Res ajuda a trobar un retrat robot o un perfil en els disturbis que han ocorregut aquests dies; ni les ciutats, que es mouen des de Barcelona a Logronyo i des d'Eivissa a Vitòria; ni els barris on s'han duit a terme. Uns són obrers de la perifèria i uns altres del centre urbà. Alguns amb membres de l'ultradreta i de 'comandos' antisistema, uns altres de 'negacionistes' i ultres d'equips de futbol. Ni tampoc les accions que realitzen, unes vegades altercats amb crema de contenidors i destrosses del mobiliari urbà, i unes altres amb saqueig de comerços.

Res porta a trobar elements comuns més enllà de la violència, tal com destaquen les informacions i els atestats elaborats, la qual cosa demostra la ceguesa de l'element comú a tots ells, que és el fet que la majoria de les persones que integren aquests grups violents són homes.

I el sorprenent d'aquesta 'amaurosi' social incapaç de veure aquest element comú no és perquè no són conscients que la immensa majoria d'aquests violents són homes, sinó que donen per fet que ho són com a part de la normalitat.

La mateixa societat que nega la relació entre masculinitat i violència és la que assumeix que la major part de les persones violentes, en grup o actuant de manera individual, són homes. Aquesta situació és el reflex de la paradoxa que revela l'acceptació d'aquest model, no el seu desconeixement i que tota l'estratègia basada en la «fal·làcia de la minoria» recorre a l'argument que són «uns pocs» enfront de la majoria. És veritat, es tracta d'un raonament més per a defensar el model minimitzant les seves conseqüències.

Aquesta idea de reduir el mal abordant el resultat, en realitat suposa mantenir les circumstàncies causals que sempre produeixen conseqüències negatives i dolor en les seves diferents expressions, encara que la resposta puntual a cada succés millori.

Vostès creuen que aquests homes violents capaços de destrossar el mobiliari urbà, sacsejar comerços, atacar a la policia… són persones que quan tenen un conflicte amb les seves parelles dialoguen de manera raonada o que accepten altres posicions i les idees d'altres persones que no pensen com elles?

Són homes sembrats de violència que la masculinitat tradicional ha introduït perquè es comportin de manera coherent amb la seva homenia i perquè la resta dels homes d'aquests grups els reconeguin com a més homes. Però també perquè, segons el seu model i les seves preferències, demostrar la seva virilitat davant les dones del seu entorn.

Per això hi ha una retroalimentació positiva cap a la violència, de manera que aquell home que llança els missatges més violents a les reunions i a les xarxes suma punts, qui a les protestes es posa a primera línia davant de la policia suma punts, el que els llança una llamborda suma punts, qui bolca i després cala foc a un contenidor suma punts,... I si algú llança un còctel molotov al furgó de la policia suma molts punts, els mateixos que qui trenca els aparadors dels comerços, qui destrossa caixers o qui saqueja botigues…

Tot forma part d'una violència on el factor masculí és el nucli en el seu inici, desenvolupament i valoració final.

I el fet que demostra que forma part d'aquest model androcèntric en el qual la violència apareix unida al poder és l'ús que se'n fa dels disturbis. Per això, l'ultradreta culpa els estrangers i l'esquerra a fi de defensar les seves idees, membres de l'esquerra culpen l'ultradreta per a reforçar les seves posicions, els antisistema culpen a les decisions del Govern i els comerciants a la deriva d'una pandèmia cada vegada més descontrolada.

Que la majoria dels protagonistes de la violència en els disturbis siguin homes no significa que la majoria dels homes siguin violents. Intentar canviar el sentit de l'argument, com habitualment succeeix quan es planteja la relació estreta entre homes i violència confirma aquesta relació i l'interès a desmarcar de la masculinitat la violència que molts homes empren de manera voluntària a les circumstàncies que ells decideixen.

La Universitat de Granada està fent, en aquests moments, un curs (gratuït i amb la matrícula oberta fins al 16 de novembre) de 'Masculinitat i violència', on s'estudia aquesta realitat històrica comuna a tot el planeta. Fins al punt que el 95% dels homicidis són comesos per homes (ONU, 2013) i en el qual s'hi analitzen totes les circumstàncies que permetin avançar cap a l'eradicació dels factors estructurals que porten als homes a utilitzar la violència com una opció vàlida malgrat les conseqüències.

Res és casualitat quan es parla de masculinitat i violència. Actualment, a un dia de les eleccions presidencials americanes, ja s'està plantejant la possibilitat que grups d'homes armats i violents actuïn amb violència per a generar disturbis si el resultat no es correspon amb el que ells consideren que ha de ser. I no es tracta només d'una qüestió aïllada, individual o grupal sinó que el mateix president Donald Trump ha llançat i potenciat aquest missatge des d'una masculinitat masclista de la qual ha fet gala en l'exercici de les seves funcions per a defensar les seves idees, valors i la posició de poder que atorga privilegis als homes. Entre aquests privilegis, com s'aprecia, el de ser 'invisibles' davant la violència i els disturbis. No és per casualitat que el nucli dels seus votants estigui format per 'homes blancs'.

Però aquesta realitat no té perquè ser així. És una construcció cultural que pot i s'ha de modificar a través de l'educació, de la conscienciació i de la crítica a aquesta mena de conductes. No existeix un determinisme violent pels homes. Així com tampoc existeix una única masculinitat que hagi de romandre unida a la violència com a argument i estratègia. Aquesta identitat masculina és conseqüència d'una cultura masclista que es pot modificar i que pot donar lloc a una altra masculinitat que accepti la convivència basada en el respecte i la resolució de conflictes de manera pacífica.

Article de Miguel Lorente, que podeu trobar al seu Blog 'Autopsia': https://bit.ly/3mVO3dD

Els disturbis no són un accident, són la conseqüència del model androcèntric de societat i masculinitat que tenim.