“Per les muntanyes
vibra el ressò
d’aquest, meu càntic;
Tes fills, lliures,
Suïssa estimada
et donen la vida,
la vida i el cor…”
Així comença l’himne nacional suís, la qual lletra fou composada per Johan David Wyss (1745-1818), escriptor i autor d’una novel.la d’aventures que he rellegit recentment, el seu títol Der Schweizerische Robinson, és a dir, ‘els robinsons suissos’ i que narra la història d’una família d’aquell país que decideix emigrar a Amèrica a la recerca de millors oportunitats de treball i de fortuna. De camí, en alta mar, el vaixell es nega i havent arribat a terra desconeguda, com a supervivents del naufragi, han de fer el cap viu. Com és sabut, Suïssa té llacs però no té la mar i per aquella gent, la immensitat marina era quelcom que per una banda es contemplava amb admiració i per una altra, amb una certa temença, aquesta temença que ens sol assaltar al davant de tot allò que ens és desconegut. I així, desfent la troca, he anat a topar amb un altre suís, en aquest cas el fundador d’un llinatge solleric. En parlava el genealogista Estades de Moncaire. Parlam de Johan Christian Schmidt, que l’any 1800, es casava a Sóller amb Josepa Forteza Bonnin. Aquest home era natural de Rotenboden, en el cantó de Valais. Com i per què va venir a Mallorca? Fou una decisió individual o tal volta formava part d’aquella tropa suïssa, mercenària, al servei d’Espanya, que tenia la custòdia del castell de Bellver a l’època de Jovellanos? La mateixa tropa suïssa d’aquell desertor, el ‘soldat pelut’, que va anar a fer-se les sopes pels amagatalls cavernícoles del Torrent de Pareis? Qui sap! Instal·lat a Sóller, el tal Johan Schmidt, es va dedicar a l’ofici de serraller, és a dir, operari que fa serrells…
-I què són els serrels?
-Un serrels és part de fils, de passades o d’ambdues coses alhora, a les vores d’una manta, tavallola, catifa etc., que es deixen sense teixir perquè serveixen d’ornament agrupant-los en feixos o fent-hi altres treballs…
-Quan jo era petit hi havia a Sóller una tal Joaneta Serrallera, una dona velleta, de mala pinta a causa de la seva pobresa i que la feien servir per fer por als nens desobeients… Si no et menges la sopa cridarem Na Joaneta Serrallera!
-Sí. Ja m’enrecord. Coses del anys 40 i de la postguerra.
-Però tornem als Schmidt, quan la gent canvià la grafia i pronúncia d’aquest llinatge per a fer-lo més arrelat i localista. Allò de ‘ssshhhmet’ es va transformar en Xumet. El matrimoni va tenir quatre fills i dues filles i d’aquí deriva tota una legió de descendents. Joan Xumet (1801-1884) va posar una ferreria. Josep Xumet, nascut el 1806, va seguir la tradició paterna de serraller…
-I després hi ha hagut molts Xumets.
-Sí, Com en Gabriel Canals Xumet, per part materna, un dels sollerics que anava embarcat de mariner en el vapor de guerra ‘San Francisco de Borja’, essent caporal de mar de segona classe per l’Armada, el mateix que Josep Nadal Castanyer i Pere Antoni Coll Colom. El tal Gabriel va tenir mala sort, puix que va morir a causa de la pesta groga el 7 de juny de 1879 a l’hospital militar de L’Havana. Tornant ara al llinatge Schmidt, ve de la paraula alemanya Schmied, que significa ‘ferrer o metalúrgic’ i té moltes variants, Smed, a Dinamarca, o Smith, als països anglosaxons. Schmidt és el segon llinatge més comú a Alemanya.
-Caram!
-Hi ha hagut personatges importants com el pintor, tipògraf i mestre del Bauhaus, Joost Schmidt (1893-1948), o l’escriptor Arno Schmidt (1914-1979)… També el filòsof Alfred Schmitd, que fou destacat membre de la segona generació de l’Escola de Franckfurt (1931-2012)… Hi podem afegir el botànic Franz Schmidt, que visqué de1751 a 1834 o el zoòleg Franz Bilibald Schmidt (1764-1796) entre molts d’altres.
-Amb tot plegat ens podríem fer una pregunta. Entre els milers de turistes germànics, austríacs, suissos… que vénen a Sóller i els que hi resideixen tot l’any, n’hi deu haver algún que sàpiga que els sollerics de cognom Xumet procedeixen d’aquelles terres del nord europeu?
-Potser sí, potser no…
-La qüestió és que en el cens d’aquests dos municipis de la Vall hi trobam el mateix llinatge amb les dues grafies, Schmitd i Xumet.
