La Plataforma contra els Megacreuers ha estat, al llarg del mes d'agost del 2023, prenent mostres de la concentració d'òxids de nitrogen (NOx) en diferents punts del front marítim de Palma, per relacionar aquesta amb la presència de creuers a port. Aquest projecte, que s'ha realitzat en col·laboració amb una xarxa d'ONGs internacionals de diferents ciutats europees, ha mostrat «uns resultats preocupants». Segons han assegurat, «en totes les estacions de Palma, s'han obtingut al llarg del mes d'agost valors que superen per molt els recomanats d'exposició per l'OMS per a aquest contaminant (de 10 mg/m³), arribant a duplicar-se en tres dels punts mesurats».
Segons la Plataforma, «aquests resultats subratllen com la presència de creuers a port sí que té un impacte directe en la qualitat de l'aire de les diferents ciutats mediterrànies europees». Segons dades de Transport&Environment (T&E) del 2022, es mostra com la regulació en les arribades dels creuers més grans a Venècia (i la redirecció provisional d'aquests al port de Marghera) ha dut a una millora en la qualitat de l'aire molt considerable en aquesta ciutat.
Això ha fet que passi de ser la ciutat més contaminada per creuers el 2017, a ser la número 41 en el rànquing publicat per aquest mateix informe de T&E. En el cas de Palma, les dades obtingudes per la mateixa Plataforma a través de la seva xarxa de sensors de qualitat de l'aire, també han mostrat com existeix «una relació directa entre la presència de creuers a port i la concentració de partícules en suspensió en l'aire». «Aquest augment en la concentració es dona especialment en les hores del migdia coincidint amb una major presència de creuers a port, entre els mesos de maig i octubre de 2022», han assegurat.
Pel que fa al compromís de les companyies creuerístiques amb el medi ambient, els resultats del desè rànquing de creuers de NABU, que avalua les mesures implementades i els objectius ambientals d'aquestes companyies, mostren «com les navilieres continuen sense prendre mesures suficients per a protegir el medi ambient, el clima i la salut pública». De les 19 navilieres enquestades, només una (Hurtigruten Norway), obté el 50% de la puntuació. Suspenent 18 de les 19 companyies.
Segons la Plataforma, «la indústria creuerística es demostra una vegada més incompatible amb els objectius climàtics i la transició energètica. Addicionalment, de les nombroses mesures preses per les companyies creuerístiques en favor del medi ambient, n'hi ha que estan demostrant no ser tan favorables, com podria ser la substitució dels combustibles pesants pel gas natural liquat (LNG) amb un poder d'emissió de gasos d'efecte hivernacle molt major».
Segons la Plataforma, «la massificació creuerística demostra ser una problemàtica real, i cada cop s'alcen més veus des de la societat civil demanant la seva regulació». Un exemple d'això és l'èxit que està tenint la campanya de crowdfunding realitzada actualment per la mateixa Plataforma, per a cobrir els costos d'una multa de 4.000 euros imposada per la Guàrdia Civil durant una acció reivindicativa en contra dels creuers el 2022. En menys de 48 hores, s'ha aconseguit cobrir la meitat del cost total de la multa, a través de les donacions de més de 70 particulars i entitats.
Des de la Plataforma asseguren que continuaran fent feina «per reiterar la necessitat de revisar l'acord entre Govern i navilieres per adaptar els màxims permesos a la tendència a la baixa d'aquest tipus de turisme, ja que mantenint les xifres acordades el resultat és que els costos (econòmics, mediambientals, sanitaris i socials) són inassumibles i molts més alts que els ingressos o suposats beneficis».
