El Govern ha acordat la concessió de tretze premis Ramon Llull —tres dels quals amb caràcter excepcional i concessió directa— a persones i entitats que han destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d’investigació, de l’ensenyament i lingüístic.

Els guardonats han estat:

1. Àmbit humanitari:

Fundación RANA, Red de Ayuda a Niños Abusados

Per la seva contribució al desenvolupament i a la prevenció socials com a associació sense ànim de lucre en l’àmbit de les Illes Balears, creada per combatre el maltractament i l’abús sexual infantil, mitjançant activitats de sensibilització, educació i treball en xarxa.

2. Àmbit cultural:

Teatre de Manacor

Organisme autònom de l’Ajuntament de Manacor que promou la cultura, les arts i la correcta ocupació de l’oci mitjançant l’organització, la gestió i el patrocini de múltiples esdeveniments culturals, educatius i artístics, tot dinamitzant les quatre sales, que, amb una capacitat de 1.000 espectadors i amb un calendari d’activitats anuals ben atapeït, posen a l’abast del carrer la cultura, l’art i la sensibilització envers aquests, especialment en la promoció del teatre escolar i la Fira del Teatre.

3. Àmbit de la recerca:

Rosa Maria Taberner Ferrer

Metgessa de l’Hospital Son Llàtzer, és la creadora del bloc 'Dermapixel', de formació en dermatologia i amb finalitats docents i divulgatives, que ha donat formació a 250.000 metges de tot el món d’una manera pràctica i interactiva. Conegut com el 'bloc de la dermatologia quotidiana', permet comentar i intercanviar opinions i diagnòstics, i constitueix una eina per avaluar els residents d’altres especialitats que es formen en el Servei de Dermatologia de l’Hospital Son Llàtzer.

4. Àmbit lingüístic:

Joan Miralles Montserrat

Nascut a Montuïri l’any 1945, es llicencià en filologia romànica —subsecció hispànica— a la Universitat Central de Barcelona el juny de 1968. El 27 de febrer de 1969 presentà la seva tesi de llicenciatura Contribución al estudio de la onomástica mallorquina, sobre els malnoms del seu poble.

Ha desenvolupat múltiples línies de recerca relacionades amb la lingüística, la història local, la cultura popular, la cuina tradicional de les Illes Balears, el descobriment i l’emigració.

Cal destacar la seva aportació cabdal en la recerca de fonts orals en la Mallorca contemporània i els enregistraments que ha fet i cedit, des dels anys seixanta, a l’Arxiu del So i la Imatge de Mallorca, agrupats sota el títol d’Arxiu d’Història Oral, que constitueixen una autèntica joia de la memòria col·lectiva de l’illa.

5. Àmbit cultural i artístic

Escola Municipal de Mallorquí

Per la seva contribució a l’ensenyament, la difusió de la llengua catalana i la cultura autòctona des de l’any 1973. Organisme autònom creat el 7 de juny de 1973 per Gabriel Barceló Bover —en un temps en què iniciar aquesta tasca suposava un alt grau d’aventura—, amb l’objectiu de fomentar, practicar i ensenyar la llengua catalana i la cultura de Mallorca, mitjançant la impartició de lliçons sobre la llengua viva de l’illa.

Actualment té 267 alumnes adults i prop de 500 alumnes d’infantil, que, a més de les llengües, aprenen les danses rituals de Manacor (Indis, Moretons i cossiers).

6. Àmbit de l’ensenyament

Elvira Badia Corbella

Per la seva trajectòria personal i professional de serveis prestats a les Illes Balears en l’ensenyament com a professora, directora, inspectora, vicepresidenta del Consell Escolar de les Illes Balears i directora general de Planificació i Centres, àmbits en els quals ha demostrat la seva vàlua i el seu compromís en la millora de l’educació de la nostra comunitat autònoma.

7. Àmbit artístic

Miquel Ametller Caules

Menorquí de rel i glosador des que va néixer, feinejant per les finques del lloc que menava son pare, el qual fou el transmissor de l’art del glosar que ell ha desenvolupat i ha recuperat.

Ciutadellenc nascut el 1938 de família pagesa, ha desenvolupat, al llarg de la seva vida, una passió ferma envers el glosat menorquí. El mèrit principal de Miquel Ametller resideix en la capacitat que ha tingut de difondre aquesta part important de la cultura de les Illes Balears, en una dimensió d’abast mundial que arriba a Cuba, Itàlia, França, Portugal, Xile i l’Argentina i, especialment, a les diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Ha impartit diversos tallers en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent.

8. Àmbit empresarial

Bernat Pons Casals (a títol pòstum)

Industrial nascut a Alaior l’any 1946, des de ben jove va mostrar el seu interès a treballar en la indústria familiar —inicialment era una empresa bijutera, però els trasbalsaments que va produir la Primera Guerra Mundial la feren reconvertir en una fàbrica de frontisses.

9. Àmbit cultural i artístic

Jaume Ferrer Marí

Eivissenc, fundador del centre cultural de Sant Carles de Peralta i promotor cultural.

Per la seva gran contribució a la difusió de la música clàssica i, especialment, el piano, en l’àmbit local, estatal i internacional, mitjançant la creació del Festival Internacional de Música d’Eivissa i el Concurs Internacional de Piano d’Eivissa, fundats l’any 1987 i que en l’actualitat esdevenen el festival degà de les Pitiüses i el concurs més antic de les Illes Balears, així com una de les competicions de piano més prestigioses del món.

Nascut l’any 1932 a Santa Eulària des Riu —Sant Carles de Peralta—, va dedicar 41 anys de la seva vida al transport i servei personal en el Servei Hidràulic del Govern de les Illes Balears i va dedicar molts anys a la promoció cultural, entre el 1967 i el 2015, com a fundador i president del Centre Cultural de Sant Carles, una de les primeres entitats culturals pitiüses registrades i la més activa actualment.

10. Àmbit empresarial

Francesc Marí Mayans (“En Xicu d’Es Capri”)

Empresari pioner en el sector turístic a Formentera. Promotor de l’associacionisme local i defensor de les arts tradicionals de pesca, en la modalitat de pescador amb llaüt.

Nascut a Formentera el 1938, representa el paradigma de model de promotor i empresari turístic i, a la vegada, de l’esperit arrelat als valors de la Formentera més tradicional, la qual cosa l’ha dut a no deixar mai l’activitat professional en el món de la pesca mentre exercia i desenvolupava l’activitat empresarial en el món turístic.

Premis Ramon Llull amb caràcter excepcional i de concessió directa

1. Reial Club Esportiu Mallorca

Entitat esportiva que enguany compleix cent anys de la seva fundació i que destaca com a entitat representativa de Mallorca i de les Illes Balears en general.

EL RCE Mallorca ha treballat per organitzar una estructura sòlida de formació de valors i talents esportius i ha creat un espai per al planter i un centre d’entrenament de primer nivell, la Ciutat Esportiva Antonio Asensio, en la qual no sols es formen les joves promeses de les illes, sinó que també acull importants equips per fer les seves estades de preparació, la qual cosa contribueix a promoure els valors esportius de les Illes Balears i a fer-los visibles en l’àmbit internacional.

2. Grup Filharmònic de l’Ateneu de Maó

El mes de març de 1916 es va crear el Grup Filharmònic de Maó, una entitat lligada a l’Ateneu, fruit de les inquietuds musicals d’alguns dels seus socis.

Nascut com una petita agrupació de cambra, integrada per músics professionals, ha anat evolucionant al llarg de la seva existència mitjançant la integració d’una coral i una orquestra simfònica en què participen músics amateurs, estudiants i professionals.

L’entitat, que el mes de març de 2016 complirà els cent anys d’existència, ha ofert més de mil concerts, interpretats per més de quatre-cents músics, i ha aconseguit vertebrar i enaltir els valors musicals de Maó i Menorca i, per extensió, de les Illes Balears.

3. Escola de Turisme d’Eivissa

L’Escola de Turisme d’Eivissa constitueix una de les iniciatives més importants que varen sorgir en el camp de l’economia i la cultura pitiüses.

Va ser fundada l’any 1965, com a centre privat reconegut, per Enric Ramon Fajarnés i el seu germà Ernest, i quan es varen regularitzar els ensenyaments i les titulacions per exercir càrrecs de responsabilitat a l’empresa turística, decidiren ampliar la docència cap a la preparació dels tècnics de turisme, per tal d’oferir als eivissencs la possibilitat d’accedir a la direcció d’empreses turístiques.

Actualment, l’Escola continua prestant un gran servei a la societat eivissenca, per a la qual el sector turístic és cabdal, i al seu desenvolupament econòmic. Ofereix la preparació més adequada als professionals d’aquesta indústria i és un referent important de la formació tècnica en matèria turística a les Illes Balears i en l’àmbit internacional.