Setmanari Sóller

133
anys

El Govern inicia l’exhumació de la fossa d’Eivissa, la segona que intervé a les Pitiüses

05-11-2018

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha iniciat aquest dilluns la intervenció per a l’exhumació de la fossa del cementeri vell d’Eivissa, a ses Figueretes, la vuitena que escomet l’executiu autonòmic aquesta legislatura des de l’aprovació de la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme. És la segona exhumació a les Pitiüses, després de la de Sant Ferran, a Formentera, ara fa un any, el novembre de 2017.

La consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, ha visitat el cementeri en aquest primer dia de feines, conjuntament amb el primer tinent de batle d’Eivissa, Joan Ribas, i el regidor de Mobilitat i Cementeris, Juan José Hinojo, i el president i vicepresident del Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera, Luis Ruiz i Artur Parrón.

Al cementeri vell d’Eivissa hi hauria morts extrajudicials, fet que permet tenir poca informació documental. Els fets s’han reconstruït contrastant les fonts orals amb els arxius i registres. Aquests inclouen el possible assassinat de 75 persones, la majoria executats en la tàpia del cementeri, la major part individuals però també es té constància de cinc assassinats col·lectius, entre el 23 de setembre i el 24 de novembre del 1936. No obstant això, els afusellaments varen continuar fins al 6 de juny de 1937, excepte tres persones el 1938. Curiosament, la premsa de l’època no en parla i el llibre d’actes del cementeri d’Eivissa no té entrades des de mitjans de 1936 fins a mitjans de 1941.

Les àrees del cementeri que es tendran en compte per intervenir són el passadís central prop de l’entrada principal del cementeri, el cementeri no catòlic i les fosses comunes laterals.

En el passadís central, on es faran sondejos, és on es preveu la possibilitat de troballes ja que d’allà es té constància que va ser recuperat poc després de ser assassinat, el 3 de novembre de 1936, el cos de Miquel Tur Roig. Amb ell, tres homes més també foren executats.

En el cementeri no catòlic és, segons els testimonis, el principal indret on trobar restes d’ossos de les víctimes de la repressió feixista, però també se suposa que amb la reutilització i reformes posteriors podrien haver traslladat a l’ossera. Situat davant l’antiga porta que comunicava aquest espai directament amb l’exterior en el costat nord del cementeri, aquest espai va estar en ús fins als anys setanta i té dues files de sepultures senyalitzades amb un passadís enmig on no hi ha enterraments i que és on es practicarà la intervenció arqueològica.

Les fosses comunes laterals són dues esplanades rectangulars situades en els costats del passadís central. La intensa ocupació i reutilització de l’indret podria haver provocat també el trasllat d’ossos a l’ossera.

Està previst que l’equip de Societat Aranzadi, que executa el Pla d’Actuació a fosses, faci feina en l'exhumació durant dues setmanes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris