Els arqueòlegs d'ATICS han començat aquest dimecres a excavar en profunditat els primers sondejos que està previst realitzar en aquesta segona campanya d'excavacions al cementeri de Porreres amb l'objectiu de corroborar informacions sobre possibles enterraments de víctimes de la repressió franquista.
La intervenció s'emmarca dins el segon Pla de Fosses que impulsa el Govern, i se centra en un espai que correspon a la primera zona enjardinada ubicada a l'entrada del cementeri de Porreres, a la banda esquerra.
En total es realitzaran 5 sondejos al voltant d'aquest indret, en el centre del qual hi ha un conjunt d'estructures funeràries monumentals. Els sondejos es realitzaran a una profunditat mínima d'uns 80 cm, cota a partir de la qual varen aparèixer les restes localitzades a la intervenció de l'any 2016.
Aquest dimecres, la consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, ha visitat la zona acompanyada de la batlessa de Porreres, Xisca Mora, i del secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado. També han assistit el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, el primer tinent de batle de l'Ajuntament de Porreres i president de la Comissió Històrica de Porreres, Miquel Àngel Veny, la portaveu de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, Maite Blázquez, i la presidenta de l'associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver.
Tots ells han atès les explicacions de l'arqueòleg Cesc Busquets, coordinador d'aquest Pla de Fosses a través de l'empresa ATICS, qui s'ha mostrat esperançat i prudent alhora perquè, avui dia, es desconeix la possibilitat real de localitzar restes humanes en aquesta zona enjardinada.
Tal com recull el Pla d'actuació aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, l'elevat nombre de persones assassinades a Porreres fa pensar que és probable que s'utilitzàs més d'una zona dintre del cementeri per excavar fosses on enterrar la gran quantitat de víctimes assassinades des del 1936 fins pràcticament l'any 1938 -segons diverses investigacions, el nombre total de víctimes a Porreres superaria el centenar.
A aquesta hipòtesi se suma el fet que, a través de l'associació Memòria de Mallorca, es coneixen testimonis orals que assenyalen aquesta zona enjardinada com a lloc d'enterrament d'algunes de les víctimes assassinades.
Per realitzar a aquesta actuació arqueològica, ATICS compta amb un equip format per 4 arqueòlegs, 3 antropòlogues, 2 forenses i amb l'assessorament dels historiadors i investigadors Bartomeu Garí i Queralt Solé. També compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Porreres, que ha facilitat les tasques de neteja i retirada de material per poder dur a terme les excavacions.
Els antecedents
Aquesta segona campanya d'excavació al cementeri de Porreres ha estat precedida per una primera intervenció que es va realitzar el novembre de 2016, arran de la petició de l'associació Memòria de Mallorca amb el suport del Govern i la col·laboració de l'Ajuntament de Porreres.
En aquella campanya es varen poder constatar els enterraments col·lectius de víctimes procedents de les presons de Can Mir i Bellver, que varen ser assassinats entre els mesos d'agost de 1936 a març de 1937. Aquesta actuació va ser gestionada per la Sociedad de Ciencias Aranzadi, sota la coordinació de Maria Antònia Oliver i Pedro de Echave, de l'associació Memòria de Mallorca.
Les tasques varen permetre delimitar un total de 9 fosses comunes. Es varen excavar la totalitat de les fosses, a excepció d'una fossa (núm. 5) que es troba sota els nínxols -mausoleus construïts a la part central de la parcel·la. En total, es varen poder exhumar 49 individus al cementeri de Porreres, dels quals 14 varen poder ser identificats a partir de les mostres d'ADN.
Dels 35 individus restants que no varen ser identificats, està previst efectuar un estudi antropològic dins aquest segon Pla de Fosses 2019-2020, que gestiona la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern.
En el segon Pla ja s'han realitzat intervencions al cementeri de Sencelles, a Son Coletes -Manacor-, al cementeri de Bunyola, al forn de calç del coll d'Artà-Salma i a Eivissa, al cementeri de ses Figueretes. Ara s'inicia una segona intervenció al cementeri de Porreres i queden pendents actuacions als cementeris de Valldemossa i Santa Maria del Camí, així com al Pou de Son Lluís, a Porreres.
