Setmanari Sóller

135
anys

Agnès Llobet: «'Turista Zero' és un viatge poètic des del Megapark fins a la capella de sant Pere, a la Seu»

Documenta Balear ha presentat el volum número cinc de la col·lecció 31D Poesia, el poemari d'Agnès Llobet titulat 'Turista Zero'. Serà a les llibreries a partir del 21 de juliol.

Aquest és el cinquè poemari de l'autora i pren la forma d'un passeig poètic que va del Megapark fins a la Capella de Sant Pere. Turista Zero parla d'un ecosistema aclaparat i aclaparador, el de la platja de Palma. Però també és un reclam del poder la paraula, de la màgia que contenen els mots i de la necessitat de combatre la perversió del llenguatge.

Agnès Llobet Deià prové del món de l’art dramàtic, on té experiència en la creació i desenvolupament de textos teatrals, 'Turista Zero' és la seva darrera incursió en el món de la poesia.

De què parla Turista Zero?

És un viatge poètic que va des del Megapark fins a la capella de sant Pere, a la Seu, on s'hi pot contemplar l'obra de Miquel Barceló.

Per mi és un camí iniciàtic, com un viatge de l'heroi o l'heroïna que parteix, com tot bon conte, d'un fet revelador o bé per una aparició d'una bruixa o per un esdeveniment extra-màgic, per un dictat d'un pare que dóna una missió a complir, etc. En aquest cas és tan senzill i tan bèstia per mi com veure des de la finestra de ca meva un estranger que es desploma des d'un balcó d'un hotel que està a cinc metres de distància de la meva finestra.

Tot va partir un poc d'aquí, de la sensació de dir: és un univers molt potent com a imatge, molt devastador, a mi em va col·lapsar, però alhora, en el fons es tradueix en una paraula que és: balconing. Això no és més que un balconing.

La sensació interna que et queda i el món que et deixa darrera, les reflexions, es pot traduir, compartir i comunicar amb una paraula com ara balconing que a mi em creava un curt-circuit intern.

A partir d'aquí em va venir la necessitat de reflexionar sobre diferents conceptes que per mi solen esser molt recurrents com ara la pròpia identitat individual i col·lectiva, sobre el binomi creació-destrucció o vida-mort i sobre la utilització i necessitat del llenguatge, de la paraula.

És el viatge a la recerca d'aquest aixopluc que per mi és la capella den Barceló, el concepte d'aixoplugar-se. La paraula transcendent i metafísica s'entrellaça en aquest poemari.

D'on treus tanta creativitat i alhora tanta inquietud vers aquests binomis i relacions que esmentaves abans i quina controvèrsia et produeix tota la problemàtica del turisme?

Som una persona molt inquieta, hiperactiva, és un arma de doble tall per això. En el moment de crear les eines de feina sóc caòtica però llavors necessit treballar molt per posar ordre a tot plegat.

Referent a la problemàtica del turisme he de dir que em produeix molta contradicció interna. Venc d'una família extensa on hi ha certament un lligam amb el turisme. Tant a la família com als amics que tenc el turisme ens ha aportat coses positives. Es podrien discutir molts aspectes en aquest sentit sobre el model de monocultiu econòmic. Jo em deman per què ha de ser l'únic model? Per què hem d'acceptar aquesta situació? Estic totalment en contra de no poder tenir un espai d'opinió i crítica i reflexionar sobre aquest monocultiu turístic que ha banyat també tots els camps artístics, d'oci i creació i posar-ho en el punt de mira. Critic haver d'acceptar aquesta situació a la que ens ha portat tot plegat en l'estat de pandèmia també. No vull satanitzar res però pareix que els que volem diversificar ens hem de justificar contínuament.

És aquest poemari un plor a la teva terra?

Si ho hem de condensar tot d'aquesta manera jo diria que aquest poemari és més un crit de ràbia.

Un plor, d'alguna manera, treu una frustració potser més feble o resignada. Dins un crit hi ha una ràbia, una ira, un dolor, un trencament, una força. T'ho canviï per un crit, idò.

Dius que el poemari és un reclam del poder de la paraula, de la màgia que contenen els mots, de la necessitat de combatre la perversió del llenguatge. Pot arribar a fer mal el llenguatge?

De la utilització que se'n fa d'ell, sí que pot ser pervers. Tenc una intenció comunicativa, llavors si la meva intenció és despertar la teva consciència, allà darrera hi ha una manipulació. Depèn de les intencions individuals i col·lectives. Un poema diu: «anomenar capacitat o intent de ser dignes».

En el context de la supervivència hi trobam que només els més aptes sobreviuen, però quan més som, més capacitat destructiva tenim. En el binomi creació-destrucció hi trobam el llenguatge com a fita evolutiva. El llenguatge amb capacitat destructiva també. La capacitat d'anomenar, de donar nom a les coses. Jo veig i anomen amb aquesta paraula o aquesta altra és també un intent de ser dignes. La capacitat de ser dignes per crear amb mots coses formoses.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris