Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 138 anys

Mor, als 90 anys Pere A. Serra, Fill Il·lustre de Sóller

PALMA. GRUP SERRA. EL PRESIDENTE DEL GRUPO SERRA PERE ANTONI SERRA BAUZA LEYENDO EL SETMANARI SOLLER. MAS FOTOS EN EL DISCO DEL 08-07-2010 | J. TORRES

Pere A. Serra Bauzá, Fill Il·lustre de Sóller, ha mort a l'horabaixa d'aquest divendres als 90 anys a la seva casa de Palma. El president d'honor del Grup Serra -al qual pertany aquest setmanari- deixa un profund buit en la seva família i entre tots els qui treballaren amb ell al llarg de la seva dilatada trajectòria empresarial i periodística. Estava casat amb Margalida Magraner i tenia tres fills: Carmen, Miquel i Paula.

Pere A. Serra va néixer a Sóller el 18 d'agost de 1928. Va ser el president del Grup Serra, empresa de mitjans de comunicació, editora, al llarg de la seva història, dels diaris Ultima Hora —el de major difusió de les Illes Balears—, Diari de Balears —el primer en català de les Balears—, Ultima Hora Menorca, Ultima Hora Eivissa i Formentera i Majorca Daily Bulletin —fundat en 1961 i publicat sempre en anglès— i els setmanaris Mallorca Magazin —en alemany—, Sóller —la més antiga de les publicacions de Mallorca, s'edita des de 1885—, Venda i Canvi i la revista Brisas. En el camp audiovisual, va presidir un conjunt d'emissores radiofòniques —entre les quals va destacar Ultima Hora Radio—, així com el canal de televisió local M7 i la productora Nova Televisió.

Com a periodista va començar la seva carrera en el Diari Balears el 1947 i es va llicenciar (1951) a l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona.

Al llarg de la seva prolífica carreta va ser director-propietari dels diaris Ultima Hora, Balears, Majorca Daily Bulletin i Iberian Daily Sun, i de les publicacions setmanals Lleialtat, El món dels toros, Holliday in Mallorca, Setmana mallorquina, Mallorca Magazin, Mallorca esportiva i Festa esportiva, entre altres.

En 1953 va fundar l'editorial Atlante, des de la qual va dur a terme la publicació de novel·les, obres de teatre i llibres d'art. Així, va fer la primera edició de Bearn —la novel·la de Llorenç Vilallonga de la qual des de llavors s'han fet nombroses edicions i que ha estat portada al cinema—; l'obra de Camilo José Cela La família de Pascual Duarte, traduïda (1957) al català per Miquel Serra Pastor, o l'extensa obra sobre el pintor Hermen Anglada-Camarasa. Així mateix, va imprimir les obres guardonades amb el premi Ciutat de Palma de novel·la, poesia i teatre i El vol de l'alosa, obra il·lustrada amb 21 dibuixos originals de Joan Miró i 19 poemes de diversos autors mallorquins.

Com a promotor cultural i director editorial, va emprendre la publicació d'obres tan importants com la Gran Enciclopèdia de Mallorca, l'Enciclopèdia pràctica de medicina i salut de Balears, Els reis de Mallorca i la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura als Balears. Així mateix, en 2000 va promoure la traducció al català de la magna obra de l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena, Die Balearen (Les Balears descrites per la paraula i la imatge).

Fruit de la seva amistat amb l'artista Joan Miró, en 1984 va escriure Miró i Mallorca, obra de la qual es van fer edicions en català, anglès, francès, alemany i japonès. L'octubre de 2007, l'editorial Ensiola va publicar una segona edició en alemany que es va presentar, coincidint amb la fira del llibre de Frankfurt, en la galeria Eva Winkeler, i un any després Promomallorca Edicions ho va reeditar en castellà, anglès i francès. També és autor de Bruixes la bella, Bruixotes la morta (1956), Vins i déus (1985), amb litografies d'Enrique Broglia; De Guillem de Torrella a Juli Ramis (1986), amb litografies de Juli Ramis; 101 escultures a la Vall de Sóller (1995); 101 pintors (Memòries d'una col·lecció) (2000); L'ombra del garrover. Escrits sobre art (1957-2003) (2003), Memòries d'un museu. Diàlegs n'es Baluard (2007) i Viatge a la Xina (2008).

A més, és coautor del llibre d'entrevistes Digui'ns . alguna cosa (1952) i d'un gran nombre de presentacions per a catàlegs de diferents artistes.

Persona molt vinculada al món artístic, en 1978 va promoure els actes d'homenatge del 85 aniversari de Joan Miró, dels quals va destacar una exposició antològica de l'artista català en sa Llonja de Palma, inaugurada pels Reis d'Espanya, i una mostra d'homenatge de 365 artistes en el Casal Solleric. A més, els diaris Ultima Hora i Majorca Daily Bulletin van fer una edició especial amb la col·laboració de pintors, poetes, assagistes i crítics d'art. Va ser en 1992 u dels impulsors i promotors del Museu d'Art Contemporani de Valldemossa i en 1996 va projectar la creació de la Fundació d'Art Serra, de la qual era president. El febrer de 1997 es va posar al capdavant del Consorci del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard, germen del futur museu, que va ser presentat oficialment el 26 d'abril de 1999 en la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando de Madrid; el 24 de gener de 2000 es va col·locar la primera pedra en el baluard de Sant Pere, a Palma, en presència de Mariano Rajoy, llavors ministre de Cultura i Educació del Govern espanyol. El mateix dia, i en un acte oficial celebrat a sa Llonja de Palma, Rajoy li va imposar la Gran Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi, distinció que havia estat concedida el 22 d'octubre de 1999 per La seva Majestat el Rei a proposta del Ministeri d'Educació i Cultura per la seva promoció i difusió de la cultura. El Museu va ser inaugurat pels reis d'Espanya el 30 de gener de 2004. D'altra banda, a Sóller i com a president de la Fundació Tren de l'Art, va promoure l'adquisició del casal modernista Can Prunera —seu d'un centre artístic dedicat al modernisme i a exposicions temporals—, així com un parc d'escultures contemporànies en el Port de Sóller. Des d'aquesta entitat va impulsar en 2006 la creació d'un espai expositiu en les antigues cotxeres de l'estació del tren de Sóller a Palma, on es mostra l'exposició permanent «Cinquanta paisatges de Mallorca».

En relació a la seva afició pel món de l'art, va pronunciar nombroses conferències sobre pintura i escultura en diversos municipis de Mallorca, així com a Madrid, Granada, Barcelona, Atenes, el Caire i Budapest.

La seva llarga trajectòria professional va ser distingida amb nombrosos guardons. Així, va rebre la Placa d'Or al Mèrit Turístic, pel Iberian DailySun (1971); el premi de Premis Ciutat de Palma (1969); la Placa d'Honor dels Petits i Mitjans Empresari de Balears; la Medalla de Plata al Mèrit Europeu; el Siurell d'Honor al millor mallorquí de l'any en 1969, d'Ultima Hora; el Siurell de Plata, dels Donants de Sang de Balears; el Bastó de Plata, del Cercle Mallorquí; el Liderman, dels Editors d'Espanya; l'Escut d'Or, de l'Associació Espanyola de Professionals de Radi i Televisió, Óscar de la Comunicació; la Medalla d'Or, de la Real Federació Espanyola de Ciclisme; la Medalla d'Or del Cercle de Belles arts (1993); la Medalla d'Or del Ministeri de Cultura d'Egipte; la Medalla d'Or de la Federació Balear de Futbol; el premi Tànit de la Universitat Internacional del Mediterrani; el Diploma d'Honor del Govern dels Illes Balears (1993); la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma (1997), per la seva aportació a la cultura mallorquina; la Medalla d'Honor i Gratitud del Consell de Mallorca (2000); el Micròfon dels Informadors a l'apartat de premsa, de l'Associació d'Informadors de Premsa, Ràdio i Televisió (2003); la Insígnia d'Or, de l'Escola de Música i Dansa Bartomeu Ensenyat (2003); la Medalla d'Or de l'Associació Austríaca d'Amics de Mallorca (2003); la Clau d'Honor del Castell de Sant Carles (2004); la medalla Quattrino d'Or de la Banca vaig donar Teramo (2006); el premi de Penya Taurina Andrés Sánchez, en reconeixement suport en el món dels toros com a director i editor durant vint-i-cinc anys de la revista El món dels toros (2006); la Placa d'Or del Ferrocarril de Sóller, en reconeixement a l'ajuda desinteressada en la creació de l'espai «Picasso. Ceràmiques» (2006); i la Medalla d'Or del Foment del Turisme de Mallorca, «per la seva contribució al turisme cultural de Mallorca i per la seva aposta pionera en mitjans de comunicació en anglès i alemany que han donat a conèixer Mallorca als principals països emissors del nostre turisme». La Taula Agrícola de Mallorca li va concedir la distinció El món agrari 2007, pel seu suport al camp agrícola.

Era patró de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca i de la Fundació Sassu de Lugano, des de 1997; soci d'honor de la Casa Catalana de Balears; soci d'honor de Relacions Públiques de Balears; acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià (1997) i acadèmic corresponent, competent en art, de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando (1998); patró de la Fundació Camilo José Cela (des de 2002); soci d'honor del Cercle de Belles arts de Madrid (2005) i patró de la Swiss Global Artistic Foundation (2007). Entre desembre de 2003 i març de 2007 va ser president de la Fundació Jardí Botànic de Sóller i des de 2008, president de la Fundació Tren de l'Art (Ferrocarril de Sóller). El setembre de 2008 va ser nomenat president fundador de la Fundació Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma 'Es Baluard', en reconeixement per la seva tasca impulsora d'aquest centre.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Moncaira, fa mes de 5 anys

Dema dilluns 5 a vespre funeral a Sant Bartomeu
si no.hi som present físicament hi sere mentalment com ex corresponsal de.ultima Hora i antic colaborador d aquest vetera setmanari en sedates. en juesbis en ja ures

Per Ramon, fa mes de 5 anys

El meu humild reconeixament a un gran Solleric exemple de vida i treball. Una abraçada per a la familia.

Per Moncaira, fa mes de 5 anys

Un día dol per Tota la vall con.fill.ilustre de Sóller i adoptiu de Fornalutx . Gran persona. Com fornalutxrnc molts Anys Colaborador del.soller exprés el condol s

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente