Setmanari Sóller

134
anys

Crida als homes: veus contra la violència masclista

28-10-2019

«Quan abans assumim els homes, que som masclistes i que exercim violència contra les dones, perquè vivim en una societat masclista i que incita a la violència contra les dones, abans podrem començar a la construcció d'una masculinitat sana i igualitària». Així s’expressava en Bernat, a l'encapçalament d'un dels espais, #HomesTransitant a @OnaMediterrània. https://bit.ly/2D28nFn

Durant diverses setmanes, des de l'espai de ràdio, s'han emès un seguit de missatges de veu, de paraules d'homes expressant el seu rebuig a la violència contra les dones. Uns quants d’ells els posam a l’abast des de DESEMBOLICAR. Són una mostra ferma del que va essent el posicionament dels homes, conscients i responsables de la xacra terrorista que suposa la violència masclista.

És urgent abandonar la indiferència, imprescindible deixar els silencis còmplices. Aquí reproduïm algunes de les respostes a la crida als homes que vàrem realitzar.

Enric Urbano Àngel

«El dia 25 de Novembre, és el dia per a l'eliminació de la violència cap a les dones. No només dia 25 de Novembre, sinó totes les hores, de cada dia de l'any, hem de mostrar el nostre més ferm i contundent rebuig, privadament i públicament, davant la violència contra les dones. I cal fer-ho des dels actes considerats com a més subtils, malgrat que en aquest àmbit no existeixin les subtileses, fins aquelles conseqüències més doloroses i sagnants com són els feminicidis.
Per tot això, cal fer una crida a la societat, per convertir-nos, tots i totes, en petits agents socials de visibilització, prevenció, denuncia i eradicació de la violència contra les dones. A més, donat que es tracta d'un problema social greu, d'una xacra social, és imprescindible fer-ho de manera conjunta i transversal».

Felipe Rico Artara

«Em vull sumar a la crida, feta des d'Homes Transitant, i deixar la meva aportació davant el dia de l'eradicació de la violència contra les dones. Vull respondre a una pregunta: Que estic fent jo, per eradicar la violència masclista? En el meu cas l'acte més important ha estat trencar el silenci. Quan em referesc a trencar el silenci, vull dir compartir l'experiència de ser un victimari, conscientment o inconscientment, ja sigui simplement per haver nascut amb els privilegis de ser homes. O perquè culturalment se'ns han assignat uns rols que ens han situat en un escenari de joc bastant desequilibrat.
Quan dic això de trencar el silenci vull parlar concretament de tenir la possibilitat de compartir les nostres experiències, els nostres dubtes, les nostres pors, els nostres desitjos com a homes, amb altres homes. El que passa amb els grups d'homes al voltant del món, atès que aquesta dinàmica es produeix en diversos llocs i contextos. Aquests espais són una aportació molt valuosa, que podem fer. Aquests grups són una oportunitat de curar, certs aspectes de la nostra masculinitat que han estat força apallissats. Sent que és una bonica oportunitat per curar la nostra feminitat, crec que les dones també, estan en aquest procés de curar la seva masculinitat i quan puguem arribar a aquest equilibri, on cadascú trobi el punt mitjà entre els dos, ens hem de poder unir i celebrar junts l'equitat. Això és una invitació a altres homes, al fet que trobin aquests espais, a què parlin, es permetin fer aquest pas cap endavant, perquè el camí és llarg i tenim molt per fer la lluita no està només en les dones, la nostra aportació és fonamental d'una forma sana i amorosa».

Nel Martí

«Que sent cada vegada que un home pega a una dona?
Cada vegada que algú agredeix a una altra, perquè la considera més feble, a un altre per gènere, per identitat de gènere, per orientació sexual. Sent molta ràbia i molta indignació.
Però sent també que alguna cosa no feim bé. Que feim malament, perquè avui, més de setanta anys de la declaració dels Drets Humans, de lleis i de plans, d'Igualtat, estatals, autonòmics, sentim que a cada cas de violència masclista, hem fracassat. Allò que sent és que arribam tard, parlam, de violència de gènere quan ja ha passat alguna cosa greu.

El que toca fer és evitar arribar a les situacions, desemmascarant, les previolències masclistes, el llenguatge masclista, les actituds, masclistes, i sobretot desprestigiar molt la violència, tota violència, mes que mai.

Dir també obertament a totes les persones que tenen por, que estam al seu costat, que sentin que els feim costat. I que ens hi va la vida a totes les persones, per això avui més que mai és necessari visualitzar, explicar, explicitar, aquest suport, aquesta adhesió a totes les persones que necessiten aquesta complicitat i aquest apropament.
Açò és el que vull expressar: un apropament, un estar cos a cos, al costat d'aquelles que pateixen aquesta ja insuportable situació i realitat que és la violència masclista».

Alvar Mora Pereyra

«Sóc Alvar Mora Pereyra, autor del llibre '1000 Veus'. Estudiant avançat de Psicologia i defensor de Drets Humans. Volia compartir la raó per la qual jo rebuig la masculinitat tòxica. A través de la formació del meu llibre i el recull de les històries en les quals es presenten diverses situacions de gran vulnerabilitat d'adolescents i la superació d'aquestes, tal com abús domèstic, abús emocional bullying, etc, vaig tenir la realització que una de les raons per la qual es produïen aquestes situacions és per la masculinitat tòxica. Em vaig adonar que aquesta masculinitat afecta a tots però majoritàriament a les dones. En aquest moment en la història aquesta masculinitat és una cosa que aquesta destruint la possibilitat d'una societat on hi hagi igualtat entre homes i dones. En el fet de trobar i crear una masculinitat sana dels Homes podrem desenvolupar intel·ligència emocional, intrapersonal i interpersonal. On podrem integrar aquests aspectes de nosaltres que han estat rebutjats per aquest motlle tal com les emocions, l'afecte i la sensibilitat, que en el seu moment van ser vists com a debilitats. En rebutjar aquesta manera de ser això ens permetrà desenvolupar-nos com a individus, com a homes i també promourà la creació d'una societat més igualitària, més pacifica i una societat on es veurà una revolució que millorarà la vida de tots».

Justo Fernández

«La masculinitat disposa d'un braç armat terrorista compost d'assassins, violadors, abusadors i assetjadors de carrer, aparentment aïllats els uns dels altres, on l'objectiu comú és mantenir sotmesa a la població femenina.

No es tracta de conflictes individuals sinó d'un pervers mecanisme d'execució sistemàtica d'actes de terror contra elles.

És a través de la por, com en tots els feixismes, la manera en què se sosté la 'Nació Home'.

Una de les amenaces més habituals és «no et queixis, saps que hi ha homes molt pitjors que jo», invocant així a l'existència certa del braç armat.

És per això que mentre els homes tenim por que les dones se'n riguin de nosaltres, elles tenen por que nosaltres les matem».

Víctor Uwagba

Quants d'homes aixecam la veu enfront de les diferents agressions masclistes, tant les passives com les actives que observam a la vida quotidiana?

Som molts els homes que encara forma part d'aquesta majoria silenciosa. Recordau: El silenci, també ens fa còmplices de l'agressió. Mai, mai podem callar. Davant qualsevol mena de comentari masclista, fins i tot amb els acudits en els nostres grups de WhatsApp.
Hi ha molt a fer. Jo crec que aquests petits actes, també podem canviar coses.
Una segona reflexió: La violència masclista, ha fet molt de mal històricament a les dones.
Jo Víctor Uwagba, advoc i don suport per la discriminació positiva, anomenau-la acció afirmativa a favor de les dones. Anem dient que s'ha generat una situació de desequilibri, no basta educar en els centres educatius, també amb les noves tecnologies, així com en l'àmbit legislatiu. També, per exemple, en la policia local de l'ajuntament de Palma, on s'ha deixat una quota per a les dones, per tal de canviar aquesta situació històricament negativa cap a elles».

Bernat Escudero

Les violències masclistes, la violència contra les dones, les violències de gènere les entenc com aquelles violències que, abans de revisar-se un mateix per saber quins problemes té interiorment, el que fa és provocar dolor, dany, perjudici cap a l'exterior, aprofitant-se que en la societat en la qual vivim, les dones són concebudes com a alguna cosa feble, més feble que allò que és masculí: que els homes, per tant el problema prové, de no voler treballar-se a un mateix, els problemes interns que puguem tenir.

No ho dic pels casos més extrems dels assassinats sinó que ho dic, per no saber-se revisar emocionalment, segons quins prejudicis puguem tenir i no passar a expressar comentaris negatius, de menyspreu tant en l'àmbit verbal com fins i tot simbòlic que poden patir les persones que en aquesta societat masclista, patriarcal, són les que primer poden rebre, les dones, les nines els joves.

Són més de 81 feminicidis a tot l'Estat durant aquest any. Són milers de trucades al telèfon d'emergència per violència masclista. Són raons suficients per mostrar-se públicament com a home, per rebutjar aquesta violència i revisar-se un mateix. Si als homes no els fa implicar aquest tipus de raons, potser podem fer que ho facin perquè tenen familiars mares, germanes, filles que ho podrien patir. En el meu cas, és així: tinc dona i filles, germanes que podríem patir-ho i no m'agradaria que mai ho fessin. Per això em mostro públicament en contra».

Podeu escoltar els enllaços següents que duen a les seccions de ràdio emeses:

https://bit.ly/2D28nFn

https://bit.ly/2pKjIXy

També cercant a Ivoox el programa matinal 'Bon Dia' hi podreu trobar tots els espais emesos d'#HomesTransitant.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris