Birdie Son Vida seguirà endavant amb la reclamació patrimonial multimilionària per la desclassificació de Muleta (urbanització Muleta II del Port de Sóller), després que dies enrere el TSJB notifiqués a l’Ajuntament l’arxiu definitiu de la demanda interposada contra el municipi de Sóller per no haver incorporat de nou al sòl urbà aquesta zona. Muleta II va resultar desclassificada pel Govern el 2008 el que va donar peu a una demanda de la promotora, que el 2013 va ser retirada en arribar a un acord transaccional amb l’executiu balear, avalat pel TSJB, que va donar peu a un acte pel qual instava l’Ajuntament de Sóller a modificar el PGOU i incorporar de nou aquesta zona al sòl urbà. Però l’Ajuntament va mantenir que no havia estat part d’aquest acord ni tampoc del contenciós entre el promotor i el Govern pel que no ha realitzat la modificació urbanística sol·licitada. El consistori s’enfrontava per això a una petició d’indemnització de 100 milions d’euros. Els partits que governen l’Ajuntament de Sóller han manifestat la seva satisfacció per l’arxiu definitiu d’aquesta demanda judicial.
Canvis legals
Arran d’això Birdie Son Vida va emetre una nota informativa en què admet que arran d’aquesta sentència la incorporació de Muleta en el sòl urbà en el PGOU de Sóller «ja resultarà impossible després del canvi legal operat pel Govern amb la nova Llei d’Urbanisme». No obstant això, tot i que aquesta sentència suposa la finalització d’aquest procediment en concret (la requalificació com a sòl urbà) «no posarà fi als litigis relatius a Muleta i, en canvi s’obre de nou la porta a la reclamació dels danys patrimonials soferts després de la nova desclassificació».
La propietat lamenta que «el Govern Balear que el 2013 va arribar a un acord per evitar indemnitzacions i va reconèixer amb això el caràcter de sòl urbà, acabi incomplint la transacció acordada publicant una nova llei que impedeix incorporar Muleta II a aquest sòl». Per això l’empresa veu «inevitable» instar una nova reclamació patrimonial -aquesta vegada contra el executiu- que estima que, «pels anys transcorreguts serà superior als 44 milions d’euros que es calcularesn el 2008 mitjançant una prova pericial».
