L'Assemblea de docents ha presentat al Govern vuit propostes educatives pel 2017 sol·licitant, entre altres mesures, una major atenció i poder de participació de l'entitat, acabar amb la sobresaturació de les aules i preservar l'ús del català.

«Els responsables polítics sovint viuen massa allunyats dels moviments socials i dels ciutadans que representen, per aquest motiu les nostres propostes són un crit d'atenció perquè el Govern abandoni el camí de l'autocomplaença i l'aïllament, explori les vies de diàleg i escolti la comunitat educativa», han manifestat.

L'Assemblea ha sol·licitat al Govern ser escoltada, poder participar en les decisions i estar plenament integrada dins de la normalitat política.

En aquest sentit, ha criticat la «falta inexplicable de diàleg» amb l'Assemblea «que no es correspon ni amb els responsables dels partits polítics abans de les eleccions, ni amb el tarannà d'un govern d'esquerres, ni amb el paper clau que va jugar l'Assemblea durant la legislatura anterior, del PP».

L'entitat ha instat a la Conselleria d'Educació a posar fi a la sobresaturació a les aules i a no superar les ràtios legalment permeses a cada nivell.

«Molts de centres educatius de les Balears es troben sobresaturats, aquest fet dificulta que els alumnes rebin l'atenció que necessiten», han denunciat.

D'altra banda, els docents han exigit que compleixin amb la responsabilitat de preservar per l'ús del català als centres educatius, per evitar la reculada que s'està produint en la utilització de la llengua catalana.

A més, han demanat una millora dels recursos dedicats a l'acolliment lingüístic dels alumnes nouvinguts, com és la recuperació i dotació dels programes de Palic.

Més transparència

L'Assemblea de docents ha sol·licitat que l'avanç en la política de transparència que s'ha duit a terme en alguns àmbits de la gestió del Govern, com l'adjudicació pública i telemàtica de les places de funcionari interí, s'estengui i abast tots els àmbits de la gestió educativa.

«S'ha de conèixer la distribució dels recursos econòmics i personals per centres i els Consells escolars dels centres han de saber la situació de quotes de professorat de la resta de centres de les Balears», han manifestat.

Així mateix, l'entitat ha apostat per augmentar recursos de formació de qualitat pels docents, ja que «el pla de formació es mostra insuficient, les demandes dels professionals que es volen formar superen l'oferta i a més, es dificulta la formació dels interins que canvien sovint de centre i dels substituts».

Una altra proposta és que el Parlament reconegui públicament la professió docent i es dugui a terme la creació del Col·legi de Docents, per protegir el seu prestigi professional, salvaguardar la independència i participar en els òrgans assessoris i consultius de l'administració educativa.

A més, l'Assemblea espera que es respecti el Pacte Educatiu consensuat a l'abril del 2015 i serveixi com a fonament de les polítiques educatives del Govern.

Finalment, l'entitat ha exigit al Govern que destinin un percentatge del PIB a educació que sigui com la mitjana de la resta de l'Estat espanyol i que prioritzi les inversions en educació, tal com es comprometessin amb els ciutadans i pressionar el Govern espanyol per aconseguir els recursos necessaris per aconseguir aquest objectiu i la capacitat per gestionar-los.

Igualment, han expressat «per enèsima vegada» la seva decepció pels pressupostos educatius del 2017, que no han arribat als 1000 milions d'euros, xifra considerada mínima per invertir la tendència que ens situa molt per sota de la mitjana del PIB de l’Estat espanyol.