Toni Jordà de 68 anys està jubilat i ara passa el temps entre ovelles i arbres fruiters. A en Toni Jordà la pagesia li ve d'avior, el seu padrí era pagès i mercader, i gràcies a això el seu pare va poder estudiar a una escola privada. L'any 1940 en Martí Jordà Munar fundà la base del que avui és la pirotècnia més gran de les Balears.

Com va néixer Pirotècnia Jordà?

Gràcies al fet que el meu padrí era mercader i pagès, mon pare va poder estudiar a una escola privada i el llibre que feia 7 o 8 va llegir cosa sobra pólvora i va ser un desfer calça. Va començar com afició, manipulant petits artefactes a dins ca seva, després va voler ampliar i es va haver de demanar permís al governador d'aquell temps perquè li deixessin manipular explosius i el varen obligar a construir unes casetes just devora casa seva i ara amb les darreres normes sobre materials explosius ens vàrem veure obligats a construir les instal·lacions que tenim en aquests moments.

I vos quan hi vàreu entrar dins aquest món?

Quan mon pare es va jubilar cap dels fills va voler agafar-ho, no era realment un negoci, era un hobby, tan sols eren quatre coets, quatre molinets i una traca final, però la meva dona va dir d'agafar-ho, i amb molt d'esforç, moltes hores, dissabtes i diumenges i festius, vàrem anar ampliant el ventall de possibilitats de la pirotècnia fins a arribar als famosos piromusicals.

Hi ha relleu a la pirotècnia?

La meva dona Isabel és l'administradora de l'empresa en aquests moments, encara li manquen dos anys per jubilar-se. Després de la meva dona anava el meu fill Martí, però per desgràcia va morir l'any 2010 en un accident pirotècnic a Petra, la meva filla no vol saber res de coets i és el seu home, en Toni Puigròs, l'encarregat de fer els explosius, a més a més d'un altre jove i una al·lota que fa feina com administrativa.

I de la branca pagesa que vos queda?

Mai l'he deixada i no la deixaré fins que pugui, pas molts de gust de moure les ovelles d'una finca a un altre, travessant tot el poble, i d'anar a l'hort a sembrar hortalissa de tota casta per la casa. Per cert no fa molt vaig fer una sembrada d'alzines i figueres, però no totes han aferrat i estic molt emprenyat perquè em varen costar una mitjana de 160 euros cada arbre.

Hi ha relació entre la pagesia i la pirotècnia?

Molta més de la que es pugui imaginar, per exemple les clovelles de l'arròs mesclades amb pólvora negre serveixen per fer que els focs facin forma de ventall, les bolletes que fan els punts de color duen mitjos grans d'arròs o arrosso, i amb les clovelles de les taronges i mandarines assecades també es fa part del material pirotècnic.