L'equip tècnic de l'empresa ATICS, encarregada d'executar el segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, ha finalitzat aquest cap de setmana les tasques d'excavació per localitzar una possible fossa al cementiri de Valldemossa amb les restes d'un home, Andreu Sastre Ferragut, que va ser assassinat la matinada del 14 d'agost de 1936.

Tal com ha informat el Govern aquest dissabte, el projecte d'intervenció, aprovat per la Comissió Tècnica de desapareguts i fosses de les Illes Balears, ha consistit a realitzar dos sondatges a l'angle occidental del cementiri, situat al fons a l'esquerra, entrant per la porta principal. Un espai que semblava no haver registrat cap mena d'intervenció o reforma coneguda, tot i els nombrosos canvis que ha experimentat la part vella del cementiri durant els darrers anys.

El primer sondatge s'ha realitzat just a tocar de l'angle sud-oest del cementiri, en un espai de 2 m d'amplada per 2,60 m de llarg, amb una profunditat d'un metre. S'ha pogut documentar que, més enllà dels 50 cm de profunditat, la terra i el sediment existent en aquesta zona no ha estat mai remogut ni alterat. Per aquest motiu, es pot afirmar que en aquesta zona no hi ha cap indici de la fossa excavada per enterrar l'individu el 1936.

El segon sondatge s'ha realitzat just a tocar de la paret sud del cementiri, on les fonts orals indicaven que estava enterrat Andreu Sastre. S'han excavat més de 3 metres de llargària paral·lels al mur de tancament, amb una amplada d'uns 2,5 m i fins a una fondària d'1,60 m. De la mateixa manera que passava en l'anterior sondatge, les terres existents en aquest espai es varen incorporar durant la construcció inicial del cementiri al segle XIX. El terreny no s'ha remogut posteriorment, amb la qual cosa es pot descartar qualsevol indici de la fossa per inhumar la víctima que s'està cercant.

Durant la intervenció s'han excavat més de 17 metres cúbics de terres i només s'han localitzat unes poques restes òssies humanes desarticulades, a nivell molt superficial, just en els primers 50 cm de terres remogudes. Les restes corresponen a 18 ossos o fragments d'aquests, que pertanyen a les parts òssies de dimensions més reduïdes de l'esquelet: fragments de costelles, metacarpians, metatarsians, falanges, clavícula i astràgal. Aquests ossos són compatibles amb les restes d'un nombre mínim de dos individus adults, un dels quals presenta morfològicament una constitució molt robusta.

Així doncs, amb aquesta intervenció es descarta que, en el lloc investigat i referit pels estudis i testimonis, hi hagi cap indici arqueològic de remoció del terreny que es pugui vincular amb una inhumació. Ara bé, tot i que la fossa on es va enterrar Andreu Sastre Ferragut no s'ha localitzat en aquest indret, la presència d'unes poques restes humanes desarticulades obren la possibilitat que la fossa original estigués en els entorns immediats i que quedés afectada per alguna de les reformes del cementiri.

A partir d'aquests resultats, l'informe tècnic de l'empresa ATICS indica que no es pot excloure la possibilitat que algunes de les restes òssies localitzades puguin ser compatibles amb les de la víctima, ja que es coneix la robustesa d'Andreu Sastre, gràcies a la causa judicial 248/1936 aportada per l'associació Memòria de Mallorca. Per tant, si s'aconsegueix localitzar familiars de la víctima, es podria activar el protocol d'anàlisis genètiques per tal de poder-lo identificar.

Andreu Sastre Ferragut era torner de professió. Nascut a Selva, tenia 47 anys, estava casat i tenia, almenys, una filla identificada. En el moment de la mort vivia a la Plaça de Cort de Palma.

La Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern ja ha iniciat el procés de recerca de possibles familiars de la víctima. Qualsevol persona interessada o que pugui aportar informació es pot dirigir a la Direcció General de Memòria Democràtica a través del telèfon 971177000, el correu electrònic memoria@sgapm.caib.es i la plana web memoria.caib.es.