Setmanari Sóller

134
anys

Capó iguala Avilés amb tres victòries

El canvi de circuit serví per fer encara més determinant el domini del pobler que tingué V. Garcia com a rival

Les prediccions que férem l'any passat s'han complit plenament. La modalitat de relleus que s'experimentà a la passada edició ha donat, sense cap dubte, un impuls definitiu a la Triatló de Muntanya. I és més, el nou «experiment» d'enguany »fer una prova més curta pels més joves, de promoció» també pot acabar essent tot un èxit. I totes aquestes afirmacions van argumentades amb les xifres de participació. La desena edició, la del 2002, ha romput tots els records d'inscripció amb 93 participants, 71 en categoria individual i 22 en equips de relleus. A tot això cal sumar els 12 inscrits en promoció, 10 individuals i 2 de relleus. Si es junten totes les xifres, es superen clarament el centenar, un nombre impensable pels organitzadors fa només dos anys quan la prova havia decaigut una mica. Començar el dia amb la categoria de promoció féu escalfar motors a tots els assistents. La superioritat de l'eivissenc Andoni Valencia féu millor l'espectacle. Aquesta jove promesa havia quedat en setena posició al campionat d'Espanya en categoria infantil, disputat fa poques setmanes a València, i amb aquest currículum havia d'arrasar, com així fou. Però la resta de participants, la majoria sollerics, s'entregaren a fons i demostraren ser ferms candidats per lluitar en properes triatlons absolutes. B. Sampol fou el primer local, seguit per un brau A. Ensenyat que, amb Andoni, coparen els tres podis. Les innovacions tecnològiques introduïdes per a cronometrar la prova, consistents en un xip col·locat al turmell de cada participant »que per cert fou també una iniciativa totalment exitosa», féu que l'inici de la prova es retardés uns minuts, però no restà, ni molt manco, expectació a la prova. I és que el duel, que començà ja a la passada edició, entre Miquel Capó i Víctor Garcia, estava servit. A la prova de natació, que fou guanyada per Miguel Díaz (14'35), pareixia que Garcia tendria opcions per superar finalment Capó. El pobler sortí de l'aigua a quasi dos minuts i mig de l'eivissenc, però ja es sabia que Garcia és millor nedador que Capó i que havia d'agafar molta diferència per garantitzar-se un final de prova amb possibilitats. La bicicleta era ja un millor terreny per, fins a les hores, el bi-campió i , poc a poc, Capó anava menjant terreny a un Víctor Garcia que es defensava com podia i que, al menys, tingué l'honor de ser el primer en passar pel far i guanyar, així, el premi especial del Restaurant Es Faro. Però les distàncies es reduïen i Capó acabà la segona prova a només 18 segons de Garcia. El relleu de ciclisme a atletisme es féu quasi al mateix temps. Les opcions de Garcia s'esfumaven a «boxes» i el campió del 2000 i 2001 aviat el superà sense posar l'intermitent. La cursa a peu fou el passeig triomfal d'un Miquel Capó que, amb tres victòries consecutives, iguala el malaurat i recordat Llorenç Avilés, que també en guanyà tres. Víctor Garcia s'hagué de conformar, altre cop, amb ser segon. El consol estigué en la diferència de temps. Si l'any passat arribà a quasi sis minuts de Capó, enguany «només» han estat quasi quatre. La representació sollerica, altre cop, donà la cara de manera notable i tingué a Toni Pomar com a màxim exponent. Amb Toni Payeras competint en relleus amb Pep Lluís Colom, Pomar pogué ser, per primer cop, el primer solleric absolut, mentre que la parella esmentada ho fou en relleus. Toni Pomar entrà a meta el novè de la general individual, mentre que Colom/Payeras ho feren en la cinquena de relleus. Però el bon paper solleric no acabà aquí. Domingo Gutiérrez entrà tot seguint a Pomar, mentre que el tercer local fou Guillem Coll, un il·lustre participant i campió de la triatló sollerica.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris