Dimecres horabaixa, membres d'alguns dels col·lectius que han signat el manifest 'Sense límits no hi ha futur' es varen reunir amb la presidenta del Govern, Francina Armengol i el vicepresident del Govern i conseller de Turisme, Biel Barceló. Cal recordar que feia més de 120 dies que el moviment va demanar aquesta reunió i finalment varen poder lliurar les 50 propostes per unes illes més verdes.

El programa La Vila del Pingüí, el matinal d’Ona Mediterrània, va entrevistar divendres un dels representants de la iniciativa 'Sense límits no hi ha futur', Jaume Adrover, de Terraferida, per saber el resultat de la reunió.

1. Arribava tard aquesta trobada amb Francina Armengol?

«Una miqueta sí perquè nosaltres l’havíem sol·licitada fa més de 120 dies. Açò ens indica que l’Executiu no tenia molta pressa per discutir amb les entitats el contingut i el fons d’aquest manifest».

2. Per tant, aquesta reunió ha arribat per la vostra insistència? O perquè després de mesos de silenci un dia va arribar la convocatòria?

«Hi va haver una mica d'insistència i finalment s’ha produït la reunió. Arriba tard però l’important és que ha arribat. També hem de dir que no és el final de la campanya. Nosaltres ara hem demanat audiència amb el president del Consell per fer-li arribar sobretot les 50 propostes que volem estendre a la societat».

3. Com es va arribar a un quòrum per fer aquestes 50 propostes?

«Ha estat un procés molt interessant perquè nosaltres vàrem llançar el manifest i notàvem que la gent estava molt cansada d’aquesta saturació estival. En tres setmanes s’hi varen apuntar 135 entitats. És un indicador que hi ha una massa social molt gran i diversa que veu clarament que sí que s’han d’establir límits».

4. Afirmau que en gairebé dos anys de legislatura no s’ha pres cap mesura urbanística concreta i definitiva en defensa del territori. En què basau aquestes conclusions?

«En els fets. Nosaltres vàrem plantejar a la presidenta i al conseller si ens podrien nomenar una sola mesura urbanística, més o manco definitiva, que s’hagués pres en aquesta legislatura i no. S’ha fet una cosa interessant que va ser agafar alguns articles d’algunes lleis que s’havien fet en temps de Bauzá i de Companys, suspendre aquests articles fins a final de 2017 i eren els articles més bèsties que permetien fer les animalades més grosses. Però estem parlant d’una suspensió temporal, això és el més valent que ha fet de moment el Govern. És per això que nosaltres els traslladàvem algunes propostes més potents».

5. Quin tipus de comunicació es va establir en la reunió? Quines conclusions vos endugueu a nivell de les respostes que vos varen arribar des del Govern? Què en vàreu extreure?

«Estic content amb el tarannà. Na Francina Armengol i en Biel Barceló són gent propera, que es pot dialogar. Una altra cosa és el contingut. El Govern ens va transmetre que ells no pensen prendre mesures urbanístiques i que en tot cas si el Consell insular de casa illa ho vol fer… però ells no les prendran. Ens van explicar alguns canvis però mesures potents no».

«Els demanàvem celeritat i que el Govern exercís les seves competències i ens varen transmetre que no volen trepitjar les competències del Consell. Aquest Govern, per ara, renuncia a prendre mesures valentes i avançades».

6. Xerrau també d’una descarrega de responsabilitats?

«Sí, totalment. És per això que en sortir de la reunió les entitats que hi érem decidirem demanar audiència al Consell per saber si el Consell fa comptes prendre alguna mesura. Ens va decebre un poc veure que sí que es comparteix la filosofia però que no es fa comptes prendre ninguna mesura important. No sé si és manca de valentia, manca de voluntat, però ens en vàrem anar amb aquesta sensació».

7. Vàreu parlar de lloguer turístic?

«Sí, perquè és un dels temes estrella. Nosaltres aquí vàrem tenir sobretot una discussió, amb bones paraules sempre, amb Barceló. Vàrem exposar unes dades que esgarrufen i no vol admetre que les illes ja tenim més de 600.000 places turístiques. Hi ha aquest mantra que les places hoteleres no han crescut i açò no és cert».

«Pensam que la llei turística ha de ser molt més restrictiva i s’ha de combatre la il·legalitat. No hem de fer una amnistia. No s’han de mesclar els usos».

8. Quina resposta vàreu obtenir?

«El conseller de Turisme està satisfet de la llei que ha fet i per altra banda té moltes pressions perquè molta gent ha vist que ara es mouen doblers i el que volen és llogar el seu pis i treure doblers. Crec que hauríem de superar aquesta individualitat i pensar un poc en el bé general».

«Sobretot no s’haurien de mesclar els usos de les zones residencials i les turístiques».

9. Es va parlar de creuers també?

«Sí, nosaltres trobem que els creuers s’han de restringir una miqueta més al port de Palma i no s’han de permetre a altres ports com per exemple a Cala Rajada».

«Nosaltres plantejàvem dues coses: la gent ha de saber que el 80 % dels creueristes no paguen l’ecotaxa perquè si l’estada del vaixell és menor a dotze hores els seus passatgers no l'han de pagar. Això es va fer una miqueta a propòsit per eximir a les empreses de creuers. Aquestes persones han de pagar. L’altra, és que no hi hagi més de tres creuers simultàniament en el port de Palma que generin un embós brutal i problemes de contaminació».

10. Des de l’Executiu es parla de massificació? Si és així, es va parlar només de la temporada d’estiu?

«Al Govern sempre li costa acceptar termes que ja estan a la societat bastant abans. El primer és intentar reconèixer els problemes que tenim, és l’única manera de resoldre’ls. Veiem que sí, que hi ha aquesta reticència a parlar de massificació, a detectar que hi ha aquestes 600.000 places turístiques i no es vol acabar de reconèixer que hi ha grues per tot, que el sòl rústic està infestat de grans xalets de luxe. Nosaltres pensam que és una manera una miqueta infantil per no haver d’enfrontar aquest problema. El Govern ha de reconéixer el problema i la societat ha d’estar per empènyer i fins i tot per ajudar si fa falta. Esperam que el Govern ho farà, ho farà perquè no li queda més remei».