L'estudi publicat a la revista Journal of Climate destaca que els canvis de temperatura en les capes superiors de l'oceà són un bon indicador dels canvis en el nivell de la mar que es produeixen en àmbits regionals.
Gràcies en gran part als mesuraments per satèl·lit, l'habilitat dels científics per mesurar com el nivell del mar està pujant a escala global -actualment 3,4 mil·límetres cada any- ha millorat radicalment els últims vint anys. No obstant això, localment, ha estat més difícil estimar els canvis específics del nivell de la mar en àmbits regionals en un termini de deu a vint anys de distància, que és el període de temps crític per als planificadors i responsables regionals.
Això és perquè el nivell de la mar canvia per moltes raons, en diferents escales de temps i no és el mateix canvi d'un lloc a un altre. El desenvolupament de previsions regionals més exactes de la pujada del nivell de la mar, per tant, tindrà beneficis importants per a les poblacions de les zones costaneres.
Una nova recerca publicada a la revista científica Journal of Climate revela que els canvis de temperatura a gran escala en les capes superiors de l'oceà causats pels cicles naturals de l'oceà són un bon indicador per preveure els canvis regionals costaners del nivell de la mar en escales temporals decennals. Aquestes dades poden aportar als planificadors i gestors un nova eina per identificar les regions costaneres dels Estats Units que poden ser més vulnerables als canvis del nivell de la mar en escales temporals de deu a vint anys.
«Els gestors requereixen un conjunt divers d'eines amb diferents necessitats d'informació», assegura l'autora principal de l'article, Veronica Nieves, investigadora de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) i del Laboratori de Propulsió per Jet de la NASA a Pasadena, Califòrnia. «Tenir una millor comprensió de les possibilitats de danys per inundacions locals causades pel creixement de la mar en zones costaneres és un factor clau per ser capaç d'avaluar les opcions de vulnerabilitat, risc i adaptació». Aquestes eines podrien ajudar els planificadors a decidir si una determinada part d'una costa estaria millor gestionada amb les denominades tècniques toves, com ara la recuperació de les platges o la conservació de les zones humides, o per les tècniques dures, com ara la construcció de dics o trencaonades.
L'equip de recerca, en el qual ha participat la doctora Marta Marcos, investigadora de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i professora del Departament de Física de la Universitat de les Illes Balears, ha pretès detectar els canvis en el nivell de la mar al llarg de les regions costaneres oceàniques dels Estats Units. Per això, han comparat els registres de temperatura de les capes superiors oceàniques en aigües costaneres dels Estats Units recollits per la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) amb els registres dels canvis en el nivell de la mar des de 1955 fins a 2012 i les dades altimètriques recollides per satèl·lits americans i europeus en missions des de 1992. Els investigadors han identificat els canvis en el nivell de la mar que han tingut un gran impacte a escala regional en diverses localitzacions, incloent ciutats molt poblades. El nivell de la mar a la costa est i oest dels Estats Units pot augmentar i descendir entre 2,5 i 5 centímetres en el curs d'una o dues dècades a causa de les fluctuacions en la temperatura de les capes superiors dels oceans.
El seu mètode ha permès explicar aproximadament el 70 per cent de la variabilitat del nivell de la mar a la costa oest, aproximadament el 80 per cent a la costa est i prop del 45 per cent a la costa del golf de Mèxic. Al llarg de la costa del golf de Mèxic, els investigadors apunten que altres factors, com ara els efectes de les marees i l'enfonsament regular de la terra, poden fer un paper més important en la variabilitat del nivell de la mar.
«El nostre estudi mostra que els canvis de temperatura de les capes superiors de l'oceà a llarg termini proporcionen una bona manera per distingir els senyals dels canvis naturals de l'oceà en una dècada dels senyals d'escalfament global a llarg termini», assegura Veronica Nieves. «Això és important per a la planificació regional, perquè permet que els gestors i planificadors puguin identificar els llocs on el canvi climàtic domina l'increment del nivell de la mar i els llocs on els senyals del canvi climàtic estan amagats per la variabilitat a curt termini causada pels cicles naturals del clima oceànic».
Per la seva banda, la investigadora de l'IMEDEA (CSIC-UIB) Marta Marcos apunta que «Els resultats del nostre estudi indiquen que és possible identificar les zones costaneres més vulnerables a les variacions del mar, i fins i tot fer-ho amb antelació». «L'estudi se centra en les costes dels Estats Units, però es pot extrapolar a altres regions del planeta. L'avantatge d'aquesta metodologia radica en la seva simplicitat, perquè es basa en les observacions de la temperatura de l'oceà», afegeix Marcos.
