El programa Ona Bon Dia, d'Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí, va entrevistar Margalida Ramis, nova presidenta del Grup Balear d’Ornitologia (GOB Mallorca).
- En primer lloc, per què vàreu optar, o per què vares optar tu, o per què vares acceptar el repte pel que fa a la presidència del GOB?
Bé, jo crec que ha estat aprofitar una oportunitat. Crec que el GOB ha d'afrontar reptes importants. El GOB té una trajectòria de 50 anys i precisament aquesta trajectòria li dona unes inèrcies, li dona un valor que, per una banda, és inqüestionable, i li dona unes inèrcies que de tant en tant es necessiten revisar.
Ara mateix el món demana maneres diferents d'enfocar l’activisme, perquè els reptes són diferents, la manera d'afrontar-los són diferents, les mirades són diferents, i reclamant canvis a l'exterior, crec jo que també hem de poder incorporar-los a nivell de funcionaments interns d’una entitat amb tanta trajectòria com és el GOB.
Pensam que feia falta una mirada que posàs la qüestió de les cures al centre, que posàs la centralitat de la governabilitat interna també en qüestió per fer un trànsit cap a altres maneres que precisament tendeixin, no en aquestes representacions unipersonals i lideratges únics, sinó en la transversalitat, de fer feina des de la col·lectivitat, des de la base, des de la transparència, des d'ampliar, des de la participació, i obrir el GOB també amb maneres i valors nous. I això era la proposta que vàrem encapçalar en aquest cas des d'una candidatura alternativa formada per catorze dones que tenen trajectòria diversa i àmplia dins el món dels activismes, molt vinculades també a una mirada feminista de tot aquests reptes, des de la perspectiva, si vols ecofeminista, però amb un encaix i amb manera de fer i entendre també l'activisme i els vincles que es generen entre les persones d'una altra manera. Això per a enfocar uns reptes polítics importants, per a garantir la solidesa d'una entitat com és el GOB i per a enfocar també aquestes demandes de polítiques que estan emmarcades dins aquest escenari de transició ecosocial. S’ha de fer una transició cap a una manera de fer que impliqui les persones des d'un vincle, des d'una atenció a les seves quotidianitats i des d'uns activismes que cada vegada ens exigeixen més i que hem de poder acompanyar de la millor manera.
Aquest és un poc el repte d'aquesta nova etapa que enfocam amb moltíssima il·lusió, amb moltíssim de bagatge i amb una apreciació, per part d'aquestes noves integrants de la Junta, d'admiració pel que ha estat el GOB com a entitat i per tant amb una gran responsabilitat i il·lusió de donar inici, si més no, a un intent de transitar cap a altres maneres també des de dins l'entitat.
- Feu-nos una pinzellada ràpida de l'equip que heu configurat, de l'equip directiu.
Bàsicament, l'equip que s'incorpora i que se suma a una part de la Junta anterior que continua, perquè la Junta mai no es renova al 100%, sinó que hi ha una part de la Junta que manté i d'altres que canvien o que renoven el càrrec. Hi ha, com sempre, una renovació parcial precisament per no rompre directament el que s'ha vengut a fer fins ara sinó poder-li donar una continuïtat i aprofitar allò de bo que s'hagi vengut desenvolupant.
Ara mateix, dins la Junta hi ha gent que ha estat vinculada a grups infantils i juvenils i, històricament, a dins dels Joves del GOB, com n’Aina Cassanye o na Teresa Cuennet que han estat vinculades a aquest món; hi ha na Ruth Escribano, també ecofeminista de referència aquí a les Illes, que fa feina a Cooperació de la UIB i que ha estat també, anys enrere, membre de la Junta Directiva del GOB; na Xisca Mas, una dona amb molta trajectòria, de Dones de Llevant; na Mar Estarellas, que també ve del món de l’activisme ecologista, però també vinculada al món jurídic, un fet que també ens dona molta llum; n’Aurora Jhardi, que molts ja la coneixeu, precisament per haver estat activa dins els espais de militància feminista i antiracista, que jo crec que serà molt valuós; na Marusia López?+, també en aquesta línia d’anticolonialisme, ella molt vinculada a les lluites de les dones defensores d’Amèrica Llatina i que ens dona una mirada molt fresca; na Xesca Sastre, que ve del món de la comunicació i que la teniu aquí també a un programa, els dijous amb en Guillem Ramis i amb na Margalida Rosselló; na Joana Pastor, o na Lara Cifre i Esther, que són dues germanes que han estat molt vinculades a la feina del GOB des de fa moltíssims d’anys (totes tres venen fer feines molt actives a dins del GOB); n’Abril Iriani, que també treballa en temes de cooperació i feminisme, que també dona una mirada molt fresca, molt jove, amb una implicació molt important. Segurament me deix algú, però són tretze perfils, un ventall de dones amb experiències molt diverses, totes venen del món activista, totes amb aquesta mirada feminista clara i totes amb moltes ganes i amb molt d’orgull de ser part de l’equip del GOB ara mateix.
