Setmanari Sóller

133
anys

Elisabet Abeyà reivindica la lectura i la llibertat en el pregó de la Fira del Llibre

31-05-2019

L'escriptora i mestra Elisabet Abeyà, ha ressaltat, durant el pregó d'inauguració de la XXXVII Fira del Llibre de Palma, que la millor eina per a transmetre el gust per la lectura és «la motivació i la seducció», cosa que, ha dit, «els bons mestres saben», i que imposar-la com a obligatòria només «destrueix la seva essència».

«Quan imposam l'obligatorietat llevam l'essència de la literatura, cosa que la fa més digna, més creativa i més revolucionària», ha etzibat l'escriptora davant les persones que s'han acostat a escoltar el seu discurs.

Abeyà ha començat el pregó amb les paraules 'llegir' i 'llibertat', dos conceptes, ha dit, que s'encadenen i formen part «del seu vocabulari íntim». «El verb llegir no admet l'imperatiu», ha assegurat l'autora, defensant la no imposició dels mestres a l'hora de transmetre el gust per la lectura.

L'escriptora, nascuda a Barcelona en 1951 i establerta a Mallorca des de fa més de 30 anys, ha esmentat en el seu discurs escriptors com Daniel Pennac, Virgina Woolf, Shakespeare o Jorge Luis Borges, entre altres. També ha parlat els aspectes que fan que la lectura sigui una forma de «comunicació amb els del passat, així com l'escriptura pretén ser-ho amb els del futur».

Així mateix ha parlat en la seva conferència els diferents formats en els quals es pot llegir avui dia. «Jo crec que no hem de tenir por dels canvis però em sent molt afortunada de viure en una època on tenim llibres en paper i ens podem submergir en la lectura silenciosa», ha manifestat.

Cal destacar que Abeyà ha estat la traductora al català de textos mil·lenaris hinduistes traduïts prèviament a l'anglès --del sànscrit- i publicats per l'editorial Penguin pel mallorquí i professor de Cambridge Joan Mascaró Fornés.

Elisabet Abeyà ha publicat, al llarg de la seva trajectòria professional, una vintena de llibres dedicats a la literatura i a la psicologia infantil. Les seves obres han estat traduïdes al francès, gallec, neerlandès i suec, entre altres idiomes.

«Els bons llibres són els que provoquen preguntes, no respostes»

L'autora ha volgut esmentar en el seu discurs que «les bones lectures són les que ens provoquen preguntes». «Els bons llibres no són els que ens donen respostes sinó els que ens fan tremolar la nostra seguretat i replantejar les preguntes», ha explicat l'autora davant el públic.

«El plaer que provoca la lectura no prové de la complaença ni de la comoditat, sinó de la sacsada que la lectura provoca en les nostres vides. Quan llegeixes bona literatura es difumina el temps i l'espai. Pots estar a Palma amb Celia Vinyes, a l'Índia amb Arundhaty Roy, a Itàlia amb Natalia Ginzburg o a Marroc amb Fatima Mernissi», ha declarat orgullosa l'escriptora.

Una aclucada d'ull a la poesia

L'escriptora també ha volgut en el seu text fer l'ullet a la poesia. «La poesia ens agrada tant perquè està lligada al cos. Està íntimament lligada a la respiració», ha sostingut l'autora.

«La veu, quan sentim poesia, va lligada a la respiració. La llengua acarona el paladar i els sons acaronen les nostres orelles. Les rimes que ens reciten ens fan pessigolles al pensament», ha recitat Abeyà, que ha afegit «d'aquí la gran importància de les c<nçons de bressol».

La mestra ha explicat que durant la seva infància, en temps del franquisme «no es podia llegir». «Entre la censura del feixisme i de l'església hi havia moltes lectures prohibides, així que de joves, varem aprendre a amagar els llibres sota la jaqueta per a traspassar la frontera», ha explicat Abeyà.

«Actualment sembla que siguem més lliures per llegir, però la veritat és que només és en part veritat perquè estam subjectes a les modes i els poders neo-liberals», ha reivindicat.

Record pel presos polítics

Finalment, ha volgut fer un esment a les «absències», a totes les persones «que estan exiliades i a la presó per motius polítics o per haver fet ús de la llibertat d'expressió».

En concret, ha dit, «als exiliats i presos polítics catalans», als quals ha qualificat de «persones cultes i pacífiques, privades de llibertat i de drets».

«Encara a la presó poden fer seves les paraules de Virgínia Woolf: «Tancau les nostres biblioteques, si voleu, però no hi ha cap porta ni cap cadenat que podreu posar a la llibertat de la meva ment», ha conclòs Abeyà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris