El Govern començarà aquesta setmana la segona fase d'excavacions i exhumacions al cementeri de Porreres a la recerca de més víctimes de la Guerra Civil espanyola.

El secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, s'han reunit aquest dissabte amb la batlessa de Porreres, Xisca Mora i el primer tinent de batle de l'Ajuntament de Porreres i membre de la Comissió Històrica de Porreres, Miquel Àngel Veny, per compartir el Projecte d'Intervenció de la segona fase d'excavacions i exhumacions que impulsa el Govern de les Illes Balears al cementiri de Porreres, a través de la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització. Una trobada a la qual també han assistit Maite Blázquez, portaveu de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears i Maria Antònia Oliver, presidenta de l'associació Memòria de Mallorca.

El Pla d'actuació, que ha estat presentat pels responsables de l'empresa ATICS, Cesc Busquets i Jordi Ramos, té previstes actuacions entre el 13 i el 27 d'octubre. En aquesta segona fase, l'equip tècnic intervindrà en un espai que correspon a la primera zona enjardinada ubicada a l'entrada del cementeri de Porreres, a la banda esquerra. En total es realitzaran 5 sondejos al voltant d'aquest indret, en el centre del qual hi ha un conjunt d'estructures funeràries monumentals. Els sondejos es realitzaran a una profunditat mínima d'uns 80 cm, cota a partir de la qual varen aparèixer les restes localitzades en la intervenció de l'any 2016.

Per realitzar aquesta actuació arqueològica, ATICS comptarà amb un equip format per 4 arqueòlegs, 3 antropòlogues, 2 forenses i que comptarà amb l'assessorament i suport històric dels historiadors i investigadors Bartomeu Garí i Queralt Solé.

El Projecte d'Intervenció d'aquesta segona fase al cementeri de Porreres, aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, proposa realitzar un seguit d'obertures al subsòl del cementeri per corroborar diverses informacions. Avui dia, tal com recull el Pla d'actuació, es desconeix la possibilitat real de localitzar restes humanes en aquesta zona enjardinada.

Amb tot, l'elevat nombre de persones assassinades en aquest indret de Porreres fa pensar que és probable que s'utilitzàs més d'una zona dintre del cementiri per excavar fosses on enterrar la gran quantitat de víctimes assassinades des del 1936 fins pràcticament l'any 1938.

D'altra banda, a través de l'associació Memòria de Mallorca, es coneixen testimonis orals que assenyalen aquesta zona enjardinada com a lloc d'enterrament d'algunes de les víctimes assassinades.

Cal tenir en compte que, un dels llocs més representatius de la repressió mallorquina exercida durant la Guerra Civil és l'Oratori de la Santa Creu de Porreres. Aquest indret es localitza a uns 20 metres del cementeri municipal i allà es dugueren a terme nombroses execucions (en massa) d'homes i dones que no eren del poble.

A partir de les investigacions realitzades, se sap que moltes de les persones que perderen la vida en aquest lloc provenien de les tretes de les presons de Can Mir, el Castell de Bellver i la presó de dones de Can Sales, realitzades en el transcurs del mes de setembre de 1936 fins al mes d'abril de 1937.

Després de les execucions, els cossos sense vida de les víctimes eren transportats i dipositats en una o diverses fosses comunes que hi havia dins el recinte de l'antic cementiri municipal de Porreres. Segons testimonis orals, els cadàvers eren soterrats vestits, sense taüts i tapats amb terra i calç, per tal d'eliminar totes les proves. Per informacions orals i per l'estudi històric, es va saber que les fosses col·lectives estaven situades quasi en el centre de l'actual cementiri, a la vora d'uns jardins, molt a prop de l'entrada principal del recinte catòlic, on actualment s'aixequen unes tombes i una paret de nínxols.

S'estima un nombre mínim de 80 persones inhumades, a partir de les denúncies de familiars desapareguts, registres de defuncions i testimonis de desaparicions a partir del mateix dia de l'excarceració. També es coneix, a partir de la quantificació de desaparicions per dates, un mínim de cinc episodis successius d'obertura de fosses o d'excavació de noves fosses, en un període de setanta-un dies, entre el 4 de gener i el 15 de març de 1937. Malgrat això, s'ha de considerar que avui dia encara es desconeix la xifra exacta de les víctimes que perderen la vida en aquest indret.