Aquest divendres va tenir lloc a Palma per primera vegada i en el marc del Curs Economia i Ecologia Política del turisme organitzat pel GOB, ALBASUD i La HIDRA COOPERATIVA, una trobada de col·lectius i moviments socials contra el turisme: membres de GOB, Tot inclòs, Terraferida i Ciutat per qui l'habita com a moviments socials de Mallorca, reberen col·lectius de Lisboa, Venècia, Barcelona, Madrid i València en un primer encontre per compartir les estratègies de lluita i organització col·lectiva per incidir en la realitat, els danys i les conseqüències derivats de la conversió dels territoris i ciutats en «productes de mercantilització turística».
Segons les entitats els problemes compartits són; «gentrificació, desplaçament de persones, desnonaments per lloguer, els efectes de la mercantilització turística dels habitatges, pèrdues dels espais per a la vida quotidiana, impossibilitat d'accés a l'habitatge, pressió sobre el territori, recursos i infrastructures, l'impacte greu del turisme de creuers, etc».
Turisme de creuers
Aquest dissabte, les mateixes entitats s?han trobat a Palma davant del port també per abordar concretament els efectes del turisme de creuers i com aquest afecta la realitat social, econòmica de la ciutat i la illa i la societat no és convidada a participar en el debat.
Segons les plataformes, «Palma s'està convertint en una ciutat escenari pels turistes que desembarquen a la ciutat amb els creurs. De fet, aquest tipus de turisme, que es suma als que pernocten en els habitatges de Palma, via lloguer vacacional d'habitatges plurifamiliars que es comercialitzen de manera il·legal i als que volen visitar la ciutat i que arriben via aeroport i s'allotgen en hotels o altres zones de l'illa. Tot plegat afecta, no només el model turístic de ciutat sinó el model de ciutat en sí, la convivència, la realitat comercial (les tendes habituals de queviures bàsics ? forns de pa, carnisseries, fruiteries, etc. - desapareixen per deixar pas a souvenirs i gelateries) i la disponibilitat d'espais públics que contínuament es veuen envaïts per activitats econòmiques vinculades al turisme a la ciutat (passejos i places, deixen de ser pels habitants i passen a ser envaïts per comerços, bars i restaurants que hi treuen els seus productes i les seves taules)».
Segons les plataformes, l?arribada de MEGAcreuers marítims, els ?gegants de la mar?, que es venen com una activitat turística a l'alça, «tenen, en realitat, un escàs impacte econòmic als ports d?acollida. Els creuers són propietat de societats arrelades en paradisos fiscals i amb bandera de conveniència, com passa també amb els petrolers com ara el Prestige. La Commonwealth, és a dir Gran Bretanya, domina aquest sector. El resultat és que els creuers són una mena de paradisos fiscals i laborals, tal com ha denunciat la IFT, Federació Internacional dels Treballadors del Transport (http://www.itfglobal.org/index.cfm)».
«Aquests vaixells tenen una capacitat que varia entre 2 mil i 4 mil places i pot arribar als 7.000. L'estada mitjana d'aquestes ciutats flotants és de només 1.49 dies. El model turístic dels creuers sol ser de servei tot inclòs. Els creueristes es gasten a les illes Balears de itjana uns 55.52 euros al dia (http://www.inestur.es/documentos/779_es.pdf).
Ciutats flotants
Els creuers han de ser contemplats com a ciutats flotants, que generen residus i demanden recursos naturals, proveïts i abocats a Mallorca (http://www.oceana.org/fileadmin/oceana/uploads/europe/reports/cruise_ships_eng.pdf)».
Les entitats denuncien «la manca d'informació relativa als impactes i diuen ?prou!?». «Les entitats denuncien la manca de transparència i informació en relació als efectes ambientals i sobre la ciutat de la intensificació d'aquest tipus de turisme. Palma juntament amb Barcelona i Venència, diu prou! #stopcreuers».
