Setmanari d'informació local - 138 anys

Masculinitats fèniques (es conformen una vegada darrere l’altra)

El paradigma (i mite) de l'ocell fènix ens explica: «Quan al fènix li arribava l'hora de morir, feia un niu d'espècies i herbes aromàtiques, ponia un únic ou, que covava durant tres dies, i al tercer dia hi calava foc. El Fènix es cremava per complet i, en esdevenir només cendra, ressorgia de l'ou el mateix ocell fènix, sempre únic i etern. Això ocorria cada cinc-cents anys».

AUTOTEST

És la meva Nova Masculinitat fènica?

Suma 1 punt cada vegada que et sentis reflectit en alguna de les situacions següents:

Sempre estic tens davant dones feministes perquè m’angoixa que em renyin per alguna actitud masclista (flueixo menys que l'escata). Per favor, per favor, aplaudiu la meva desconstrucció.

Quan una feminista em critica per alguna homenada, em sent com un moixet xop abandonat i mir d'explicar-li fins a la sacietat que en realitat ella m'ha interpretat malament. Si hi insisteix, per dins m'enfad perquè em sent rebutjat i acab concloent amb menyspreu que aquesta feminista no té ni idea de feminisme (per descomptat, no m'atrevesc a dir-li-ho). Pensar que la pobra no hi toca pel que ha sofert també val.

M'angoixa que elles descobreixin alguns 'episodis' del meu passat.

No crec que calgui precipitar-se a decidir entre abolicionisme i regulacionisme. Esperem a veure què acorden les feministes. Tant de bo triguin molt.

No tenc ni la més remota idea de transsexualitat, però estic súper atent per saber el que convé dir.

Competesc constantment amb altres nous homes a veure qui és més llest en feminismes. Sempre guany jo.

Estic convençut que la meva Nova Masculinitat és la bona, totes les altres són neomasclistes.

Sent que soc l'únic home de tot lo món que percep que els homes no estam fent prou en igualtat. De fet, crec que res del que s'està fent no val. No deix canya dreta.

Darrerament he abraçat i besat més homes que en tota la meva vida. A poc a poc m’hi vaig acostumant.

Jo m'he alliberat de la influència dels 12.000 anys de ment patriarcal en 36 mesos. No sé què esperen els altres.

Crec que aport molt i que valc un món. M’haurien de pagar per això. I quan ho fan no m'importa que em paguin més que a dones feministes activistes. En aquest territori no aplic això de la bretxa salarial.

Estic convençut que es pot aconseguir un IBEX35 igualitari.

Necessit més de 500 paraules per explicar si em consider un home Feminista. Qualsevol cosa que no em faci contestar simplement un sí, no o no ho sé.

El meu privilegi és que de tant en tant renuncii temporalment a algun dels meus privilegis. I per descomptat ho explic.

Jo ho negocii tot amb la meva parella, com haurien de fer els bons empresaris amb els seus treballadors.

Tract exactament igual les meves filles que els meus fills. Exactament igual de regular.

Tenir centenars de contactes de dones feministes a les xarxes és un festival d'oportunitats per a follar. Algunes estan molt bones.

Continuu mirant porno, ara de manera conscient.

En el fur intern sé que la meva afectivitat i sexualitat tòxiques no tenen solució. Prefereixo no parlar d'això. Que no se'm noti al principi em basta.

Ús l’hemisferi esquerre, per fer veure que utilitz el dret.

Explic una vegada i una altra que als homes ens han atrofiat l'expressió emocional oblidant que l’ira és també una emoció.

M'irrita aquest test. Crec que és una merda. Típic del que ve de l’hort, ignorant i oportunista.

Si has obtingut més de 5 punts … en fi …

I plora amb mi, jo n’he tret 7.

Nota: Aquest text està escrit amb molt d'amor, per això sé que els meus benvolguts companys trapezistes no em trauran del circ.

Es pot trobar el text original a: 'Diálogos Masculinos 2' Edit. Cuatro Hojas. De Víctor Sánchez i Justo Fernández. Cáceres. 2019

També a 'La Pajarera': https://bit.ly/3gCBEIR

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.