El diari Público ofereix la quarta entrega de la seva investigació periodística sobre la vinculació del grup gihadista que va cometre els atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils i l'espionatge espanyol.

En aquesta quarta peça informativa, les principals novetats contrastades són:

L'espionatge espanyol (CNI) va intentar col·locar el seu col·laborador Abdelbaki Es-Satty, a alguna mesquita de Barcelona, però es varen trobar amb la resistència de qui en aquell moment era cap del CNI en aquesta demarcació, perquè es pretenia que l'imam fos controlat directament des de Madrid. Com que el responsable del CNI a Barcelona es va negar en rodó a acceptar aquesta operació, tret que la controlàs ell personalment, la direcció de la Intel·ligència va cercar un altre lloc on col·locar a Es-Satty. Aleshores, va sorgir un lloc vacant a l'oratori de Ripoll i aquesta vegada el delegat del CNI a la zona de Girona –de rang molt menor que el de Barcelona– sí que va acceptar cedir el control a la direcció estatal de l'espionatge.

La persona que va avalar a Es Satty davant la comunitat islàmica de Ripoll, va ser un destacat informant musulmà del CNI a Girona.

El CNI va fer desaparèixer els antecedents sobre les relacions d'Es-Satty amb el gihadisme internacional, en teoria per si la comunitat islàmica local sol·licitava una revisió del seu passat. La conseqüència d'això és que quan Mossos d'Esquadra va fer una recerca sobre Es-Satty a les bases de dades l'any següent no hi va trobar res.

El col·laborador del CNI que va ajudar Es-Satty a entrar com a Imam de Ripoll, estava al corrent de tota l'operació secreta. No només això, sinó que al costat del cadàver de l'assassí de les Rambles, Younes Abouyaaqoub, després de ser mort a trets al Penedès pels Mossos, els policies catalans hi varen trobar un telèfon mòbil. I qui més trucades havia fet a aquest número durant la llarga fugida de l'assassí de les Rambles a peu pel massís del Garraf era, precisament, la mateixa persona que va introduir a Es Satty a la comunitat musulmana de Ripoll.

La investigació periodística també explica que el CNI va vigilar els contactes que va fer Es-Satty en la seva estada a Bèlgica.

La investigació recorda que un inspector de la policia local de Vilvordee (Bèlgica) es va dirigir per correu electrònic, al gener del 2016, a un sergent dels Mossos, al qual havia conegut personalment en unes jornades sobre salafisme, per demanar-li informació sobre Es Satty. El sergent català no va trobar a la base de dades antecedents de cap mena sobre les inclinacions gihadistes de l'imam, malgrat el llarguíssim currículum, policial i judicial, en l'extremisme islamista, que portava acumulat Es Satty... el CNI ho havia esborrat.

Un altra aportació de la informació de Público és que el CNI tenia monitoritzats els mòbils de la cèl·lula gihadista i que en un telèfon ZTE trobat a Alcanar hi apareixen diverses cerques d'objectius fetes per Internet -on entre altres s'observa clarament que tenien previst atemptar al Camp Nou- així com a un telèfon LG trobat a la furgoneta que va abandonar Mohamed Hychami després de tenir l'accident a l'autopista, hores abans dels atemptats, en el qual hi apareixen nombroses cerques d'objectius també.
Público es demana: «si el CNI tenia aquests terminals intervinguts, com pot ser que no es detectessin les recerques que estaven realitzant per Internet i que tan clarament apuntaven a la comissió d'un atemptat? Perquè el programa SITEL, amb el que es realitzen les intervencions telefòniques podria donar problemes en la consulta a Internet de pàgines web amb seguretat SSL, però les cerques a Google o Bing, o amb un altre cercador d'aquest tipus, no tenen seguretat afegida inicial, i per tant són perfectament llegibles en aquest software».