Setmanari Sóller

135
anys

El que no mostra el vídeo

Aquesta setmana l’Ajuntament ha presentat i llançat a xarxes un nou vídeo promocional de Sóller. Amb la col·laboració d’una sèrie d’empreses locals, s’ha obtingut un peça visual de realització quasi perfecta que, en combinar escenes de goig, pau i tranquil·litat amb les imatges del nostre privilegiat entorn natural i patrimonial, realment convida i crec que convenç al forani de gaudir de l’exclusivitat que ofereix la nostra comarca en forma de passejos, relax, esport i gastronomia. Per jo hi destaca positivament el caire humà que se li ha donat en posar cara i nom, en representació de molts, a una sèrie de persones que intenten fer el seu treball amb l’horitzó d’aconseguir i oferir-ne l’excel·lència; un detall que reconeix i mostra la voluntat d’una gran part de les empreses i comerços sollerics i dels seus treballadors d’aportar, d’avançar i de fer les coses bé ajuntant tradició i modernitat.

Com és lògic, l’spot publicitari se centra en allò bell i agradable. Els turistes que passegen en barca no arriben a una Calobra massificada o no tenen al seu costat una colla de gambirots pegant bots sobre una llanxa amb el reggaeton a tot volum. La càmara que acompanya als passejants no enfoca les rajoles rompudes i tacades de la Plaça o del passejos del Port, les merdes de ca i mascaretes tirades a les voravies o els munts de deixalles i enderrocs al costat dels contenidors de reciclatge. Ni els qui fan submarinisme neden al voltant de l’emissari romput que vomita aigües grogues, ni els qui sopen davant la posta de sol arrufen el nas degut a la pudor que desprèn l’estació de bombeig de Sa Torre. Tampoc el visitant no arriba al centre de Sóller passant per davall de l’espantall de la casa enterenyida de xarxes i bastiments del cap de cantó del carrer Nou. Evidentment no es pot convidar venir a casa nostra mostrant les misèries causades per veïnats incívics i institucions que no acaben de donar solució a problemes que s’eternitzen o que, fins i tot, creixen i empitjoren.

Per això, si el vídeo és una bona eina, propòs filmar-ne i editar-ne uns quants destinats a evidenciar que la maleducació i la deixadesa d’alguns conciutadans i la inacció de les institucions perjudiquen i desllueixen la bona feina de molts, empreses i particulars, per fer de Sóller un lloc vertaderament privilegiat, tant per a a visitants com per a indígenes. Un vídeo perquè se n’adonin els incívics. Pot mostrar com tenim dos llocs, Deixalles i Sóller Recicla, on deixar electrodomèstics inservibles, sofàs esboldregats, somiers i restes d’obra. Com les merdes de ca penjades dins bossetes de plàstic a una rejilla no són una mostra d’art urbà o una foto per penjar a l’Instagram. Com la majoria de la gent que ha superat l’adolescència no gaudeix del soroll estrident dels tubs d’escapament o de l’intent poc exitós de fer música que és el trap. Són idees.

Per a l’Ajuntament, un passeig filmat per camins com el de can Pebre, afectats per algun moviment sísmic que ha originat falles de més d’un pam; obres públiques mal acabades com la de la passarel·la del Torrent de Fornalutx, vora el Camp d’en Maiol, que ha deixat un trespol llaurat i polsós; carrers cèntrics com l’Avinguda Jeroni Estades o el carrer de Bauçà, per dir-ne dos, on hi ha més clots que asfalt; petites joies arquitectòniques, com l’Escorxador o la Casa de sa Lluna, a punt de convertir-se en ruïnes històriques. Entre d’altres propostes.

Per al Consell de Mallorca, carreteres patchwork adornades de filets de plastilina. Esboldrecs i molta feina a fer si ens endinsam per les rutes de muntanya. Per a Costes i Conselleria de Medi Ambient, panoràmica del mirall de la badia tapissada d’iots i altres artefactes nàutics ancorats sobre el que queda del verd salat de la posidònia. Les imatges de l’emissari submarí trencat ja les publicà Mallorca Blue. Als responsables de Medi Ambient, de regal amb el vídeo, se’ls pot obsequiar amb una ampolleta d’eau d’épuration de Son Puça; amb una senyera de floc, és clar, perquè estimen la terra. Per a la delegada del govern central, Aina Calvo, i els responsables de trànsit, un reportatge a 4K del GP Serra de Tramuntana dels cap de setmana. Potser n’hi veurien algun dels seus, a les imatges.

Per als qui durant cada jornal compleixen, s’esforcen i intenten fer les coses ben fetes dins el seu àmbit personal i professional, que són la majoria, un vídeo dels sollerics i solleriques cantant la Balanguera el dia del Firó. Per recordar que no estima més Sóller el qui canta i crida més fort el dia de la festa, sinó el qui la guarda, la respecta i l’ajuda a créixer en virtuts dia a dia durant tot l’any.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris