La Sala penal del Tribunal Suprem ha condemnat a l'expresident, Jaume Matas, a 7 mesos de presó, 10 anys d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i al pagament d'una multa de 211.827 euros per delictes de prevaricació i tràfic d'influències comesos en l'encàrrec que va realitzar en 2007 a l'arquitecte Santiago Calatrava per a dissenyar el teatre de l'òpera de Palma. «Haurà també d'abonar a la comunitat autònoma 1,2 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil» diu la sentència.

El tribunal desestima el recurs de Matas però estima parcialment el de la Fiscalia, i corregeix la sentència de l'Audiència de Palma en el sentit de condemnar l'expresident, a més de per prevaricació, pel delicte de tràfic d'influències del qual l'Audiència l'havia absolt. Aquesta condemna és la que li suposa la pena de presó de set mesos.

La resolució, que afecta a una de les peces del denominat cas Palma Arena, assenyala respecte a la responsabilitat civil que els 1,2 imposats com a responsabilitat civil corresponen a la quantitat que va facturar Calatrava al maig de 2007 pel projecte a l'empresa pública IBISEC. Segons el Suprem aquest pagament no l'ha de suportar l'Administració pública ni, en definitiva, 'la ciutadania'.

En contra d'allò que va considerar l'Audiència de Palma en la seva sentència d'octubre de 2017, el Suprem entén que sí que es compleixen els requisits del delicte de tràfic d'influències en l'actuació de Matas, en reclamar al seu conseller d'Educació que fes la proposta al Consell de Govern per a fer possible la contractació de Calatrava, que el llavors president prèviament havia acordat de forma verbal i unilateral amb l'arquitecte.
Així, el tipus penal exigeix que la influència exercida s'orienti a aconseguir una resolució, però també que pugui generar a l'autor un benefici de naturalesa econòmica, segon aspecte que no va ser apreciat per l'Audiència, en entendre que Matas va cercar un benefici electoral o polític encara que sense contingut econòmic.

Volia millorar el seu resultat electoral el 2007

El TS destaca que Matas va idear la contractació de Calatrava com a proposta orientada a obtenir un millor resultat en les eleccions autonòmiques de 27 de maig de 2007, mitjançant la presentació pública del projecte, una presentació les despeses de la qual serien a càrrec de l'Administració pública i no de Matas o del seu partit polític.

«Fossin els beneficis per al propi acusat Jaume Matas, o fossin per al partit polític, el requisit del tipus es compleix. A més, atès que totes aquestes quantitats varen ser efectivament abonades, ha d'entendre's que el benefici econòmic va ser totalment obtingut», afegeix la sentència.

D'altra banda, la Sala desestima íntegrament el recurs de Matas i confirma que va cometre delicte de prevaricació: «La resolució és arbitrària perquè el contracte es va efectuar verbalment i de forma directa amb el professional, i tant en aquest moment com en el mateix expedient, es va fer sense que concorreguessin les condicions necessàries per a acudir al procediment negociat sense publicitat, que tampoc es van respectar, ja que la confecció de l'expedient es va fer en moment posterior a l'acord i només com a forma de dotar-lo d'aparença de legalitat. El preu, 1.200.000 d'euros, es va acordar directament entre el recurrent i el senyor Calatrava».

No ho ha de pagar la ciutadania

Tampoc estima el tribunal l'intent de Matas de revocar la responsabilitat civil de 1,2 milions d'euros pel delicte de prevaricació, al·legant que la Comunitat de Balears va renunciar a l'acció civil en sol·licitar el sobreseïment en la causa, en la qual estava personada com a acusació particular.

El Suprem contesta que la comunitat autònoma va sufragar amb aquest import «els interessos electorals del recurrent», sense adquirir ni tan sols la propietat intel·lectual del projecte, que d'acord al contracte es mantenia en poder de Calatrava. Pel que ha de pagar la indemnització «per a evitar que sigui l'Administració pública, i en definitiva, la ciutadania, qui sofreixi les conseqüències d'una resolució que s'ha qualificat com a prevaricadora».

Així mateix, sobre la petició de sobreseïment del cas que va fer en el seu moment la comunitat, l'alt tribunal assenyala que encara que s'entengués que la comunitat autònoma havia renunciat a l'exercici d'accions penals, això no suposaria la renúncia a la indemnització que pogués correspondre-li.