Setmanari d'informació local - 138 anys

El Requiem més famós del món

37757

Amb permís de Brahms, Verdi i Fauré, el Rèquiem de Mozart és el més famós del món de la música. La paraula rèquiem prové del llatí i significa descans, i és una missa pels difunts.
A Sóller, fa quinze dies, hem tengut el gran privilegi de tenir-lo en estrena a l’església del Convent, dirigit pel gran músic que és Barry Sargent, afincat al poble des de fa molts d’anys. La part vocal i coral són de qualitat demostrada. L’orquestra és l’Ensemble Tramuntana, fundada pel mateix Barry, i, segons puc llegir al seu Facebook, versàtil en el repertori i amb criteris HIP («historically informed performance»).

El company de la redacció del setmanari, M.A.C, ja anticipà la informació d’aquesta bellíssima obra; tractarem ara d’ampliar-la un poc més:
Cert dia d’estiu de l’any 1791, rebé Mozart una visita d’un advocat anomenat Johann Nepomuk Sortchan, enviat pel comte Walsegg-Stuppach, company franc-massó del compositor. El motiu era (pagant molt bé) la composició d’una missa de difunts per l’ànima de l’esposa del noble, morta a principis d’any. Es parla (és una especulació) que aquest noble volia fer passar el Rèquiem de Mozart, com si l’hagués escrit ell.
Mozart tingué «males vibracions» (cal dir que no es trobava bé de salut: en una profunda depressió, esgotat i amb dificultats econòmiques); abans del Rèquiem, havia de composar les òperes «La Clemenza di Tito», «La Flauta Màgica» i el famós «Concert per a Clarinet» (algú encara no ha vist el film «Memórias de África»?). Totes obres mestres.
Aquesta visita li provocà una sensació de mort propera (altra especulació), per això, per Mozart l’escriptura d’aquest Rèquiem fou realitzat com si fos per ell mateix, transcendint l’encàrrec.

No tingué temps d’acabar-lo, per això va comptar amb el seu apreciat deixeble (no en va tenir molts realment) Franz-Xavier Sussmayr per, sota les seves indicacions, va ajudar a acabar-lo. D’aquesta forma, la vídua de Mozart, Constanze Weber, va poder cobrar els diners. Hi ha pocs moviments íntegrament de Mozart, els demés estan repartits entre ells dos. Als darrers moviments, Sussmayr, amb bon criteri, recupera materials de moviments anteriors, creant així un sentit unitari. Cal dir que hi ha hagut revisions d’altres compositors, però la versió tradicional és aquesta.

L’obra s’estrenà a Viena el 2 de gener de l’any 1793, per ajudar a Constanze econòmicament i les dues vegades posteriors fou dirigida pel comte Walsegg-Stuppach, responsable de l’encàrrec, en memòria de la seva esposa.

El Rèquiem de Mozart, està escrit per quartet vocal (soprano, contralt, tenor i baix), cor i orquestra amb orgue. La tonalitat està en re menor. El nombre en el catàleg mozartià és el K.626.

En aquesta missa s’uneix el Mozart operístic i el religiós. El contrapunt beu principalment de Johann Sebastian Bach.

La fraternitat universal de la maçoneria apareix en alguns moviments de l’obra, així com episodis dramàtics, terrorífics, de repòs, d’esperança... En qualsevol cas, d’una bellesa impressionant.
A part de la lloable feina de Sussmayr, en el Rèquiem està el millor Mozart.
Si voleu escoltar algunes bones versions en disc, us donaré unes quantes recomanacions:
-Versions tradicionals: les dirigides per Karl Böhm (DG), Georg Solti (Decca) Carlo Maria Giulini (DG), Karajan (DG), Colin Davis (Philips), Christian Thielemann (DG).
-Versions amb instruments originals: les dirigides per John Elliot Gardiner (Philips), Harnoncourt (Teldec), Sigiswald Kuijken (Accent), Ton Koopman (Erato), William Christie (Erato), Jordi Savall (AliaVox).

I ja per acabar, com he dit al principi, els més famosos són els de Mozart, Verdi (quasi òpera), Brahms (amb textos luterans), el de Gabriel Fauré (ple de serenitat), però en tenim més de famosos: el d’Hector Berlioz, el de Dvorak, el de Duruflé, el de Britten, el de Ligeti, el de...
P.S. Molt d’ànims a tots per l «arrest domiciliari», especialment als qui estau amb infants!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.