Una veïna de Catarroja (Horta Sud, País Valencià) ha denunciat a la Plataforma per la Llengua que una metgessa del centre mèdic del municipi la va discriminar per parlar en català a la consulta, i que la coordinadora del centre també la va pressionar perquè s'expressàs en castellà. La víctima ja ha interposat una reclamació, i l'entitat en fiscalitzarà el procés i vetllarà perquè l'administració investigui els fets i respongui de forma contundent a la discriminació.

Els fets varen passar el passat 2 d'octubre quan la denunciant va anar a urgències perquè tenia un refredat fort. La víctima explica que, a la meitat de la seva explicació, la doctora la va tallar i li va exigir que ho fes en castellà. Davant la voluntat de la pacient de mantenir la seva llengua, la metgessa li va dir que no la podria atendre i va negar-se a tramitar-li la baixa laboral, en cas que no canviàs al castellà.

Just després d'aquests fets, va entrar a la consulta la coordinadora del centre mèdic, que va donar la raó a la metgessa i va obligar la pacient a canviar de llengua. Davant d'aquesta exigència, la denunciant va discutir amb la coordinadora del centre per a defensar que tenia dret a ser atesa en català, i això la va fer sentir «humiliada i amenaçada». Des de l'entitat s'ha contactat amb el centre mitjançant una carta escrita amb l'objectiu de fer arribar els fets i conèixer la seva versió. En la missiva, la Plataforma per la Llengua ha aprofitat per a recordar que s'han de garantir els drets lingüístics dels usuaris.

L'ONG del català considera que aquestes discriminacions vulneren la legalitat i, en concret, els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants. Segons l'article 3 de la Llei 4/1983, d'Ús i Ensenyament del Valencià, els ciutadans tenen dret d'expressar-se en català, sense ser discriminats per raons lingüístiques. A més, l'article 9 de l'Estatut d'Autonomia determina que els ciutadans valencians tendran dret a adreçar-se a l'administració autonòmica en qualsevol de les dues llengües oficials, i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada. D'altra banda, l'article 4 de la LUEV declara que en cap cas ningú no podrà ser discriminat pel fet d'usar qualsevol de les dues llengües oficials, i l'article 5 de la LUEV atribueix a l'Administració l'obligació de disposar les mesures necessàries per a impedir la discriminació de ciutadans i a garantir l'ús normal de la llengua pròpia.

En aquest sentit, l'entitat recorda que el decret 61/2017 estableix que el català serà llengua d'ús normal i general de l'Administració de la Generalitat Valenciana, i, per tant, dels centres sanitaris, i que una norma estatal, l'Estatut de l'Empleat Públic, preveu que els funcionaris garanteixin l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti, sempre que sigui oficial en el territori. Encara que, individualment, un treballador no estigui obligat a saber català tampoc pot privar l'atenció d'un servei per raó de llengua, i l'administració té l'obligació d'organitzar-se perquè l'atenció estigui disponible tant en català com en castellà. Per últim, en el cas dels serveis de salut, l'article 72 de la llei 55/2003 considera com a «falta molt greu» tota actuació que supose una discriminació per raons ideològiques o de llengua, tant del personal com dels usuaris dels centres sanitaris.

El 2022 es varen triplicar les queixes per discriminacions lingüístiques en l'àmbit sanitari

En els darrers anys han augmentat les discriminacions reportades a la Plataforma per la Llengua arreu dels territoris de parla catalana (com s'explica a l'informe de discriminacions lingüístiques 2022), que varen créixer l'any passat un 15,4 % després de diversos anys de creixement. En el cas concret del País Valencià, les queixes per discriminacions lingüístiques en l'àmbit sanitari es varen arribar a triplicar. Per a l'entitat, això s'explica per un augment de la consciència lingüística dels pacients, però també per la falta de voluntat d'alguns professionals de fer servir el català.

Plataforma per la Llengua fa una crida a denunciar les vulneracions lingüístiques

La denúncia pública del cas ha estat possible gràcies a la queixa de la ciutadana, que va decidir contactar amb el servei de queixes de la Plataforma per la Llengua. Aquest servei estudia cada cas, ofereix l'assessorament legal als afectats sobre si pot tenir resposta judicial i, fins i tot, si cal, assumeix la despesa de la defensa en els casos més greus. A més, amb les queixes i discriminacions que arriben a aquest servei, l'entitat fa estudis i reports que presenta a les administracions per a exigir-los canvis.