L’Obra Cultural Balear (OCB) insta 50 diputats del Congrés espanyol del grup parlamentari Socialista i del grup parlamentari plurinacional Sumar, a través del PSIB i de MÉS per Mallorca, respectivament, a interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra el Decret llei 5/2023, de 28 d’agost, de mesures urgents a l’àmbit educatiu i al sanitari, que s’aprova aquest dmarts, al Parlament, amb els vots favorables de PP i VOX.
La legitimació perquè 50 parlamentaris puguin interposar un recurs d’inconstitucionalitat es troba prevista a l’art. 162.1.a) de la Constitució espanyola. Així, l'OCB ja ha iniciat les gestions encaminades a fer-ho possible i ha trobat bona receptivitat al PSIB i a MÉS per Mallorca.
Segons ha confirmat Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l’OCB, «en el Decret llei 5/2023 concorren motius de possible inconstitucionalitat i consideram imprescidible que el Tribunal Constitucional s’hi pronunciï».
D’una banda, perquè no es troba suficientment justificada la utilització de la figura del decret llei, tal com la preveu l’art. 49 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears: «No es tracta d’un cas d’extraordinària i urgent necessitat», ha assegurat Llabrés. No s’hi conté una definició explícita i raonada de la situació, com exigeix la jurisprudència constitucional, que pugui legitimar l’actuació del Govern; amb la utilització del decret llei se substitueix el Parlament, obviant la tramitació de la norma amb totes les garanties que comporta el tràmit parlamentari.
Per a l’OCB, no es dona tampoc el que el Tribunal Constitucional denomina «connexió de sentit» entre la situació declarada com a extraordinària i urgent i les mesures concretes que en el Decret llei s’adopten per considerar-les necessàries per a intervenir en tal situació.
«No és cert que l’exigència de coneixements de llengua catalana suposi un problema per accedir a la funció pública en l’àmbit sanitari. Ho demostra el fet que en els actuals processos d’estabilització a 38 de les 49 categories de personal sanitari (2.035 places del total de 2.283) hi havia més candidats capacitats lingüísticament en català que places ofertades. No està justificada la supressió del requisit amb caràcter universal, ni tan sols ho estaria, de fet, i així ho va defensar l’OCB en el seu moment, per a la resta de categories i places, a les quals es podria aplicar la moratòria de dos anys», ha remarcat l'entitat.
Per contra, ni el Govern ni la Consellera de Sanitat han estat capaços de constatar o aportar cap dada sobre una eventual relació entre l’exigència de català i la mancança de professionals sanitaris; una mancança no privativa de les Illes Balears, sinó concorrent en totes les comunitats autònomes, també en aquelles que només tenen el castellà com a llengua oficial.
El president del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) i la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (COIBA) han reiterat aquests mesos que la llengua catalana no representa cap obstacle per a la incorporació de professionals a la sanitat pública. El problema principal el representa el cost elevat de la vida i les dificultats per accedir a un habitatge a les Illes Balears.
Per acabar, segons ha afirmat Llabrés, «aquest Decret llei infringeix també l’art. 49 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, que prescriu que la utilització d’aquest tipus d’iniciativa legislativa ‘no pot afectar els drets establerts en aquest Estatut’». Doncs bé, el contingut d’aquest decret llei afecta directament l’exercici del dret d’opció lingüística previst a l’art. 14.3 de l’Estatut, que disposa que «Els ciutadans de les Illes Balears tindran dret a dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada».
És evident que l’absència d’un personal sanitari capacitat lingüísticament impedeix que el ciutadà pugui fer ús d’aquest dret en la seva interacció amb la sanitat pública. L’OCB recorda que, precisament, un nombre elevadíssim de reclamacions registrades en les Memòries de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics procedeixen de vulneracions dels drets lingüístics dels ciutadans produïdes en l’àmbit sanitari.
Antoni Llabrés ha afegit que l’OCB «farà front a totes les agressions contra la llengua catalana i els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears perpetrades pel Govern del Partit Popular en execució dels seus acords amb VOX. No permetrem fer passes enrere».
