El president dels Estats Units, Donald Trump, ha deixat perplexa l'opinió pública internacional: vol que els EUA comprin Groelàndia. La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen va dir que no estava disposada a discutir la venda de l’illa.

Tot i no ser el primer president nord-americà a plantejar-se comprar l'illa, la idea va suscitar tota mena de burles a les xarxes socials, fins i tot les autoritats de Groenlàndia s'ho varen prendre amb sentit de l'humor i varen respondre que estaven oberts a tota mena de negocis però que no estaven en venda.

Una Mallorca alemanya, el precedent

A Mallorca tenim un curiós precedent. El juliol de 1993, dos diputats cristianosocials alemanys del Bundestag, Dionys Jobst i Peter Ramsauer, varen fer una proposta insòlita: convertir Mallorca en una part d'Alemanya. Pagant, això sí.

El diputat Dionys Jobst, va fer la proposta «més boja de Bonn», segons la va qualificar el diari sensacionalista Bild. Per a Jobst, ja que «Mallorca s'ha convertit gairebé en una illa amb habitants alemanys, el Govern federal hauria d'entaular contacte amb Espanya per a tractar de comprar l'illa».

El seu company Peter Ramsauer, oferia una alternativa a la compra-venda i proposava un «arrendament hereditari per 99 anys». Les raons que esgrimia eren ben curioses: «seria menys car comprar l'illa que enviar als espanyols els doblers dels fons estructurals de la CEE (Comunitat Econòmica Europea, aleshores) amb els quals es construeixen urbanitzacions més o menys incontrolades».

El diari alemany Bild, proclamava a la seva portada del 9 de juliol de 1993: «Mallorca ha de ser alemanya» i recordava que ho havia estat ja sota els vàndals, referint-se a la tribu germànica que va envair l'Hispània romana.

A Mallorca, aquest hipotètic land (Estat federal) número 17 de la República Federal, explicava el Bild, «hi viuen ja més alemanys que espanyols, i que fàcil seria per a ells poder fer les seves compres amb marcs i les seves telefonades també amb moneda alemanya»

També les illes gregues

I no cal remuntar-se al segle passat, durant la crisi econòmica que va començar el 2008, els diputats alemanys Josef Schlarmann i Frank Schäffler, de la coalició de centredreta de la cancellera Angela Merkel, varen proposar que Grècia, assetjada per un deute superior al seu producte brut intern, posàsi en venda algunes de les seves 6000 illes, escampades en els mars Egeu i Jònic; de les quals només 227 estan habitades.

La compra venda d'illes és una idea recurrent. I no sol anar acompanyada de que es consulti els seus habitants...