La consellera de Transparència, Cultura i Esports, Ruth Mateu, acompanyada del director general de Cultura, Jaume Gomila, s'han reunit aquest dissabte amb els responsables de l'equip dels treballs d'exhumació de la fossa comuna de Porreres, Francisco Etxeberria i Lourdes Herrasti, de la societat de ciències Aranzadi.

A la reunió tècnica de valoració final d'aquestes tres setmanes intenses d'excavació, exhumació i reconstrucció de cossos i fets, hi han assistit també la batlessa del municipi, Francisca Mora; Maria Antònia Oliver i Pedro de Echave, representants de l'Associació Memòria de Mallorca, entitat que executa el projecte per mitjà d'una subvenció directe de 95.000 euros atorgats en Consell de Govern el passat setembre; i Joan Barceló, representant de la Comissió de Memòria Històrica de Porreres. 

Valoracions finals 

Un cop finalitzada la reunió tècnica, s'han fet valoracions finals a tots els visitants de la fossa, respecte de la finalització d'aquesta primera etapa de treballs. Des del Govern de les Illes Balears, la consellera Ruth Mateu ha volgut destacar i transmetre als assistents la professionalitat en la metodologia, per part de l'equip de la Societat Aranzadi i dels voluntaris que hi han fet feina, pel que fa a la informació diària i de primera mà que han donat als ciutadans, la qual cosa ha afegit al moment històric un caràcter de normalitat.

Des del passat dimecres 2 de novembre, dia en què es varen iniciar les obres d'excavació, i fins aquest dissabte que es conclouen els treballs, s'han descobert un total de 55 esquelets, 6 dels quals es troben situats a la fossa que rep el número 5, davall l'illeta que formen les dues capelles adjacents a l'edifici de nínxols. El doctor Etxeberria ha apuntat que creu que davall de la construcció podrien arribar a aparèixer fins a 5 fosses més. 

Un cop acabada aquesta primera fase d'xhumació, les restes d'ossos dels 55 cadàvers que han sortit a la llum quedaran custodiats al mateix cementiri municipal de Porreres. No requereixen cap refrigeració ni tracte extraordinari o especial perquè no experimentaran cap transformació, segons apunten els experts de l'exhumació.

Identificació dels esquelets

Durant aquestes setmanes, segons ha informat el Govern, s'han près mostres d'ADN, en el mateix cementiri, tant als esquelets que han aparegut com a familiars de les víctimes que així ho han sol·licitat. 52 és el número total de mostres que s'han recollit del cossos trobats i un total de 90 familiars -en alguns casos, més d'un membre d'una mateixa família- s'han sotmès a les proves. El procediment ara serà cotejar els resultats amb proves genètiques per tal d'extreure'n la identificació dels cossos. Es preveu que en 6 mesos ja s'hagin pogut completar els treballs d'identificació. 

Una vegada identificats els cadàvers, els resultats es comunicaran a les famílies de manera oficial per part del Govern de les Illes Balears. Segons el protocol d'exhumació de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses, les restes identificades s'entregaran a les famílies, amb els objectes que s'identifiquin com a corresponents seus.

Algunes de les darreres troballes pel que fa a objectes aquests darrers dies, són uns grillons -que tornen a posar de manifest que les víctimes eren duites fins a la fossa emmanillades-, un anell, un encenedor o unes ulleres, objectes que ‘humanitzen i aproximen la víctima’, segons Etxeberia i Herrasti.  Mentre que els cossos que no puguin ser identificats se'ls donarà una sepultura digna en el mateix cementiri.

Gran fossa comuna

Un cop conclòs aquesta primera fase de treballs, previst en el projecte inicial, en properes setmanes la Comissió de Desapareguts i Fosses, òrgan depenent de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern, convocarà una reunió amb els propietaris i arrendataris de l'illeta que formen les dues capelles i el panteó de cinquanta nínxols. Aquesta construcció obstaculitza poder arribar a completar les obres d'excavació i exhumació de tota la gran fossa comuna, davall de la qual és previsible que podrien sortir més cossos sepultats. La valoració amb els propietaris i arrendataris de les construccions afectades es farà d'acord amb unes valoracions tècniques i pressupostàries sobre què suposaria la demolició de les edificacions, en cas que així s'acordàs. 

D'aquí a finals d'any, la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses ja tendrà enllestit el Pla d'exhumacions de fosses de desapareguts 2017, el qual compta amb un increment de pressupost per part de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports, i concretament de la Direcció General de Cultura, que puja a 200.000 euros.