Aquest dissabte, 24 de novembre de 2018, Òc Mallorca i l'Obra Cultural Balear varen fer diverses activitats pera a commemorar el 50è aniversari de la visita dels felibres provençals a Mallorca.

Palmesans, sollerics i llucmajorers es varen aplegat al claustre de Sant Francesc de Palma, on Dídac Martorell, va fer una xerrada sobre la història de l'amistat entre occitans i mallorquins.

Els assistents llegírem fragments de textos i poemes de Maria Antònia Salvà, Joan Alcover, Guillem Colom, Mossèn Alcover i del premi Nobel de literatura (1904), Frederic Mistral. L'occità i el català ressonaren a la cisterna del claustre, engalanada amb una senyera occitana amb la Santa Estela, símbol del Felibritge i de la unió de tot Occitània.

Es parlà de la visita dels felibres a l'illa de 1887, en què versionaren i cantaren el poema Lo Bastiment (Lou Bastimen, en grafia mistralenca) de Mistral (1859), símbol de l'amistat entre mallorquins i occitans:
«Lou bastimen ven de Maiorco,
am de felibre un cargamen,
an courouna de flous e torco
l'aubre mestre dóu bastimen
Urousamen
ven de Maiorco
lou bastimen.»

Es parlà de la missa funerària a Mistral que Mossèn Alcover digué a l'altar de Ramon Llull de Sant Francesc el 1914, en què hi participà gran part del món de la cultura mallorquina, motiu pel qual es feu la trobada allà. Alcover el 1910 afirmava la germanor amb paraules com les següents: «Sí, tots en són admiradors i amadors entusiastes del gran Patriarca de Provença, i d'una manera especialíssima ho som els catalans. Per nosaltres En Mistral és cosa nostra; el tenim per nostre i ben nostre. ¿Què són el provençal i el català més que dues tanyades, més que dos rebrolls nats tots just de la mateixa soca, ran ran u de l'altre, de la gloriosa soca de la llengua d'òc?»

També es parlà de l'ofrena floral al rei En Jaume que mallorquins i occitans feren a la Tor dei Pins de Montpeller el 1933, en el viatge del VII centenari de Ramon Llull. Es llegí tot seguit la «Carta oberta dels mallorquins al senyor Pompeu Fabra» (1934), en què sengles personalitats de la cultura mallorquina afirmaven: «Volem dir com tenim a prop del cor aquesta Occitània del reialme pirinenc somniat pel poeta, en una ciutat de la qual naixia el nostre Rei En Jaume i que guarda en terres de Provença les cendres i la glòria de Mistral.»

S'explicà la visita dels felibres a Mallorca de 1968, que es feu en record del centenari de la visita de 1868. Es parlà dels actes que se celebraren al Principat i es detallaren els actes a Mallorca, com el brindis de Guillem Colom:

«Que aquesta Copa d'aliança [la Copa Santa]
que us trametérem fa cent anys
sia un cop més la gran fermança
sia l'escut i ensems la llança
pels nostres més nobles afanys!»

I la descoberta de la placa en homenatge a Frederic Mistral i els traductors Maria Antònia Salvà i Guillem Colom, dia 16 d'octubre:

«A la memòria de Frederic Mistral i dels poetes mallorquins Mª Antònia Salvà i Guillem Colom, autors de la versió a la nostre llengua de l'obra completa del gran autor de Provença. Làpida posada per L'Ajuntament de la Ciutat en ocasió de la vinguda a Mallorca dels felibres provençal, el 16 d'octubre del 1968».

En acabar l'acte a sant Francesc, es va fer un altre acte davall de la placa situada al carrer de Frederic Mistral, al so de les xeremies (Àlex Ibáñez) i el flabiol i tamborí (Dídac Martorell). Es va fer una ofrena floral i s'hi llegí, en occità i català, el poema de la unió entre catalans i occitans «La Brassado» (Mistral, 1868) i la traducció «L'abraçada» (Salvà, 1910). Es tocà la versió musicada de «Lo Bastiment», la Copa Santa i la glosadora Cati Canyelles improvisà per l'amistat seguint la tonada aranesa «Es Caulets».