Antoni Moll Camps (Ciutadella, 1926), considerat el patriarca de les lletres menorquines, ha mort a Barcelona a 97 anys. Classicista, poeta, narrador i traductor, estudià llatí al seminari i es llicencià en Filologia Clàssica. Ha fet feina com a professor de llatí a Menorca i Xile, on viu durant vuit anys, i en tasques editorials a partir de 1971, un cop instal·lat a Barcelona.

Des que als 21 anys publica l'aplec de poemes Serenor (1946), ha mantengut una trajectòria constant entorn de la literatura. A més d'aquest primer recull, ha publicat Finestra dels dies (1990) –premi Frederic Erdozaín del Consell Insular de Menorca (1989)–, amb poemes escrits entre 1950 i 1960; el llibre de memòries Inventari de minyonia. Evocacions i digressions (1986) –Premi X Biennal literària de Sant Joan (1985)–; les obres de narrativa L'hostal de la sirena (1992), Lluna d'octubre (1996) i La noia que sortia del mirall (2007), i Llibre I de les Odes d'Horaci (2009), una versió versificada de les Odes d’Horaci. En la seva tasca com a traductor, ha traduït, entre d'altres, nombrosos títols de narrativa infantil i juvenil del castellà al català.

L'any 2010 ha estat honorat amb el premi Ciutadellenc de s’Any, en la categoria Fabiol de Bronze, en homenatge a la seva trajectòria.