MÉS per Mallorca crida a la mobilització en defensa de la llengua catalana i anuncia accions socials, polítiques i judicials si el Govern elimina el requisit de català a la funció pública i es continuen eliminant drets lingüístics. El partit ecosobiranista ha volgut recordar que «el Govern té l’obligació legal de garantir la plena normalització lingüística, que el programa electoral del Partit Popular no recollia atacs a la llengua i crida a les persones militants, simpatitzants o votants del Partit Popular que estimen la llengua a alçar la veu contra els atacs reiterats al català».
«Qui se pensen que són per atacar la gent? Qui se pensen que són per atacar els drets de les persones que vivim en aquest país? Qui se pensen que són per atacar el dret bàsic d’expressar-nos en la nostra llengua sense que ningú ens pugui obligar a canviar-la perquè no l’entén?. Reaccionarem amb totes les eines que tenguem a l’abast», ha denunciat el portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. El també coordinador general de la formació ecosobiranista ha recordat que el requisit lingüístic del català a la funció pública no és l’únic requisit lingüístic que existeix. «La legislació espanyola exigeix el requisit del castellà per accedir a la funció pública. Per tant, és mentida que els molesti un requisit lingüístic. El que els molesta és el català, Mallorca i els mallorquins i mallorquines», ha assegurat.
«Quan s’elimina el requisit del català a una sola plaça de la funció pública s’està castellanitzant tota l’Administració, perquè si el gruix dels funcionaris coneixen les dues llengües cooficials i uns quants funcionaris només en coneixen una, en quina llengua treballarà l’Administració?», ha alertat Apesteguia. «El Govern de la llibertat ens diu amb quins funcionaris podem parlar i amb quins no», apunta.
A més, Apesteguia ha recordat que el Govern té l’obligació legal de garantir la plena normalització lingüística, per la qual cosa, davant els atacs reiterats al català, MÉS per Mallorca crida a la mobilització en defensa de la llengua catalana i anuncia accions socials, polítiques i judicials si el Govern elimina el requisit del català a la funció pública i es continuen eliminant drets lingüístics. «L’obsessió del pacte PP-VOX d’anar en contra de la gent ha arribat a uns límits intolerables. Aquest pacte ha vengut a eliminar els nostres drets», ha denunciat Apesteguia.
Així també, Apesteguia ha assenyalat que el programa de la formació de Marga Prohens «no recollia cap atac a la llengua pròpia del país, per la qual cosa ha fet una crida a militants, simpatitzants o votants de la formació del Partit Popular que estimen la llengua a alçar la veu contra els atacs reiterats al català».
D’altra banda, Apesteguia ha asseverat que, tot i que fonts del Consolat neguen l’acord amb VOX per a eliminar el requisit del català a la funció pública, «aquest es troba recollit a l’acord d’investidura dels populars amb l’extrema dreta i que aquesta mesura ja l’han implementat als Ajuntaments de Palma i Calvià». A més, i tot i que en la sessió plenària del Parlament del 7 de novembre de 2023 la consellera de Presidència va afirmar que «en cap moment aquest Govern no té la voluntat de suprimir l’obligació de conèixer per part dels treballadors públics la llengua pròpia de les Illes Balears en totes les seves modalitats», Apesteguia ha recordat que el portaveu del Govern, el vicepresident Costa, ha afirmat que «ni ho confirmaven ni ho descartaven» i que fa unes quantes setmanes el PP va votar en contra de garantir el requisit lingüístic a tota la funció pública.
«Si el Govern descarta aquesta mesura que surti avui mateix a desmentir-la i a dir que incomplirà l’acord amb VOX. Si no ho fan, les seves paraules són molt males de creure», ha afirmat Apesteguia.
