Més per Menorca ha registrat al Senat una bateria de preguntes per saber quins beneficis han obtengut les companyies aèries amb el descompte del 75% per a residents. Les preguntes han estat enregistrades pels senador d'Esquerra, Bernat Picornell, i pel senador de Més per Mallorca, Vicenç Vidal. Tot plegat, arran de l’informe de l’AIReF que proposa de substituir la bonificació per una subvenció fixa anual amb l’objectiu de reduir la despesa que fa l'Estat espanyol.

Entre d'altres qüestions, Picornell ha demanat si el Govern espanyol reconeix que les companyies han aprofitat el descompte del 75% per apujar els preus dels bitllets i exigeix saber la quantitat que ha pagat l’Estat a cadascuna d’elles al llarg dels darrers cinc anys – any per any– en concepte de descompte per a residents. Picornell ha explicat la motivació d’aquestes preguntes: «Des que el descompte és del 75%, els ciutadans de les Illes Balears han notat un petit descens en el preu dels bitllets mentre que les companyies han experimentat un fort augment en els ingressos».

En aquest sentit, i tal com ha recordat el diputat de Més per Menorca, Josep Castells, «el 75% era una solució amb un efecte secundari negatiu: un cost excessiu per a les arques públiques i grans beneficis per les companyies aèries». Per això, ha afirmat, des de la formació «sempre hem apostat per una tarifa màxima per als residents que estableixi un límit al preu dels bitllets». «Això faria que l’Estat gastàs molt menys», ha insistit Castells.

Sobre l’informe de l’AiReF, els ecosobiranistes apunten un altre perjudici: posa en el mateix paquet totes les illes, sense tenir en compte les diferències quant a rutes i freqüències. Al respecte, Més per Menorca està reclamant de fa anys l’Obligació de Servei Públic (OSP) per a aquelles rutes més estratègiques per a la mobilitat dels menorquins, com és Menorca-Barcelona. De fet, el Parlament va aprovar el passat mes de febrer per unanimitat una proposta de la formació menorquinista que instava el Govern a concentrar tots els esforços amb l'Estat i la Comissió Europea per a aconseguir una OSP entre aquests dos territoris.