Setmanari Sóller

135
anys

La Nit de la Cultura 2019 estarà dedicada a Aina Moll

35677

El Senyor Oca, Xanguito, Feliu Ventura, Meritxell Gené, Aina Torres, Xeremiers de Mallorca i un fragment de l'obra 'Galejar' seran les principals actuacions de la Nit de la Cultura 2019 que es farà al Conservatori de Palma.

La gala la presentaran Apol·lònia Serra i Noemí Garcies i començarà al voltant de les 20.30 hores d'aquest dissabte 28 de desembre.

L'OCB aprofitarà per a fer balanç de l'any 2019 i presentar les noves campanyes i iniciatives per al 2020.

Les actuacions seran:

- Galejar. Un espectacle de dansa que pretén reflexionar sobre la relació entre el moviment i el so.

- La mirada violeta. Poesia sobre textos de Maria Mercè Marçal i Montserrat Roig interpretat per Aina Torres i Meritxell Gené.

- Senyor Oca. Grup musical referent del Rap de la Terra que aposta per un missatge contundent de crítica social i de cultiu del món intern.

- Feliu Ventura. Cantautor del País Valencià que enguany ha presentat el seu nou disc ‘Convocatòria’.

- Xanguito. Grup musical que té un so propi que s’envolta d’una atmosfera acústica i s’acompanya de lletres que es caracteritzen per l’optimisme i humor.

- Circ Bover. Circ actual, alternatiu i d'alta qualitat.

Durant la Nit de la Cultura també es farà el lliurament dels Premis 31 de Desembre d'enguany, que tenen com a objectiu afavorir l’ús normal de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida social i pública, a més de promoure la cultura i desvelar i estendre la consciència nacional pròpia.

Premi Josep M. Llompart a JOAN FRANCESC LÓPEZ CASESNOVES i a BERNAT JOAN I MARÍ

Bernat Joan i Marí, professor, escriptor i polític. Va ser militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i va ser responsable de diversos càrrecs, com eurodiputat a Estrasburg per la coalició Europa dels Pobles (2004-2007) i Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. L'any 2011 abandonà la militància del partit. Des de ben jove va tenir el cuc de l'escriptura, que ha desenvolupat, fonamentalment, a través d'articles periodístics (potser mil cinc-cents, a una vintena de publicacions diverses), en un extens diari personal (de més de dues mil pàgines, actualment), i, en menor mesura, a través de dues novel·les, un parell de llibres de relats breus, de nombrosos assaigs i d'una dotzena de peces teatrals (la majoria de les quals han estat representades). És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Joan Francesc López Casesnoves Escriptor, poeta i dinamitzador cultural. Es llicencià en filologia catalana, ha desenvolupat la seva carrera docent com a professor de secundària a l'I.E.S Josep Maria Quadrado de Ciutadella fins a la seva jubilació el 2013. Va ser conseller de Normalització Lingüística (1979-1983) i conseller de Cultura i Educació (1983-1992) al Consell Insular de Menorca, diputat al Parlament de les Illes Balears (1983-1992), primer per l'Agrupació d'Esquerra-PSM (1983-87) i, després, per l'Entesa de l'Esquerra de Menorca (coalició entre Esquerra de Menorca-Esquerra Unida, EU-EM i el Partit Socialista de Menorca, PSM 1987- 92). Des de 2006 és membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC. Ha estat impulsor dels quaderns Xibau de poesia. Ha estudiat el cançoner popular menorquí. El 2007 rebé el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.

Premi Bartomeu Oliver a CIRC BOVER

El Circ Bover és una companyia de circ professional que fa ja 11 anys va emprendre la iniciativa de difondre les arts circenses a les Illes Balears, fins aleshores una tradició inexistent. Des dels seus inicis compta amb la simpatia del públic i cada dia arriba a un major nombre de seguidors. La companyia produeix espectacles de creació pròpia, de circ modern, que combina amb les últimes tendències de circ, amb música en directe, teatre i dansa, que gaudeix d'un ampli recorregut nacional i internacional. El Circ Bover disposa d'un centre de programació propi anomenat, Es Centre de Circ, amb artistes residents i una escola de circ.

Premi Emili Darder a FILMCLUB

Pel seu projecte destinat a oferir cinema, sèries i documentals doblats o subtitulats en català. Per promoure el cinema en català com a eina pedagògica per a què educadors acompanyin els joves estudiants a desenvolupar les seves competències personals.
Premi Miquel dels Sants Oliver per al CORPUS DE FRASEOLOGIA DE LES ILLES BALEARS de Bàrbara Sagrera Antich Per la magnífica aportació que significa un diccionari que recull, degudament classificades, més de 14.500 unitats fraseològiques produïdes al llarg del temps pels diferents parlars de la llengua catalana a les Illes Balears. Representa una obra ingent d’investigació i buidatge d’obres representatives de l’anomenat discurs folklòric de les Illes Balears.

Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel a CLARA FIOL

Tot i la seva joventut, Clara Fiol ja compta amb una dilatada trajectòria en el món de la música. Clara Fiol ofereix músiques vinculades amb la tradició mallorquina o la cançó d’autor, sempre passades per sedassos més actuals. El 2017 va guanyar el 1er premi del jurat i del públic en el concurs Ona Musicat amb el duet que forma amb Joan Vallbona a la guitarra. Fruit d’haver guanyat aquest concurs grava el seu primer CD ‘Silueta’. Ha guanyat el Premi Enderrock 2018 a la Millor artista revelació de la Música Balear i actualment està nominada com a Millor artista revelació i el seu disc ‘Silueta’ com a Millor disc de cançó d’autor als Premis Enderrock 2019 de Catalunya. Juntament amb Selma Bruna i Sandra Monfort forma el trio vocal Marala, que ofereix concerts en acústic i en format binaural. Més enllà dels escenaris, la seva veu també sona en àlbums de diferents artistes, com ara Oceanes de Clara Peya o Pure Imagination de Clara Luna. Com a docent, Clara Fiol és professora de cant al Taller de Músics Escola de Música i també ha estat encarregada de la tècnica vocal de l’Escola de Veus del Taller de Músics i del cor Mas Gospel. Dins la col·lecció 31D Poesia ha publicat el llibre titulat 'Miloques i rabasses'.

Premi Francesc de Borja Moll a ASSOCIACIÓ ONA MEDITERRÀNIA

Associació fundada a finals de 2013 amb l'objectiu de promoure mitjans de comunicació en català. Formada per prop de 900 socis, ha impulsat diversos mitjans i diverses iniciatives per promoure la llengua i la cultura catalanes. Manté la ràdio Ona Mediterrània, que emet per FM a Mallorca i per internet per a la resta del Planeta. Els matins és una ràdio generalista amb informació, opinió i anàlisi de l'actualitat. Als horabaixes i vespres és una ràdio associativa i cultural, ja que inclou programes d'associacions mallorquines, programes culturals i ràdio fórmula cent per cent en català. També manté, des del febrer de 2015, dBalears.cat, la capçalera històrica de la premsa en català, un diari generalista en català amb informació i opinió sobre l'actualitat amb especial esment en la informació política, social, econòmica i cultural de les Illes Balears. Diari de Balears també fa algunes edicions en paper, les més consolidades són la dedicada a Sant Jordi i la dedicada al Dijous Bo. L'Associació Ona Mediterrània va editar durant 21 mesos Ràdio Calvià, la ràdio municipal que va créixer en audiència presència pública durant aquella temporada. L'Ajuntament no va renovar la gestió de l'Associació Ona Mediterrània, a causa de la negativa d'aquesta a que el català deixàs de ser la llengua vehicular de la ràdio. L'Associació Ona Mediterrània edita des de gener de 2019 L'ESTEL, una publicació mensual en paper, nascuda com 'S'Arenal de Mallorca' l'any1985 i editada fins a la seva mort, per Mateu Joan Florit. L'Associació Ona Mediterrània ha promogut, també, tres edicions del concurs de música cantada en català ONA Musicat i tres edicions de la FirONA, fira de comunicació i Cultura. Així mateix, l'Associació Ona Mediterrània ha començat aquest 2019 una col·lecció de llibres de pensament titulada 'Quaderns d'Ona Mediterrània – dBalears' que ja ha editat tres volums.

Premi Aina Moll a GORI NEGRE

Gregori Negre i Bover és músic, ceramista, escultor i agricultor ecològic. Va ser un dels fundadors i, a partir del desembre de 1985, secretari general d'Unió de Pagesos de Mallorca. En l'actualitat és membre de la cooperativa Coanegra. Com a ceramista va recuperar, el 1977, amb Benet Mas i Carme Hermoso,la producció d'ocarines a l'illa de Mallorca, un instrument que havia tengut difusió a Mallorca abans de la Guerra Civil. El 1984 va ser un dels fundadors del grup musical Coanegra. El primer disc, 'Coanegra', es va presentar l'estiu de 1987. Altres discs es varen editar el 1989 i 1990. Recentment han editat el seu darrer treball discogràfic. Promotor del centre d'iniciatives musicals 'Factoria de So' a Son Llaüt (Santa Maria del Camí) i músic amb la 'Fundació Dadà Gugú' i amb els 'Grollers de sa Factoria'. El 2015, amb motiu del Tricentenari del Decret de Nova Planta va compondre la música de l'espectacle teatral i musical 'Fora botiflers, fora galls!'. Amb Gabriel Mesquida, el setembre de 2016, musicà el recital poètic dedicat a Ramon Llull. El 2018 va impulsar el projecte musical d'homenatge a Josep Maria Llompart, titulat 'Una passejada pel camí florit', interpretat pels Corsaris de la Mar Ampla.

Premi Gabriel Alomar a PERE PASCUAL

Per la seva consciència cívica i social desenvolupada des del prisma empresarial i que s'ha traduït en actuacions destinades a la conservació del patrimoni i al mecenatge d'iniciatives socials, benèfiques, culturals i esportives. Ha posat en marxa la Fundació Es Convent i ha promogut la recuperació de l'antic convent de les monges blaves, on actualment hi ha el local de l'OCB, Fundació Campaner, Associació Balear de crohn, colitis ulcerosa i persones ostomitzades (ABACCO -Balears), Associació de Canaricultors i Ocells de Camp a Inca i l' Associació de Familiars i Amics Supervivents de Suïcidi de la Illes Balears (AFASIB). Menjador social amb habitacions d'acollida i atenció a dones víctimes de violència amb coordinació amb Càritas. És un exemple d'empresari compromès amb la societat i amb la vida cultural i associativa d'Inca.

Menció d'honor a PAULA ROTGER

Enguany s'ha volgut fer un reconeixement especial a Paula Rotger, víctima d'un cas greu de discriminació lingüística, per la seva fermesa i resiliència. Paula Rotger ha hagut de suportar diverses denuncies, una sanció per part d'AENA, que li ha impedit fer feina durant més d'un mes. Rotger ha patit dos atacs violents, un contra el seu vehicle i un altre contra la seva persona. Malgrat agressions, intimidacions i amenaces, Paula Rotger s'ha mantingut ferma en la seva denuncia de la discriminació patida.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris