Aquest diumenge ha mort, als 68 anys, la lingüista, especialista en llengües africanes i defensora de la llengua catalana, Carme Junyent.
Maria Carme Junyent i Figueras (Masquefa, 4 de febrer de 1955 - 3 de setembre de 2023). Va ser professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, on va dur a terme la recerca en l'àmbit de les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. Va ser la directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d'una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.
Va estudiar filologia a la Universitat de Barcelona. Després va completar la seva formació a Alemanya, a la Universitat de Marburg i la Universitat de Colònia, i més tard als Estats Units, a la Universitat de Califòrnia. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb la tesi La classificació de les llengües d'Àfrica: el bantu i una hipòtesi (més) sobre la seva expansió.
L'any 1992 va participar en la fundació del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades per al coneixement i estudi de la diversitat lingüística. Va formar part del comitè d'experts consultats per a la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (1996) i va ser membre del Comitè Científic Internacional de Linguamón – Casa de les Llengües. Va formar part dels fundadors de la Revista d'Igualada, de la qual fou membre del consell de redacció des de 1999.
Va dirigir la realització de l'inventari de les llengües que es parlen a Catalunya, que actualment ja supera les 300. Va comissariar les exposicions 'Les llengües a Catalunya' i Les llengües dels catalans per donar-les a conèixer. També ha intervingut en diferents debats, com ara la gestió de les llengües en una possible Catalunya independent, on defensa que no hi hauria d'haver llengües oficials atès que, segons ella, a les llengües dominants l'oficialitat no els cal i a les subordinades no els serveix de res.
El 2010 va organitzar la jornada Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana, de la qual es varen publicar les actes el 2013. A partir d'aquesta jornada es va consensuar un document que té com a punt clau el reconeixement del gènere no marcat o masculí com a inclusiu del marcat o femení i garanteix, ja que, que cap organisme pot obligar a escriure documents amb formes desdoblades. Posteriorment, va publicar alguns articles divulgatius sobre la qüestió. Treballà com a professora de lingüística general a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.
Va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi l'any 2019 «per la seva llarga trajectòria en l'estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món».
