amics de la Terra. Ramis recorda que el promotor «sabia que aquests terrenys no eren urbans quan els va adquirir i s’ha limitat a especular i a guanyar, sobretot gràcies al recolzament que li va proporcionar la Llei Company el 2013, quan els terrenys ja estaven desclassificats».
