Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, ha escrit una carta a David Fernàndez des de la presó. Aquesta carta es va escriure el passat 16 de desembre, coincidint amb el 60è dia de presó a Soto del Real.
A la carta...
Cuixart reconeix que el que està passant «no té ni cap ni peus». «Ells tenen els tancs, un exèrcit, i nosaltres, en canvi, unes profundes conviccions democràtiques arrelades en el diàleg i la no-violència».
L’escrit va farcit de records com «el dia que em vas dir que a Òmnium ja érem un més i jo em vaig emocionar perquè Òmnium vol dir de tots i només té sentit si hi som tots de debò». Possiblement el que més sorprèn de la carta és la tristor que viu Cuixart després d’un Nadal a presó. Ell explica que «el Nadal des de les presons, on mai hi ha hagut Nadal, però on res ens privarà, ni avui ni tot l’any, de seguir somiant en un món més just, sense vencedors ni vençuts, i on no hi tinguin lloc ni l’odi ni la rancúnia». I a les nits... quan a les vuit arriba a la cel·la llegeix «el llibre d’en Gil Matamala sota el coixí, al costat del mocador groc de la Txell, que em porta sort».
