Sabeu quina és la diferència entre les dones feministes i els homes aliats del feminisme? Nosaltres a més de manejar el discurs teòric, també contam les nostres experiències personals, posam el cos, parlam del que sentim.
Compartim les nostres experiències amb la regla i la masturbació, els nostres enamoraments i els nostres dols romàntics, les nostres experiències sexuals i amoroses, els nostres embarassos i avortaments, parlam sobre la criança i la lactància, la menopausa, l'envelliment i la mort.
Parlam també, encara que sigui dolorós, de l'assetjament que patim al carrer i en el treball, de les històries d'abús i maltractament, les violacions i les violències que hem sofert. Ens exposam a les xarxes amb nom i cognoms per a ajudar altres dones a deixar de sofrir, a alliberar-se de la dependència romàntica, la culpa, les pors, i a desobeir els mandats de gènere.
Nosaltres compartim amb les altres dones els nostres processos per a treballar-nos els patriarcats que ens habiten perquè hem après que el treball és alhora individual i col·lectiu, i que quan una s'allibera, ens alliberam totes.
Els homes que parlen dels drets de les dones, de la igualtat i de la violència masclista, en canvi, poques vegades surten del tema polític per a aprofundir en el personal davant un auditori, o a les seves xarxes socials. Sent que els seus discursos arribarien a més gent, i tindrien més impacte en la societat, si fessin autocrítica amorosa. Si posassin el cos i el cor, si ens parlassin de les violències que han sofert i que han exercit. Si contassin el seu procés des de la seva presa de consciència fins al moment en què es posicionen com a homes igualitaris. Si demanessin perdó públicament a les dones a les quals varen fer mal.
Crec que seria més interessant sentir-los parlar sobre com s'han aprofitat de les dones de la seva vida per a viure com a reis, dels errors que varen cometre en el passat, de les vegades en què es varen beneficiar dels seus privilegis per a aconseguir el que volien, i de com varen aprendre a usar el seu poder per a no fer mal a ningú.
Crec que podrien ajudar a molts homes que volen treballar-se els seus masclismes i els seus problemes de violència, i a molts adolescents que comencen a tenir-los. També els nins homes necessiten referents de masculinitats no violentes, necessiten escoltar als homes que estan aprenent a cuidar-se i a cuidar. Necessiten exemples d'homes reals que siguin capaços de mostrar la seva vulnerabilitat i parlar de la seva sexualitat i els seus sentiments.
Homes que demostrin que el canvi és possible, i que es pot sortir de la violència. Homes que comparteixin amb generositat el treball personal que estan fent dia a dia per a ser lliures i per a contribuir a la lluita per un món millor. Les seves experiències personals podrien ajudar més que els seus coneixements teòrics. Podrien servir perquè més homes prenguin consciència i fabriquin les seves pròpies eines per a treballar-se els patriarcats.
És fàcil parlar sobre feminisme, el difícil és despullar-se en públic i parlar d'un mateix, i aquest és el gran repte que teniu per davant la majoria: arribar al gran públic donant la cara, posant el cos, i obrint els vostres cors amb valentia.
Per a lluitar per un món millor i per a fer pedagogia feminista cal deixar d'amagar-se darrera discursos bonics, i cal perdre la por de despullar-se i compartir-se.
Nosaltres barrejam teoria i praxi, paraules i sentiments, raó i emoció, i ens movem en les dues dimensions perquè hem après que són inseparables. I perquè, companys, en això consisteix bàsicament el feminisme: el polític és personal, i el personal és polític.
Coral Herrera Gómez, Doctora en Humanitats i Comunicació per la Universitat Carles III de Madrid i em dedico a escriure i a investigar sobre les relacions humanes des d'una perspectiva de gènere (feminismes i masculinitats).
podeu seguir les seves publicacions a: https://haikita.blogspot.com/
