El PNB fa quatre dècades que guanya eleccions i és al poder. Això no és gaire habitual en política. Hem demanat al professor de ciències polítiques de la Universitat del País Basc Mario Zubiaga per què pensa que passa això.

Vos oferim aquest entrevista realitzada per Xabier Letona Biteri per a Argia, publicada el passat 5 de juliol i traduïda al català per Daniel Escribano

Per què pensau que guanya sempre les eleccions el PNB?

A la societat hi ha dos tipus de partits: els partits mirall i els partits projecte. Els partits mirall tenen gran capacitat per a fer una fotografia precisa de la societat en un moment determinat i, en general, estan d’acord amb la societat que tenim. Els partits projecte volen canvis profunds. El PNB és un partit mirall i EH Bildu, un partit projecte. El projecte demana canvis, assumir riscs, qüestionar les rutines... I quina mena de societat tenim? Una societat madura, envellida, desenvolupada i conservadora. Al PNB li és més fàcil reflectir aquesta societat.

També podem analitzar el tema des d’un punt de vista dinàmic. És a dir, quina funció ha complert el PNB en els darrers quaranta-cinquanta anys? Aquesta funció ha estat de mur de contenció; el PNB ha estat molt funcional per a arrelar aquí el sistema polític espanyol i gestionar el que aquest ens havia d’oferir.

Aquesta funció ha estat molt efectiva a l’època d’ETA, però no és tan clar que a l’època posterior ho sigui també, sobretot en la mesura que l’espai sociopoliticoideològic que ETA tenia com a referència pren un punt de vista més sistèmic. La clau és fins a quin punt EH Bildu, en aquest procés que fa cap al centre, pot esdevenir un aliat fiable per al sistema polític espanyol. Si això succeeix, aleshores la funció del mur de contenció del PNB pot quedar en qüestió i els acords i aliances poden esser més plurals.

Per exemple, entre EH Bildu i el PSE?

Sí. El PNB guanya les eleccions «relativament» i, atès el caràcter plural del sistema de partits de la Comunitat Autònoma Basca (CAB), difícilment pot assolir majoria absoluta pel seu compte. Però sempre té a l’abast la crossa sistèmica espanyola i, doncs, per a formar un govern alternatiu, cal superar el tàndem. Tanmateix, el fet d’haver col·locat al centre de la campanya aquesta coalició sistèmica PNB-PSE ha posat el règim autonòmic de quaranta anys en una mena de «referèndum». Amb l’ajut de la crisi pandèmica, segurament el tàndem també ara hi sortirà guanyador, però diria que la cruor de l’elecció ha palesat l’esgotament d’aquesta mena de règim.

Podrien donar-se aquestes noves aliances?

La posició actual d’EH Bildu en relació amb Espanya és una proposta confederal, és a dir, un acord que reconegui el dret de decidir. Si amb això es guanya el crèdit del PSOE i Podemos, potser aquí les coses podran canviar, però no pens que això es materialitzi a curt termini.

Ara i adés es parla de l’alternativa d’EH Bildu, el PSE i Podemos.

Això és molt difícil, sobretot perquè el PSE i el Podemos d’aquí no tenen llibertat per a prendre decisions en el marc de l’estratègia estatal. Aquestes decisions les prenen des de Madrid. A sobre, aquí hi ha un altre element: la lluita PNB-EH Bildu. És a dir, en aquesta relació bilateral amb Espanya, qui aconsegueix més coses per al País Basc? En aquest sentit, per al PSOE sempre serà més fàcil fer un pacte amb el PNB, perquè EH Bildu li posarà el llistó més alt, des del punt de vista de l’autogovern i d’esquerra.

I si el PNB i EH Bildu es miressin entre si, en comptes de mirar el PSOE?

Les dues ànimes del PNB sempre són allà i, doncs, si s’enfortís l’ànima favorable a Ibarretxe... Amb uns pocs matisos, avui dia l’estratègia d’EH Bildu és «ibarretxista» i, des d’aquest punt de vista, no hi hauria problema, però no pens que en el PNB actual hi hagi interès en això. Amb la posició actual tenen l’èxit assegurat i, en política, és molt difícil fer grans canvis amb aquesta situació, no almanco si no passa res molt greu.

https://www.argia.eus/argia-astekaria/2693/mario-zubiaga-ehuko-zientzia-politikoetako-irakaslea