Quedem amb l'arquitecte Josep Quetglas a l'estudi d'Ona Mediterrània, a Can Alcover de Palma. Aquest espai acollia fa sis anys l'exposició La Feixina neta. Un recull de propostes i projectes de reforma de parc de la Feixina un cop s'hagués esbucat el monument. Unes propostes que presentaven, a instàncies de Memòria de Mallorca i del mateix Quetglas, una desena d'arquitectes.

Parlem amb Quetglas d'aquella exposició, però també dels motius que l'han portat a ser un dels professionals de l'arquitectura que més ha defensat l'esbucament del monument. L'arquitecte al·lega tot tipus de motius per a no mantenir-lo: arquitectònics, patrimonials, artístics o culturals, però, i sobretot, antifeixistes.

Per l'arquitecte, ni l'any 2010, quan Aina Calvo governava Palma, ni ara, el monument es pot «descontaminar». Un Caidos por Dios y por España a la façana d'una església es pot esborrar, sense necessitat d'enderrocar l'edifici. Una Avenida del Generalísimo Franco es pot rebatejar, sense necessitat de fer-lo desaparèixer. Però un monument promogut per Falange i inaugurat per Franco no pot ser descontaminat. És el que és íntegrament, tot ell, de cap a peus: encara que en quedés només una pedra, aquella pedra seguiria sent el que queda del monument al creuer Baleares».

També parlem de l'argument que defensen algunes persones i col·lectius que el monument es va poder construir «gràcies» a una col·lecta popular. «Sota una dictadura feixista no hi ha res de voluntari. No era voluntari el lliurament de joies, diners, animals i collites. Tampoc ho era que els meus pares haguessin d'alçar el braç quan anaven al cinema».

Volem saber, segons ell, quin valor patrimonial té la Feixina. «Patrimoni no és qualsevol cosa que hagi format part del passat», sentencia Quetglas. «Patrimoni és estrictament el que rebem dels nostres pares: aquesta part del passat en què ens reconeixem i que considerem pròpia. Patrimoni nostre són, per exemple, els centenars d'escoles fetes a les illes amb el programa de Joan Capó durant la nostra República. El monument al creuer Balears no és el nostre. A l'inrevés: ens pren el nostre passat».

Per l'arquitecte el monument no té gens d'interès arquitectònic, perquè «no és arquitectura ni, pròpiament, va tenir un arquitecte com a autor». Segons Quetglas «el seu suposat arquitecte, Francesc Roca, va morir anys abans de ser construït. Arquitecte, per cert, molt donat a l'absentisme», ens assegura. La seva obra més coneguda, a la plaça del Mercat, tampoc és seva. Vivia a l'Argentina mentre es construïen».

Ens interessem per l'espai que ocupa el monument i Quetglas ens explica que va ser construït ocupant el pati de jocs, cultius i aules a l'aire lliure del grup escolar Jaume I. En el monument d'aixecar el monument l'escola, inaugurada l'any 1935 per la República, havia estat convertida en caserna. «Ara, que l'escola torna a ser escola, el monument al creuer Baleares manifesta encara més clarament el menyspreu del franquisme cap a tot el que fos l'educació com enfortiment de les classes populars».

Es pot recuperar la conversa sencera aquí: