Francisca Artigues Nicolau, la mare de l'artista Miquel Barceló, ha mort als 98 anys. El funeral tindrà lloc aquest divendres a les 20.00 hores en la parròquia de Felanitx. «Els que l'hem volgut, trobem a faltar el seu bonhomía i el seu somriure», ha escrit el seu gendre Bartomeu Mestre 'Balutxo' en una publicació en una xarxa social.
Balutxo li va dedicar un article al seu bloc de Vilaweb en el qual la retratava: «inspirada, instada, impulsada, induïda, sempre animada i, qualque estona, fins i tot atiada per Miquel Barceló, sa mare, Francisca Artigues Nicolau Randa (Felanitx, abril de 1926), exposarà teles pintades i teixides al Museu Tèxtil de la ciutat de San Gall dels Alps de Suïssa, entre el 18 d’abril i el 15 de novembre d’enguany. Tot a partir de dibuixos del seu fill, artífex i còmplice d’aquesta bella aventura artística» i afegia «L’artista és una dona alegre i amb una vitalitat i un dinamisme que esbaldreguen els guarismes de qualsevol edat. Hiperactiva sempre, només remuga quan li fan els comptes o quan li volen capgirar la idea que ella ha imaginat abans de teixir-la».
Una fada madrina
Balutxo la definia com una fada padrina i explicava així la seva definició: «Tanmateix, des del primer dia, la imatge que em va venir al cap és la de la fada padrina . Ja fa anys que, conforme a la nostra cultura matriarcal, ella és coneguda familiarment com la padrina. La seva feina em recorda l’universal conte que ens descriu aquella dona màgica i clandestina (cap autor no li ha sabut posar nom) que es presentà en auxili de la jove maltractada, tancada a pany i clau, privada d’assistir als tres balls que s’havien convocat per assistir i donar cobeig a un príncep blau desolat i entabanat (coses de la monarquia!). Serà la fada padrina qui, com una dona d’aigua deixondida i alquimista, nit rere nit proveirà la víctima per tal que esdevingui victoriosa. La intendent serà la clau de l’èxit, patrocinadora de l’anhelat triomf del bé sobre el mal, promotora de la insurrecció contra el domini fosc i, finalment, estimuladora de l’alliberament contra l’oprobi. El primer vespre li durà un vestit de seda blava brodada amb tots els peixos de la mar, l’endemà un de setí groc amb tots els ocells del cel i els animals del bosc, el tercer i darrer dia, un de tela de plata amb tot el firmament d’estels, amb la lluna i el sol enlluernador».
