Jaume Santandreu i Sureda, escriptor i procurador de la Marginàlia mallorquina, ha visitat aquest matí 6 de juliol el programa d’estiu Sol i Sal, d’Ona Mediterrània. Com és costum al programa, l’equip de Sol i Sal ha entrevistat el convidat i després l’ha posat a prova amb el ja famós “test salat”. A continuació el podcast de l'entrevista sencera i la transcripció de l’entrevista:
Qui és Jaume Santandreu?: «Jo el que necessit més no és que em presentin sinó que em despresentin. Sóc un vellet de 79 anys que mira de sobreviure».
Can Gazà: «És un poc la culminació d’un procés molt llarg a dins Marginàlia. Sempre ho havia somiat. Sempre havia somiat un lloc on els marginats no fossin conduïts com una guarda de xotets sinó que fossin ells mateixos que duguessin la seva pròpia vida. El més especial de Can Gazà és que és autogestionat. Ara només ens falta una culminació: que a més de ser autogestionats també fóssim autofinançats. Tenim els instruments i, si ens ajudessin, ho aconseguiríem. Seríem uns marginats autogestionats i autofinançats».
Tallers realitzats: «Amb el lema “La dignitat d’un marginat, d’un pobre, requereix que quan s’assegui a taula pugui dir aquest plat de calent no me l’han relegat sinó que me l’he guanyat”. Ha tornat la beneficència, ha tornat la pesta, ha tornat la plaga per als pobres. El pitjor que pot haver-hi és la beneficència. És el pitjor que li poden fer a un pobre. Nosaltres volem tornar aquesta dignitat als pobres. Clar, per donar feina no ens basta el que teníem abans: la comuna de Can Gazà. Per això, hem fet un taller on ens duen coses, nosaltres les reciclam. Només necessitam que venguin a veure’ns. Aquest taller es fa al Polígon Can Valero - carrer Asival, 4».
Contacte amb el Govern: «Nosaltres ajudàrem al Govern. Agafàrem a tots els homes de Can Gazà i votàrem per ells. I ara, la veritat, diuen que ens ajudaran però no saben on ficar-nos. Jo no vull defensar ni capficar a ningú però clar nosaltres anem dues passes endavant i ells van segons la llei. Tanmateix, ni dretes ni esquerres, qui governa són els funcionaris. Hi ha uns funcionaris que diuen tu passaràs per la llei i ja està. Quan hi havia na Catalina Cirer li varen dir: “Això no ho pots donar a Can Gazà” i jo vaig dir “això és problema meu, no és problema vostre, tu has de pagar i ja està”. I els nostres no ho saben dir això, tenen por. Jo definiria aquest Govern com la Mare de Déu de Lourdes. Han passat dos anys. És vera que no han robat però tampoc han fet res».
“Jaume Santandreu no es casa amb ningú” és frase de Santandreu?: «Sí però amb molta humilitat perquè ningú m’ha demanat la mà. Jo mai he dit “no m’he venut”, puc dir “mai no m’han comprat”. Tots tenim un preu».
Desapareixerà l’església?: «Per desgràcia no desapareixerà l’església. Per desgràcia la mantindran i cada vegada serà més una secta i estarà més lluny de la societat. Els capellans seran menys persones. Jo mai he somiat que l’església tornés a la cova de Betlem. L’únic que demanaria és que l’església fos una societat del segle XXI; hi hagués democràcia, la dona fos aquí on toca. Demanar almoina pel carrer, demanar que paguin les teulades quan és la institució amb més patrimoni del món. Mirau que no he dit la més rica del món perquè ric sóc jo, ell té patrimoni i jo tenc riquesa».
Església com a dictadura? Hi ha armaris a l’església?: «Tot són armaris. Tenc un llibre, “Catedral amb armaris”. El que hi ha en el Vaticà és increïble».
Llibres publicats i llibres per publicar: «El darrer llibre que he publicat és “Operació tiara” que també es va traduir al castellà perquè s’ha de llegir en castellà, ja que tot passa a Perú».
