L'equip d'arqueòlegs d'ATICS començarà aquest dilluns, 28 de setembre, les tasques d'excavació a la finca de Salma, al coll d'Artà, on els testimonis orals indiquen que podrien haver estat abandonades tres víctimes de la repressió franquista, assassinades el 1936, en un dels revolts de l'antiga carretera. La intervenció s'allargarà fins al 2 d'octubre.
L'actuació s'iniciarà després dels treballs previs que ha duit a terme la brigada municipal de l'Ajuntament d'Artà, consistents en tasques de desbrossament i preparació del terreny. Els tècnics d'ATICS excavaran, inicialment, una cavitat on se sospita que hi podria haver les restes de Bartomeu Ginard Genovard, víctima assassinada el 10 de setembre de 1936. La intervenció també s'estendrà al voltant d'aquest indret per estudiar els forns de calç i la possible localització de restes d'altres dues víctimes, que haurien pogut quedar disperses per la zona a causa dels moviments de terres.
Així ho han explicat aquest dissabte el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, i el batle d'Artà, Manolo Galán, als familiars de Bartomeu Ginard en una reunió en la qual han participat també Maite Blázquez, membre portaveu de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, els investigadors Jaume Morey i Jaume Alzina, així com els responsables d'ATICS, Cesc Busquets i Jordi Ramos.
«El segon Pla de Fosses avança», ha explicat Jurado. «I ho feim amb tota la prudència del món. Les fonts orals que han recollit els investigadors al llarg dels anys són molt valuoses i per això som avui a Artà. Mentre hi hagi la possibilitat de retornar les restes d'aquestes víctimes a les seves famílies, com a Govern tenim l'obligació d'actuar. Les famílies fa massa anys que esperen una resposta, tant aquí com a Sencelles, Son Coletes, Bunyola, ses Figueretes..., i a totes les fosses on encara tenim pendent actuar; però el nostre compromís amb la memòria democràtica és ferm».
«Ens trobam davant una ocasió històrica perquè una família d'Artà pugui tancar una ferida que ha estat oberta massa temps», ha afegit Galán. «Gràcies a les investigacions desinteressades de dos artanencs, Jaume Morey i Jaume Alzina, als testimonis orals que varen poder recollir i, per altra banda, a la voluntat política d'aquest Govern, serà possible saldar aquest deute amb el nostre passat. Es tracta d'una actuació molt emotiva i ens enorgulleix poder viure aquest moment».
La possible fossa del coll d'Artà es troba dins els terrenys de finca de Salma, de titularitat privada, dins el terme municipal d'Artà. Correspon a una cavitat situada en un dels costats de la baixada del coll en direcció d'Artà a Sant Llorenç, just a la divisòria entre tots dos municipis.
