Colonya, Caixa d'Estalvis de Pollença, va signar aquest passat dijous una opció de compra per a adquirir la vella fàbrica de tapissos de Can Morató a Pollença i reconvertir-la en un centre sociocultural de referència que acollirà també la seu central de la fundació i els serveis centrals de la banca ètica.

L'opció de compra està condicionada al fet que l'Ajuntament de Pollença i el Consell de Mallorca tramitin les modificacions urbanístiques suficients per a permetre els nous usos i la rehabilitació del Ben Catalogat que des de l'aprovació de la Llei d'Urbanisme de les Illes Balears ha quedat en sòl rústic sense règim jurídic consignat.

Així ho va confirmar Pep Cifre, president de Colonya, que estima que en el millor dels casos la recuperació del conjunt industrial requerirà una inversió addicional d'entre 7 i 8 milions d'euros. Per a la reconversió de l'edifici Colonya convocarà un concurs d'idees.

Cifre explica que «Colonya podria haver triat fer un edifici de nova planta a menor cost en el polígon però la recuperació de Can Morató suposarà la recuperació d'un bé d'alguna cosa valor patrimonial, un edifici singular especialment protegit que forma part del paisatge i el patrimoni històric industrial de Pollença i de les Balears».

Inaugurada en 1922, la fàbrica de tapissos de Can Morató va mantenir la seva activitat industrial fins a 1967. En els seus anys de major esplendor va arribar a vendre catifes a la Casa Blanca però, després del seu tancament, va entrar en una imparable espiral de degradació. L'Ajuntament de Pollença havia decretat almenys en dues ocasions, ordres d'execució per a assegurar l'edifici que sofria risc d'ensulsiades.

El vincle de Colonya amb la fàbrica de tapissos no és nou. En 1991 la fundació ja va rendir un homenatge a la indústria amb l'exposició Can Morató-La fàbrica en el rècord. Aquest passat dijous el president de Colonya, Pep Cifre, va comparar els plans de rehabilitació de Can Morató amb el projecte de reconversió del Sindicat de Felanitx. En el cas de Pollença els fons que serviran per a la compra i rehabilitació del Bé Industrial Catalogat, no procediran de les administracions públiques sinó dels recursos propis generats pels clients que aposten per la banca ètica.

Les negociacions fins a aconseguir la signatura de l'opció de compra no han estat fàcils. S'han prolongat durant nou mesos en què s'ha mantingut una discreció absoluta. El batle de Pollença, Tomeu Cifre, va agrair ahir la discreció i el compromís de tots els grups polítics i va confirmar que portarà al pròxim ple la modificació puntual de la normativa urbanística que permetrà donar llum verda al projecte.