Setmanari d'informació local - 138 anys

Sebastià Bennasar: «Si en Miquel Montoro, el dia de demà, vol fer de pagès, podrà fer-ho?»

Entrevista amb Sebastià Bennasar que acaba de publicar un assaig titulat 'Miquel Montoro. El símbol d'una revolució vital'

Partint de la figura i dels valors que representa el youtuber i instagrammer mallorquí de 14 anys, el periodista i escriptor Sebastià Bennasar ha escrit un assaig titulat 'Miquel Montoro. El símbol d'una revolució vital', on s’interroga sobre si una nova manera de viure és possible. «Si una cosa ens ha ensenyat la pandèmia no és que una altra manera de viure és possible, sinó que és més necessària que mai», diu l'autor.

Què hi trobarà el lector a 'Miquel Montoro. El símbol d'una revolució vital'?

Hi trobarà sobretot un assaig periodístic amb més preguntes que respostes, però també amb algunes respostes. Sobretot el gran interrogant és: si en Miquel Montoro, el dia de demà, vol fer de pagès, podrà fer-ho? I la resposta és que ho tendrà complicat però no impossible. I en bona mesura dependrà del que facem tots plegats en els propers deu anys.

És un dels primers llibres post-pandèmia?

En realitat se va acabar d'imprimir el dia 12 de març, o sigui que ha estat tres mesos llargs a un magatzem. A poc a poc l'hem anat desconfinant i en aquest cas hem de dir que la pandèmia li ha fet bé, perquè forçadament molta gent ha experimentat aquesta nova manera de consumir.

En què consistiria aquest canvi vital del que parlau?

Bàsicament en tres coses: consumir producte de proximitat, consumir producte de temporada i consumir amb els mínims intermediaris possibles. Durant la pandèmia hem pogut comprar amb més facilitat que mai directament als productors, ara veurem quanta gent ho continua fent i quanta gent s'ho pot permetre des del punt de vista econòmic. La gran revolució consistiria també en un canvi de mentalitat de l'administració. Per exemple, jo estic molt d'acord en què hi hagi ajuts per salvar la temporada hotelera, però amb condicions. Si t'ajut, tu els matins, en el teu berenar, has d'oferir oli de Mallorca, tomàtigues fetes aquí i productes de consum local i de consum el més ecològic possible. Als hospitals i a les escoles, en els menús, tot s'hauria de fer amb producte de temporada d'aquí, si hi posen indiot, que sigui criat a Mallorca, per exemple, i a més a més criat a l'aire lliure.

Què en podem aprendre de Miquel Montoro?

Que has de fer les coses que t'agraden. Ell va començar a explicar foravila perquè li venia de gust i continua fent vídeos de les coses que a ell li interessen. Això és la lliçó més important. Després hi ha tot el missatge de defensa de la terra, del pagès i tot això, però el més important és fer el que t'agrada.

Com has viscut el Sant Jordi Confinat?

De fet no hi ha hagut Sant Jordi. Va ser un dia tristot, sobretot perquè estic segur que el proper Sant Jordi, el del 2021, hi haurà menys editorials, menys novetats i sobretot manco gent treballant en aquesta indústria.

Què n'esperes d'aquesta diada del llibre del 23 de juliol?

Col·lectivament desitjaria que es venguessin uns 500.000 llibres al conjunt del país. Són una quarta part del que es ven en un Sant Jordi normal. Això permetria la supervivència de moltes empreses. També m'agradaria que hi hagués consciència de quilòmetre zero. Si compram tomàtigues al pagès d'aquí, podem llegir llibres d'aquí, que són boníssims en molts casos. No importa llegir Paul Auster. Personalment un sempre vol el millor per als seus llibres, però a mi me faria molta il·lusió que la gent compràs i llegís massivament 'Quan el cel embogeix' d'Antoni Vidal Ferrando, publicat per Adia Edicions o l'assaig 'Magaluf, més enllà del mite' publicat per Lleonard Muntaner, dos llibres importants, molt importants.

En quins projectes treballa Sebastià Bennasar?

L'octubre sortirà una novel·la nova, 'El rei de la Cerdanya', a Capital Books i estic escrivint una novel·la prou ambiciosa, un trhiller que es mou entre Lisboa i Paris i en diferents èpoques històriques seguint un quadre de Goya que mai no va existir i que he tengut la sort que ha obtingut un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació literària. També estic escrivint una cosa divertida: '100 coses que els pares haurien de saber abans de tenir criatura'. I el febrer apareixerà un manual de supervivència per a escriptors que he escrit durant el confinament...

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.