El passat mes de juliol, una clienta va rebre una telefonada de la companyia Jazztel, però la conversa no va poder avançar amb normalitat, ja que reiteradament se li va negar poder-se expressar en català: «¿Si ahora yo te hablo en castellano y tú lo entiendes, ¿por qué no me hablas en castellano?». La clienta, que va exposar els drets lingüístics que l'emparaven, en reiterades ocasions va demanar poder ser atesa en la seva llengua, però la petició no va ser atesa. També va demanar que en un altre moment li truqués algú amb qui pogués parlar en català, petició que també va ser rebutjada: «Si yo supiese catalán, pues sí, hombre, como te he dicho, te hablaré en catalán. Pero si no lo sé, hablaré castellano y ya está».
Aquesta clienta no només va veure vulnerats els seus drets lingüístics durant la conversa telefònica, sinó que, a més, un cop ja s'acomiadava del seu interlocutor, va haver de sentir de fons com una altra treballadora li deia: «Catalana de mierda». Aquest insult es va proferir just abans de penjar la telefonada, així que la clienta el va poder gravar, tal com demostra l'àudio al qual ha tengut accés la Plataforma per la Llengua.
L'entitat vol denunciar l'insult d'aquesta treballadora de Jazztel a una clienta pel simple fet de demanar ser atesa en català, «una greu discriminació lingüística emmarcada en una clara actitud de supremacisme castellà».
A més, la conversa amb el treballador que li va trucar ja va ser tensa de per si, ja que aquest treballador no la volia atendre en català: «No em pots passar ningú que parli català?». El treballador la va contestar amb un dels augments més recurrents del supremacisme castellà: «Eres nacida en España, que eres de Barcelona, hija, es que más no te puedo decir [...]. Y en España se habla castellano [...]. Solo puedo decirte que al fin y al cabo eres española y me estás entendiendo y no quieres hablar. Pues nada». Quan la clienta va demanar que li truquessin en un altre moment per poder ser atesa en català, la resposta va ser: «Pero si el agente que te está atendiendo no sabe hablar el idioma, vamos, lo que se dice, en catalán, en gallego o lo que sea, pues se hablará en castellano».
Cal tenir en compte que les peticions d'aquesta clienta s'emmarquen en la legalitat vigent, ja que els consumidors tenen dret de ser atesos en català en les seves relacions de consum. La Llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya, diu, a l'article 128-1: «Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d'acord amb el que estableixen l'Estatut d'Autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin». A més, les empreses també tenen una obligació més general d'assegurar que el dret d'adreçar-se en català sigui respectat. L'article 32 de la llei 1/1998, de Política Lingüística, diu el següent: «Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya».
Jazztel, una companyia reincident
Els darrers mesos, la Plataforma per la Llengua ha rebut més de deu queixes pel que fa al tracte que reben els catalanoparlants quan parlen amb el servei telefònic de Jazztel. És habitual que quan algú atén una telefonada en nom de Jazztel, no estigui capacitat per poder-se comunicar en català; en alguns casos, fins i tot, hi ha faltes de respecte, tal com s'ha relatat anteriorment, i malauradament no és l'únic cas denunciat. Un altre tipus de queixes que ha rebut l'entitat és, per exemple, la desaparició de l'opció de configurar el contestador automàtic de la línia fixa en català. Per tant, Jazztel no avança en l'ús del català, sinó que retrocedeix.
A més, Orange, la companyia de telefonia de la qual depèn Jazztel, també acumula un bon nombre de queixes, en total catorze. La gran majoria de queixes són pel mateix motiu que l'anterior: la impossibilitat de poder ser atès en català.
Davant d'aquesta reiteració en la vulneració dels drets lingüístics, la Plataforma per la Llengua es posarà en contacte amb les dues empreses per a reclamar que no només han d'atendre en català a aquelles persones que ho requereixin, sinó que han de formar els seus treballadors perquè puguin fer-ho. A més a més, també els demanarà que facin un ús de la llengua catalana a les respectives pàgines web i xarxes socials, on, ara per ara, el català no apareix. Òbviament, l'entitat convida els afectats a denunciar a l'Agència Catalana del Consum.
