L'Audiència Provincial de Palma jutjarà dilluns i dimarts l’exconseller de Turisme Francesc Buils, l'expresident d'Unió Mallorquina (UM) Miquel Àngel Flaquer i tres acusats més arran d'un presumpte desviament d'un milió d'euros en la implantació, per segona vegada, d'un sistema tecnològic d'informació turística que en aquesta segona ocasió hauria resultat inservible.
En concret, els fets s'emmarquen en la peça número 12 del cas Voltor i, segons la Fiscalia Anticorrupció, són constitutius de delictes de malversació, frau a l'administració, prevaricació i suborn. Al costat de Buils i Flaquer també estan acusats l'exgerent del Consorci d'Informàtica Local de Mallorca (Cilma) i els responsables de Minser —l'empresa adjudicatària dels treballs— Juan Carlos Escuer i Gabriel Rivas.
A final de 2007 va ser rubricat un conveni entre el Cilma, llavors presidit per Flaquer, i l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur) a fi d'impulsar per segona vegada un sistema de reconeixement de veu (IVR, de l'anglès Interactive Voice Response), que un any abans —en la legislatura anterior— també havia estat adjudicat a Minser per 600.000 euros.
La primera vegada que va ser impulsat el projecte va ser el 2006, quan Buils era conseller de Turisme al Consell de Mallorca i president del Cilma. Segons la investigació, abans que es donés a conèixer la licitació, Buils es va traslladar a Dallas, als EUA, al costat de Losada, Rivas i l’excap d'Informàtica del Consell Antoni Barceló a fi de visitar la seu de l’empresa.
Durant la instrucció d'aquesta causa, el mateix Losada va afirmar que Buils era la persona que «movia els fils» a fi que l'empresa Minser acabés resultant adjudicatària del projecte i que tant Flaquer com ell eren «manejats» per l’exconseller de Turisme amb vista a l'engegada d'aquest sistema.
Losada va explicar que Buils va proposar que l'adjudicació es realitzés pel sistema d'exclusivitat tècnica; per aquest motiu «tot havia d'estar molt bé documentat i avalat per la interventora». Per això, va manifestar, «el fonamental era que algú digués que Minser era l'única que podia dur a terme el projecte», la qual cosa va ser traslladada a Minser, el propietari del qual, Gabriel Rivas, s'hauria posat en contacte amb Intervoice per rebre suport d'aquesta empresa. «Només es va presentar una carta d’Intervoice i res més», va subratllar.
L'encausat va reconèixer a més que Minser va fixar el preu de la contractació i que pel seu «desconeixement» va intercanviar opinions amb Rivas sobre les bases del concurs. «Qui va redactar el projecte i les bases vaig ser jo, encara que possiblement Rivas em va donar un cop de mà a causa de la novetat del tema», va remarcar.
30.000 euros per hom
Finalment, Losada va explicar que l'altre soci de Minser, Juan Carlos Escuer, li va comentar que el contracte estava generant un benefici que es van repartir entre Buils, Minser i ell, que perceberen 30.000 euros per hom. «Ho vaig acceptar com un regal», va reconèixer l'imputat, que va recordar que posteriorment va retornar aquesta quantitat consignant-la al Jutjat. «Em pened del que he fet i per això he volgut reparar el dany», va sentenciar.
Per part seva, Buils, que és a la presó des de juliol de 2013 per una altra peça de la mateixa causa, va negar davant la jutgessa instructora que hagués percebut 30.000 euros de Minser i va defensar el projecte de reconeixement de veu, en la utilitat del qual va assegurar que continuava creient.
L’exconseller va insistir que mai no va rebre doblers, i va assegurar així mateix que fins i tot a principi de 2010 el Govern balear continuava apostant per aquest projecte, que permetia accedir a serveis turístics evitant la intermediació de touroperadors.
Mentrestant, Flaquer també va defensar la tramitació del contracte adjudicat per un milió d'euros així com la funcionalitat del projecte, i va asseverar que Buils li va dir que proposés als tècnics que es dugués a terme amb el menor cost per a l'Administració.
Condemnes
Sobre Buils pesen diverses penes per corrupció, la principal de les quals li va ser imposada el 2012, en ser condemnat a tres anys de presó per delictes de prevaricació administrativa i malversació de cabals públics per haver gratificat amb 15.000 euros l’exbatle de Sóller i empresari Antoni Arbona, que va afavorir amb dos expedients de contractació creats ad hoc des de l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur) per beneficiar-lo.
Així mateix, va acceptar un any de presó per haver beneficiat amb fons públics un periodista a canvi que aquest redactés articles en els quals afavoriria la seva imatge pública i política; nou mesos per haver obert un compte a Banif, controlat per un altre acusat i ell, per transferir-hi 1,2 milions d'euros públics a fi que aquests generessin interessos en negre a favor d'UM, i un altre any de presó per haver afavorit el desviament de fins a 176.125 euros mitjançant subvencions irregulars i encàrrecs de treballs ficticis a través de l’Inestur.
Finalment, va acceptar, en el marc d'una altra causa, sis mesos de presó per haver afavorit l'empresa Bitàcola. Cal recordar que l'esclat del cas Voltor, el febrer de 2010, va portar l'aleshores president del Govern, Francesc Antich (PSIB), enmig d'una crisi sense precedents a l'Executiu balear, a expulsar tots els càrrecs executius d'UM de les principals institucions de les Illes. Es trencava així el pacte de governabilitat signat amb la formació 'uemita' el 2007.
Un any després, el febrer de 2011, el partit regionalista es va dissoldre acuitat per nombrosos casos de corrupció.
