La Institució Francesc de Borja Moll i la revista cultural 'El Mirall', que li dedicarà un monogràfic, han organitzat dos homenatges, dilluns 18 a les 19 hores a la biblioteca de Cort, a Palma, i dimecres 20 a la mateixa hora, a la Casa de Cultura de Felanitx, per a commemorar el bicentenari de Pere d'Alcàntara Penya (Palma, 1823-1906), poeta, autor teatral, periodista, narrador, misser, professor, astrònom, enginyer, urbanista, mestre d'obres i fortificacions, cartògraf, cronista de la ciutat de Palma, autor de 'La Colcada', dibuixant, pintor, gastrònom, autor d'una 'guia' de l'arxipèlag i col·laborador des del primer moment del 'Diccionari català-valencià-balear' d'Antoni Maria Alcover. Hi col·laboren els ajuntaments de Palma i Felanitx, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ateneu Barcelonès, a on també s'hi ha realitzat un acte de commemoració.
A la sessió de dilluns a Palma hi intervindran Jaume Lladó, president de l'associació El Mirall; l'escriptor Gabriel Janer Manila; i la historiadora de l'art Catalina Cantarellas. I dimecres a Felanitx, l'especialista en cultura popular Felip Munar i l'historiador Sebastià Serra, així com Jaume Lladó. A tots dos actes, la cantant Miquela Lladó oferirà un fragment de 'La Colcada', que ella recita cada 31 de desembre a la plaça de Cort de Palma, sobre la Festa de l'Estendard a Mallorca en homenatge a la conquesta del Rei En Jaume. Penya fou també autor de dissenys i edificacions a Felanitx i va projectar un ferrocarril fins a Portocolom, que no s'arribà a construir.
Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau (Palma,1823-1906) va ser un home polifacètic que va exercir d'advocat, pintor, delineant, periodista, professor de matemàtiques, músic, mestre de fortificacions militars, urbanista, astrònom, cartògraf i escriptor, entre altres dedicacions, resultat dels seus múltiples interessos.
Pel que fa a la literatura, fou el millor dramaturg mallorquí de la Renaixença: 'El cordó de la vila' i 'La pesta groga' són les seves obres més conegudes. En poesia conreà generalment el costumisme dialectal, però també la lírica intimista i el floralisme romàntic en una llengua més arcaïtzant: la seva obra més coneguda i divulgada és el poema 'La Colcada', amb què obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona (1862), certamen en què fou premiat també els anys 1867, 1868, 1871 i 1872. En l'àmbit de la narrativa, els seus 'Cuentos mallorquins' són considerats un precedent de les 'Rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó'.
La seva és una literatura popular feta d'ingenuïtat i senzillesa, amb un instint còmic i agradós, que recull la llengua del país i la dignifica, capaç de superar una visió de la llengua inicialment localista, pròpia del seu temps. En el seu vessant de periodista, va ser director de 'La Ignorància', en la qual Antoni Maria Alcover va publicar les seves primeres rondalles.