- Quines són les línies de feina que vos plantejau a partir de la renovació de la Junta? És evident que poc o molt hi haurà una continuïtat, però quines són les grans línies de feina del GOB a dia d'avui?
Les línies del GOB continuaran sent les mateixes a nivell de feina i a partir de les àrees que estan funcionant i d'un equip que ja ha d'unes dinàmiques i que té una previsió de qüestions que haurem d'abordar aquest 2024 essencials. A nivell un poc més estratègic, el que ara estam donant voltes col·lectivament entre totes i ens trobarem a principis del mes de març per a fer una jornada intensiva de veure on enfocam les energies.
Hi ha qüestions a nivell intern, com és l’elaboració d'un pla estratègic (que ja estava previst dins l’any passat) però que just ara començarem, a aquesta mirada renovada. Hi ha també l’elaboració d’un reglament de funcionament intern amb perspectiva feminista, un tema que moltes entitat properes ja han iniciat i nosaltres no volem quedar enrere. Moltes d’elles són entitats de Catalunya, que ens serveixen una mica de referent i que ens han proposat també recursos en aquest sentit, i per tant crec això serà important per a clarificar aquests aspectes tan importants de governabilitat interna amb aquesta mirada. I, sobretot, també de cara a qüestions com, per exemple, la participació de gent que és fora de l’entitat del GOB, però que també se’n senti part. Estam xerrant d’implantació territorial, que és una qüestió que ha estat debatuda històricament (de quan hi havia les delegacions), després hem passat per plataformes, però ara veim la necessitat de generar llaços amb ateneus o, fins i tot generar possibles espais d’organització del GOB als diferents municipis. Estam xerrant també de donar un caire significatiu a tot el potencial que té La Trapa com a espai de trobada, com a espai on fer jornades de treball comunitari. També pot acollir jornades que impliquen un o dos dies de reflexió, de pensament, de feina col·lectiva… i bé, tot el que representa la finca de La Trapa.
I tot això són línies que anam definint ara en funció del potencial que tenen també aquestes persones que ens arriben. Segurament, tot el tema també d’un enllaç amb aquestes lluites i aquestes dinàmiques de xarxa que feim des de fa molt de temps, i que és un dels pilars fonamentals del GOB, amb altres entitats, no només ecologistes, que també treballen qüestions com, per exemple, la lluita contra la massificació turística i que ens ha duit a fer feina amb col·lectius antidesnonaments, amb les Quellys… Tendrem un espai on donar-nos força en aquest treball col·lectiu, i tot amb una mirada més global que pugui venir d’aquesta aliança amb dones defensores del territori.
Aquestes són mirades fonamentals que tendeixen cap a clarificar processos, posar-los transparència, enxarxar l’entitat i fer feina a nivell local amb mirada molt posada sobre el territori i que la gent senti que el GOB és una eina per a tothom, que no és un espai enfora de la gent que fa la seva feina i que fent-se soci ja basta, sinó que ho senti com un espai de trobada, un espai d’activisme i de militància des d’on canviar aquelles coses de la societat que no ens agraden.
Aquestes serien bàsicament les línies, però que ara just les estam definint amb trobades entre tot l’equip, l’anterior i l’actual, i llevam les barreres entre l’equip de la Junta i l’equip de treballadors, formant un gran equip i tenint un objectiu comú, per a reforçar una entitat amb molta trajectòria com és el GOB. I pegar-li una empenta per a obrir-la i per a fer-la participar de la transparència i la transversalitat amb altres lluites i amb altres contextos.
L’entrevista completa es pot escoltar aquí, a partir del minut 21:
www.onamediterrania.cat/programs/ona-bon-dia/onamediterrania_podcast_2661
