El jove solleric Joan Acosta Pascual, de 25 anys, i la seva al·lota Inès Jaume, de Bunyola, van ser ahir testimonis d’excepció del sagnant atemptat perpetrat a Nova Zelanda contra vàries mesquites de la ciutat de Christchurch.

En declaracions al diari Última Hora que contactà via telefònica amb ell a primera hora del matí, Joan Acosta assegurà que «semblava una pel·lícula, només cal mirar els vídeos ». Joan i Inès es trobaven a només 500 metres del lloc de la massacre, dues mesquites d’aquesta localitat, en què hi ha hagut almenys 49 morts i 48 ferits, entre ells nins, segons assenyalen fonts policials. Després dels tirotejos, la autoritats van augmentar immediatament els nivells d’alarma. Segons explicà Joan Acosta «anàvem a lliurar un paper a una oficina i hem començat a veure un munt de policia, els cotxes es pujaven a la vorera. Ha estat un moment angoixant », explicava. En aquest moment, quan es van trobar l’oficina tancada i una dona els va advertir que no podien estar al carrer, i començaren a sospitar que alguna cosa greu estava passant.

Ràpidament, es van poder refugiar a un bar . «Dins del local he tret el mòbil i he començat a buscar notícies, (relatava poc temps després de l’atemptat) i afegia «llavors he vist que hi havia dos atemptats. He posat Google Maps i he vist que estàvem al costat». Al bar els van oferir menjar i beguda durant les hores d’espera. Quan la situació després dels tirotejos es va normalitzar la gent va començar a sortir cap a casa.

«No hi havia transport i nosaltres no tenim cotxe. Una cambrera del local ens ha acompanyat fins a casa, a uns tres quilòmetres d’allà», narrava Acosta ahir matí des de Nova Zelanda amb agraïment pel gest.

Carrers deserts, policia, comerços tancats, és la fotografia que dibuixava el solleric de les hores posteriors als atacs. «La gent està commocionada, mai havia passat una cosa així», assegurava. Explicaren també que es van viure moments de nerviosisme. «La gent estava molt espantada», afirmaren.

La parella fa tan sols dotze dies que va arribar a Nova Zelanda. Hi seran estudiant anglès en una acadèmia fins al juliol, després aprofitaran per conèixer el país. Quan se’ls acabi el permís de visat, recorreran l’Àsia i, finalment, al febrer tornaran a Mallorca. Els seus familiars van estar ahir en contacte i ells van atendre nombrosos mitjans espanyols ja que eren dels pocs nacionals que hi havia a aquesta zona de Nova Zelanda en aquell moment i més tan a prop dels fets. I els únics mallorquins.