Ritxar Bacete, autor del llibre ‘Nuevos hombres buenos’, ha visitat l’estudi de ràdio d’Ona Mediterrània, en el programa La Vila del Pingüí per parlar del seu nou llibre. Llibre que pretèn superar les masculinitats tòxiques i de dominació. Bacete participarà aquest cap de setmana a les jornades feministes que se celebren a l’edifici Sa Riera (Palma) el divendres 20 i dissabte 21 d’abril. Aquí un tast de la conversa:
Origen del títol del llibre, ‘Nuevos hombres buenos’
«El gran gir el produeix el feminisme, que ens mou la cadira. La primera passa per transformar alguna cosa és posar nom del que pot arribar a ser. El títol està pensat amb la intenció de provocar cert debat. Els homes feministes som persones que estam en procés d’autoconeixement, de compromís personal amb l’entorn i també d’un compromís polític amb la democràcia».
A l’home el creen?
«Per una banda hi ha la capacitat que té el sistema de reproduir-se i, per l’altra, la contingència de la llibertat: som lliures de prendre decisions».
La dona està totalment conscienciada del canvi?
«Els homes estam en procés de canvi, de transformació. El mateix procés que vivim els homes, amb uns altres reptes, el viuen les dones. S’han creat models decidents, alternatius de masculinitat. Alguns dels gèrmens del moviment de homes feministes el trobam en el moment d’insumissió. Els camins a la tranformació són diversos».
Evolució del feminisme entre homes
«En el passat ens trobam els primers textos de la història considerants com a feministes escrits a mitjan de 1600. La gran paradoxa i repte és la imatge de milions de dones al carrer el 8M. Queda molt per recórrer pel procés d’emancipació i d’empoderament identitari. És hora que els homes ens posem mans a l’obra».
Cultura de pau és bàsica
«Fins que els homes no acceptem el 50% de la feina reproductiu que ens toca no serà possible un procés d’emancipació real, eficaç i efectiu. Un 50% de l’execució de les feines, però un 100% de la responsabilitat».
Els privilegis
«Ens costa horrors reconèixer que podem ser homes no justos, que no podem establir una relació equitativa amb aquelles persones que probablement amam i volem fer feliços… En això, el feminisme ha estat una eina molt potent de qüestionament dels privilegis».
Miralls
«Arriba un moment on les dones ens interpel·len i ens trobam amb nosaltres mateixos, despullats i sols amb la possibilitat d’evaluar-nos».
‘Ser home és pur teatre’
«Ser home no està només en el nostre cervell o paraules, sinó que està en tot el nostre mapa emocional i imprès en el nostre cos. Ens adonam que actuam costantment; com modulam la veu, com movem el cos, com ens abraçam… Ens han ensenyat que ser home fonamentalment consisteix a tenir límits físics i emocionals amb altres homes al costat de la promoció d’homosociabilitat. Els homes som molt importants en aquests moments perquè podem contribuir a qüestionar».
Importància del llenguatge
«A vegades, per la velocitat en què vivim, hem deixat de banda fer anàlisis antropològiques més profundes. En la mesura que no podem pensar sense paraules, podem posar les paraules per construir una estructura social, dotant-los de significats molt més amplis. Insistir a descriure la realitat de la forma més objectiva possible».
Les dades ho confirmen
«Quan ens entrevisten, el 96% dels homes deim ser favorables a la igualtat, un 93% que estam a favor de les mesures que beneficien l’absència de dones però després, quan s’apliquen algunes mesures et pots trobar que el 100% dels homes de l’empresa es resisteixen a allò. A Espanya ni el 6% dels homes prenen decisions que puguin afectar al món de la feina. Hi ha pares que ni fan ús de les quatre setmanes per por que a l’empresa prenguin represàlies».
